Per si les polítiques de PP i Vox contra el català als Països Catalans no fossin suficients, ara també s'hi ha implicat la Casa Reial. La concessió del terme "reial" a una entitat que defensa una llengua diferent de la catalana a les Illes Balears ha obert una nova polèmica que alimenta el segregacionisme lingüístic.
Concretament, l'"Acadèmi de sa Llengo Baléa" ha rebut l'autorització monàrquica per portar el mot "reial" al capdavant del nom, que "balearitzaran" com a "Reyal". L'entitat ho va comunicar la setmana passada al Parlament, amb dos certificats que confirmen el vistiplau de la Casa Reial. La decisió va generar estupefacció entre els serveis jurídics i els diputats de la cambra balear.
Però, que és aquesta associació? Nascuda el 1992, defensa l'existència de l'idioma "baléà", amb unes normes ortogràfiques improvisades i que són absolutament errònies en el català escrit. Els seus principis recorden al blaverisme del País Valencià, entès com l'intent de plantejar que el català no és l'idioma que es parla en aquests territoris.
Aquesta decisió només ha fet que donar ales a una entitat que fins ara tenia escàs seguiment. I és que la qüestionable acadèmia ha demanat al Parlament que es reconegui aquest suposat "parlar balear" com una llenguaminoritària de l'Estat, cosa que també ha sol·licitat Vox. La petició, com admet la mateixa entitat, es fa arran de l'"enrenoumediàtic" de la concessió del terme "reial".
La Casa Reial es justifica per "informes"
La decisió de concedir el terme "reial" a aquesta associació no és cap equivocació de la monarquia. De fet, segons explica el Diario de Mallorca, fonts de la Zarzuela han ratificat el reconeixement "meditat" arran d'uns "informes favorables" de diverses institucions balears, tot i que no han volgut aclarir quines eren.
Les mateixes fonts explicaven al diari mallorquí que s'ha seguit el mateix procediment que amb altres institucions, com passa per exemple amb equips de futbol, i que tot plegat s'ha consultat amb els assessors i les entitats corresponents: "No ha estat una decisió unilateral", asseguren.
Ni el PP compra el relat del "baléà"
El problema amb el qual es pot trobar l'"Acadèmi" és que el seu relat no el compra ni el PP, fet que ja marca la incoherència de la decisió del rei. "Hi ha una llengua pròpia de les Illes, que és el català". Així de contundent es va mostrar el vicepresident del govern balear, Antoni Costa, amb la decisió.
Qui també es va pronunciar en contra de l'existència d'una llengua balear va ser la Universitat de les Illes Balears que, en un comunicat conjunt amb l'Institut d'Estudis Catalans, va expressar l'"oposició rotunda" a la concessió del terme "reial" a l'associació. La UIB i l'IEC són les dues autoritats en matèria lingüística a les Illes Balears, tal com marca l'Estatut d'Autonomia.