Sota les seves ordres es calcula que van ser assassinades centenars de milers de persones. Fins a 700.000 víctimes, entre serbis, jueus i gitanos, segons un informe de la Comissió Estatal de Croàcia per a la Investigació dels delictes de les forces d'ocupació i els seus col·laboradors.
Què fa Luburić soterrat a Carcaixent?
Com que no va aconseguir restablir el nazisme a Croàcia, després de la Segona Guerra Mundial Luburić va marxar a Hongria, Àustria, França i, finalment, a Espanya, on va ser acollit i protegit pel règim de Francisco Franco a mitjans dels anys quaranta. Instal·lat a Carcaixent sota el nom fals de Vicente Pérez García, va arribar a casar-se i tindre quatre fills. Tot això sense deixar de treballar per a escampar la ideologia feixista des d'aquest municipi de la Ribera Alta. Concretament, ho feia com a director d'una impremta encarregada de difondre propaganda amb el suport del franquisme.
Suposadament va ser Ilija Stanić, un opositor polític enviat pel mariscal iugoslau Josip Broz 'Tito' que s'havia infiltrat en la seua impremta treballant com a secretari, qui va assassinar el genocida croat a sa casa de Carcaixent, de manera que el 20 d'abril de 1969 va acabar amb la vida del també conegut com El Carnicer. Des d'aleshores, el seu cos descansa al cementeri municipal. Si bé durant molts anys ha sigut un lloc de peregrinació per a la ultradreta, que encara li ret homenatge, des de l'Ajuntament de Carcaixent expliquen que ja no és així, "si bé de tant en tant encara apareixen algunes flors no se sap d'on".
Això, però, podria canviar aviat. L'equip de govern local no vol que el sanguinari dirigent croat seguisca al seu cementeri. Aquest dilluns, 23 de juliol, el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades, es va reunir amb l'alcalde, Paco Salom, i amb el regidor Carles Albert, responsable de l'àrea de Memòria Històrica, per tal "d'analitzar algunes actuacions que està estudiant el consistori per a avançar en la recuperació de la memòria democràtica i l'aplicació de la llei valenciana", segons va informar el mateix Puchades. Entre d'altres, està l'inventari i la retirada de plaques amb simbologia franquista, així com "l'especial circumstància de l'existència al cementeri municipal del panteó de Vjekoslav Luburić".
A qui pertany el panteó?
Preguntat per Diari La Veu, Albert explica que en un primer moment, és a dir, des de 1969, el cos del genocida estava soterrat. No va ser fins a novembre de 1976 quan se'l va traslladar al panteó actual. La primera via que intentarà l'Ajuntament de Carcaixent per a retirar la tomba és contactar amb qui té el dret funerari a perpetuïtat sobre aquesta, informa el regidor.
El regidor Carles Albert reconeix que no va ser fàcil trobar a qui corresponia el dret funerari, ja que als registres Dinko Šakić (el suposat propietari) figurava amb un altre nom i amb el segon cognom, acompanyat d'una adreça de la ciutat de València. Als seus arxius, però, no apareixia ningú amb aquestes dades. La investigació des del consistori va començar a principis de novembre de 2017, poc després que aquest regidor assumira les competències de Memòria Històrica. Una vegada descobert que era el cunyat de Luburić qui tenia el dret en un primer moment, l'Ajuntament intenta trobar els nebots o els fills dels nebots del genocida per tal de notificar-los "l'expropiació de la tomba per a poder exhumar les restes". El regidor confessa que no li agrada aquesta expressió, però que és una bona manera d'explicar-ho. En cas que no siga possible fer-se amb ells de manera directa, el següent pas és el de "publicar-ho al Butlletí Oficial i que es donen per assabentats". "A partir d'ací ja s'obririen noves portes, que encara estem explorant", explica el responsable municipal de Memòria Històrica.
Quines vies pot explorar l'Ajuntament?
Una altra via que explorarà l'ajuntament carcaixentí és la de contactar amb l'ambaixada de Croàcia a Espanya per a convidar-los a fer-se responsables de la repatriació del cos, "independentment de qui governe". "Allà encara té molts adeptes, però en això no entrem", matisa Albert.
"En funció de com vaja la cosa, de si apareix cap descendent del cunyat o no, ja anirem mirant com pot continuar administrativament el procediment i què comporta", exposa el regidor. Per exemple, estudiaran si cal pagar una indemnització pel que va costar la tomba i si és l'ajuntament qui s'ha de fer càrrec de l'exhumació. Des del consistori asseguren que volen donar una solució al tema, però reconeixen que "encara no sabem la millor ni la més ràpida". "Independentment que no combreguem amb ells [en referència al genocidia i els seus descendents], tenen uns drets que no podem passar per alt", exposa Albert, i afegeix que "cal anar amb peus de plom perquè ningú no puga impugnar el procés que volem començar". El regidor, però, remarca que allò important no és el fet que el dirigent nazi estiga soterrat al cementeri municipal de Carcaixent, sinó que està en un lloc preeminent, "que fins i tot molesta". L'edil concreta que si s'haguera de fer una reforma parcial del recinte funerari, caldria estudiar què es fa amb la tomba.
Un hàndicap que troba el consistori és que la normativa actual no fa referència a personatges que no pertanyen directament a la Guerra Civil o al franquisme. A més, "a la tomba no hi ha cap simbologia, més enllà de l'escut de Croàcia". No obstant això, l'executiu local enviarà un dossier sobre la tomba de Luburić al Comité Tècnic d'Experts per a la valoració de la retirada de vestigis relatius a la Guerra Civil i la dictadura i dels supòsits determinants d'excepcionalitat –un grup de treball adscrit a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques constituït el 29 de març de 2016– per tal que facen "un informe sobre els seus enllaços amb el franquisme". En aquest sentit, Albert remarca que el genocida croat va estar cobert pel règim de Franco i, especialment, pel pare franciscà Miguel Oltra, "qui tenia molt de poder". És gràcies a aquestos lligams que l'Ajuntament de Carcaixent espera trobar la via jurídica per a poder aplicar bé la llei estatal bé la llei valenciana sobre memòria històrica.
