Catalunya ha arribat als 8,16 milions d'habitants aquest mes de juliol, segons dades de l'Estadística Contínua de Població (ECP) publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És la xifra més alta de la història i respon a l'increment de persones nascudes a l'estranger, de 27.786 persones respecte al trimestre anterior fins a arribar a les 2.083.587, mentre que la xifra de naixements ha disminuït en 18.120 nounats. A més, la població amb nacionalitat espanyola també ha augmentat lleugerament, en 24.534 persones, gràcies als processos d’adquisició de la nacionalitat.
Al conjunt de l'Estat, el creixement el segon semestre de 2025 ha estat de 119.811 persones, fins a assolir els 49.315.949 habitants, el valor màxim de la sèrie històrica. Aquest augment poblacional també està vinculat principalment a l'arribada de població migrada, atès que el nombre de naixements també ha continuat a la baixa. Així, durant el període comprès entre abril i juny de 2025, el nombre de ciutadans estrangers residents a Espanya ha crescut en 95.277 persones, situant el total en 7.050.174, i la població amb nacionalitat espanyola també ha augmentat lleugerament, en 24.534 persones, gràcies a aquests processos d’adquisició de la nacionalitat. Per contra, la xifra de naixements ha disminuït amb 18.120 registres menys.
La població ha crescut a totes les comunitats autònomes amb l’única excepció de la ciutat autònoma de Melilla. Els increments relatius més importants s'han donat a l'Aragó (0,91%), el País Valencià (0,50%) i les Illes Balears (0,42%). Pel que fa a les nacionalitats dels nouvinguts durant aquest segon trimestre a Espanya, les més nombroses han estat la colombiana, amb 36.100 arribades, seguida de la marroquina (25.000) i la veneçolana (21.600). Les dades confirmen la tendència de creixement sostingut de la població a Catalunya i a l’Estat, impulsada fonamentalment per la migració internacional en un context de baixa natalitat.
El Govern ja assumeix preparar el país per a la Catalunya dels 10 milions
Fa mesos que creix el debat sobre si Catalunya ha d'arribar als 10 milions. El Govern ho dona per fet en l'horitzó 2050 i, de fet, considera que assolir aquesta xifra permetria un “creixement econòmic sostenible”. Més enllà de quan i com s'hi arriba, l'executiu de Salvador Illa té una premissa clara: l'actual Catalunya té encara part dels serveis i les infraestructures anteriors a la recent onada migratòria i, en cap cas, no pot tornar a passar.
Així, Catalunya continuarà creixent -el Govern ha deixat clar que rebutja qualsevol model vinculat al decreixement- majoritàriament amb nova migració i l'executiu pretén que es distribueixi territorialment. En aquest sentit, s'aposta per un model territorial més alemany que francès: “Una Catalunya constel·lació i no de grans concentracions metropolitanes”, va apuntar la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Des del seu departament, de fet, ja es considera que existeixen unes certes tendències de reequilibri territorial, en part per l'augment del preu de l'habitatge a les primeres corones metropolitanes, però també per qüestions com la “recerca de qualitat de vida”. En aquest sentit, els increments poblacionals actualment arriben al 51% entre els 25 i els 60 quilòmetres de Barcelona -per 10% les zones més pròximes-. Per l'executiu, que en cap cas considera que sigui un fenomen negatiu, és clau dotar d'infraestructures que no només serveixin aquestes comarques sinó que facilitin nous pols de creixement econòmic descentralitzats.
