A Castelló hi ha tres veritats incontestables: l'aigua i el foc són elements incompatibles, la nit comença quan acaba el dia i Carlos Fabra aconsegueix allò que es proposa. L'expresident de la Diputació i el PP provincial s'ofuscà a construir un aeroport on ningú el veia necessari, i el construí. Es proposà que li tocara la loteria de Nadal pràcticament cada any, i assolí el propòsit. Ara s'ha marcat com a objectiu retardar fins a límits desconeguts el compliment d'una sentència, i està superant la prova amb nota.

Carlos Fabra estava citat aquest dimecres a l'Audiència Provincial de Castelló per a que se li comunicara el dia d'ingrés en presó. Cal recordar que està condemnat per sentència ferma a quatre anys de presó per un delicte fiscal . Però la Justícia, que tantes vegades ha mossegat ferro en les causes obertes contra Fabra, s'ha trobat amb un nou impediment: la petició d'indult que, a última hora, ha fet el condemnat. L'Audiència ajorna una setmana la comunicació definitiva i es pren el seu temps per a estudiar la possible suspensió cautelar de la condemna mentre el govern de Rajoy resol la mesura de gràcia. Si acorda la suspensió, l'empresonament podria retardar-se mesos. Com en els darrers deu anys, el temps continua corrent a favor de Fabra.

“És el meu dret constitucional”

A les portes de l'Audiència, el condemnat ha recordat que la sol·licitud d'indult és un dret recollit a la Constitució i no un privilegi dels polítics. De fet, ha emfatitzat que l'indult li'l demana “al govern d'Espanya i no al Partit Popular”. Preguntat per la manca de suport del PP valencià -Alberto Fabra ha declarat que la seua petició d'indult no obtindrà “en cap cas el suport del partit”- ha eludit donar resposta. Instat, també per la premsa, a manifestar la seua predilecció per algun centre penitenciari, ha contestat: “Quina pregunta més simpàtica.”

Casualitat o no, el diari 'El País' publica hui també el contingut de la petició d'indult elevada al govern espanyol. Carlos Fabra basa la seua petició en “raons de justícia i equitat”. Diu: “Amb aquest indult no es causa perjudici a ningú i s'evita la imposició d'una condemna que no té cap fi resocialitzador”. El condemnat al·lega també que el seu estat de salut és “absolutament incompatible” amb la vida en presó i que la seua actitud amb l'Agència Tributària ha estat “impecable” durant els últims anys. Geni i figura se'n diu d'això.