Diferents representants de l'estudi sobre plurilingüisme impulsat pel British Council i fet a 18 països Foto: ACNUn estudi encapçalat pel British Council situa Catalunya entre els països capdavanters a Europa en la gestió del plurilingüisme i valora la seva capacitat per convertir en una llengua nacional 'de facto' el català, només trenta anys després del període de minorització, segons apunta el professor de la Universitat de Barcelona i responsable de la investigació a Catalunya, Francesc Xavier Vila, que també posa de relleu el "creixement en el coneixement de llengües estrangeres". Si bé els països que més suport donen als idiomes són els que tenen llengües de nivell mitjà, com Dinamarca o els Països Baixos, els que menys han fet a favor del plurilingüisme són els que tenen com a llengua materna l'anglès, com és el cas del Regne Unit.
Per obtenir un panoràmica de la situació de les llengües a 18 països europeus, l'estudi ha comparat més de 260 variables relacionades amb el tractament que es dóna al multilingüisme en els sistemes educatius, comparant dades de 69 centres de formació professional o 65 universitats; en les administracions públiques i en 484 empreses de 64 ciutats.
"Catalunya està entre les societats capdavanteres en la gestió del plurilingüisme", segons Francesc Xavier Vila, que ha presentat les dades concretes catalanes en un acte a l'Arts Santa Mònica de Barcelona aquest dijous, quan el resultat de l'estudi, cofinançat per la CE i el British Council amb la intenció de promoure les bones pràctiques, també es dóna a conèixer a l'oficina de la Unió Europea a Madrid.
Vila ha destacat l'"habilitat" i rapidesa de Catalunya per recuperar el català com a llengua oficial de dret i de fet. "En una generació hem passat d'una llengua prohibida a una oficial de facto", ha explicat, remarcant que s'ha fet sense perdre el coneixement de la llengua oficial de l'Estat, el castellà.
En aquest procés, ha valorat el model d'immersió lingüística a les escoles, que al seu parer ha funcionat molt bé tenint en compte l'arribada d'1,5 milions d'estrangers amb una varietat de llengües molt àmplies, als que també s'ha inserit en el sistema escolar, en què la llengua vehicular és el català i també s'aprèn el castellà, i ha recordat l'important paper de les aules d'acollida.
Però a banda d'això, Catalunya també està creixent en el coneixement de llengües estrangeres, amb l'anglès, el francès i l'alemany, en aquest ordre, com les més estudiades. En el que el país està més fluix és en la potenciació de les llengües dels immigrants, i Vila troba a faltar que els currículums escolars valorin aquests idiomes dels alumnes nouvinguts, que saben àrab o xinès. "El coneixement de l'àrab hauria de sumar en el currículum d'un nen", ha afegit.
Entre els punts febles de Catalunya, hi ha el baix coneixement del català per part de molts immigrants o l'encara insuficient estudi i coneixement d'altres llengües més enllà de l'anglès. A més, punxen en l'estudi les empreses, perquè no tenen un registre dels recursos lingüístics dels seus treballadors i perquè no premien als empleats que es formen en altres idiomes, a més del baix o nul interès que tenen de les ofertes de la CE de formació en aquest àmbit.
La presència d'altres llengües fora del català i el castellà en els mitjans de comunicació també és molt fluixa. De fet, Vila reclama a l'administració mesures per facilitar l'accés gratuït a televisions estrangeres. En referència a una proposta que havia sonat en els bons temps, Vila ha dit que "fer un canal de TV3 en anglès seria un disbarat que costaria molts diners" amb la quantitat de televisions en aquesta llengua que hi ha al món, i l'ampliació de canals estrangers permetria també la proximitat a altres llengües, afegeix.
En línies generals, l'estudi demostra que els països amb llengües mitjanes, que tenen un radi demogràfic similar al del català, com el danès o el neerlandès, han destinat més esforços al plurilingüisme, mentre que els països amb l'anglès de llengua oficial, com el Regne Unit, estan a la cua pel que fa al coneixement d'idiomes, encara que hi ha ciutats que en són l'excepció, com Aberdeen, a Escòcia. Vila creu que aquesta actitud de no fomentar el coneixement de més d'una llengua "els passarà factura".
Els resultats d'aquest treball, que es diu 'Llengües, riquesa d'Europa', es presentaran a Brussel·les el març del 2013, amb la intenció d'oferir una visió a la Comissió Europea de la situació de les llengües en els diferents països perquè orienti les polítiques i ajudes en aquest àmbit.
