Els governs europeus aparquen l'abolició del canvi d'hora a la Unió Europea per la "complexitat" de les negociacions. Fonts diplomàtiques europees admeten a l'ACN que "no hi ha indicis que hi hagi voluntat" entre els 27 estats membre de "reprendre aquesta carpeta tan complexa". "Per ara el tema està aparcat", sentencien. Des de la Comissió Europea, però, s'aferren a la proposta que va posar sobre la taula el seu expresident Jean-Claude Juncker fa més de sis anys.
Malgrat que les discussions entre els estats es van aturar el 2019, l'executiu europeu considera que "encara es pot aconseguir una solució coordinada", afirmen fonts comunitàries a l'ACN. Des de la CE admeten de totes maneres les dificultats per consensuar amb els 27 governs de la UE una decisió sobre el canvi d'hora, que es farà aquest cap de setmana i que es repetirà els pròxims anys si les capitals no reprenen les negociacions.
Per tant, continua vigent la directiva actual sobre l'horari d'estiu, que obliga els estats membres a canviar a l'horari d'estiu l'últim diumenge de març i a tornar a l'horari d'hivern l'últim diumenge d'octubre. Els estats sí que són lliures d'escollir a quina zona horària volen estar.
L'estat espanyol es troba a l'Hora de l'Europa central (CET) com França i Alemanya, mentre que Portugal està a l'Hora de l'Europa occidental (WET). El canvi d'hora és una pràctica que es va introduir a Europa per estalviar energia durant la Primera Mundial i molts països la van recuperar als anys 70'. La Unió Europea va començar a legislar al respecte el 1980 amb l'objectiu d'harmonitzar els canvis horaris dins del mercat únic europeu.
Un debat que segueix obert
Diverses campanyes han sorgit a la UE en els últims anys que promouen l'abolició del canvi d'hora. És el cas de la Barcelona Time Use Initiative, que fa temps que reclama a la Comissió Europea que reactivi el procés perquè el final del canvi d'hora estacional sigui efectiu el 2026. La setmana passada van insistir a l'Eurocambra i el Consell de la UE que desencallin la iniciativa.
L'organització assegura que viure en zones horàries desalineades inclou més riscos de càncer, diabetis, obesitat i trastorns metabòlics, així com efectes en el rendiment de treballadors i estudiants, en el PIB general, problemes de salut mental, fatiga, letargia i menys concentració.
