10
d'agost
de
2023, 19:55
Actualitzat:
12
d'agost,
12:05h
La Catalunya dels vuit milions arribarà abans del previst, molt probablement aquest mateix 2023. A principis de juliol, ja hi vivien unes 7.977.132 persones, segons l'última actualització de l'estadística contínua de població de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), cosa que suposa un increment notable de més de 75.000 habitants respecte els que hi havia a principis d'any. L'augment restant dels escassament 23.000 que falten per a la xifra rodona, per tant, és gairebé segur durant el segon semestre.
La fita dels vuit milions de catalans arribaria abans del que es preveia. Segons les últimes projeccions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), actualitzades tot just l'abril de l'any passat, aquesta xifra s'havia d'assolir a l'inici de 2028, en el seu escenari central. En l'estimació més alcista, l'horitzó era durant el 2024. Just abans de la pandèmia de Covid, l'Idescat encara anava més enllà i el 2019 preveia arribar als vuit milions el 2030.
En tot cas, més enllà de la quantitat absoluta, la piràmide d'edat ha variat molt durant les últimes dècades. Actualment, hi ha un milió i mig de catalans de 65 anys o més, aproximadament tants com n'hi ha de menys de 20 anys. Fins a principis dels 90, però, la base de la piràmide, on hi ha la gent jove, era molt més ample. El següent gràfic permet observar com s'ha transformat profundament la distribució de la població per franges d'edat, fins al punt de fer saltar les alarmes per la futura sostenibilitat de les pensions.
En tot cas, aquests vuit milions no serien una realitat només amb la natalitat de la pròpia ciutadania. L'increment de l'últim any es deu quasi exclusivament a l'arribada de nova població migrant, un procés que també va facilitar el salt quantitatiu de principis dels 2000 i que ajuda a mitigar el procés d'envelliment de la societat. La mitjana de fills per cada dona és de tan sols 1,17, a Catalunya.
I és que un 83% de la població migrant té entre 20 i 65 anys, i només un 6,6% és més gran, unes dades que contrasten molt amb els de la ciutadania nascuda a l'Estat i resident a Catalunya, entre els quals només el 54,5% té entre 20 i 65 anys, i un 23% ja té més edat. El següent gràfic permet veure la piràmide generacional en funció del lloc de naixement i de la nacionalitat. És important tenir en compte les dues variables, ja que, malgrat que es vegi que la majoria de catalans més joves són nascuts aquí, es pot comprovar que es tracta de fills de migrants, tal com es constata pel fet que no tenen la nacionalitat espanyola. Sense la població nouvinguda, per tant, l'envelliment seria molt més accentuat.
Les dades de l'estadística contínua de població són estimacions que no provenen directament del padró, sinó que són aproximacions que fa l'INE trimestralment a partir dels registres consolidats anteriors i altres fonts com els naixements, les defuncions i les migracions. Es tracta, per tant, de xifres provisionals a l'espera de disposar de les definitives, tot i que normalment acostumen a acostar-s'hi molt i, de fet, últimament se n'ha perfeccionat el procés d'elaboració.
Així ha evolucionat la població de Catalunya, els últims 50 anys
Clicant o passant el cursor per damunt de cada data, n'apareix la població d'aquell moment
La fita dels vuit milions de catalans arribaria abans del que es preveia. Segons les últimes projeccions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), actualitzades tot just l'abril de l'any passat, aquesta xifra s'havia d'assolir a l'inici de 2028, en el seu escenari central. En l'estimació més alcista, l'horitzó era durant el 2024. Just abans de la pandèmia de Covid, l'Idescat encara anava més enllà i el 2019 preveia arribar als vuit milions el 2030.
En tot cas, més enllà de la quantitat absoluta, la piràmide d'edat ha variat molt durant les últimes dècades. Actualment, hi ha un milió i mig de catalans de 65 anys o més, aproximadament tants com n'hi ha de menys de 20 anys. Fins a principis dels 90, però, la base de la piràmide, on hi ha la gent jove, era molt més ample. El següent gràfic permet observar com s'ha transformat profundament la distribució de la població per franges d'edat, fins al punt de fer saltar les alarmes per la futura sostenibilitat de les pensions.
Així ha canviat la piràmide d'edat de Catalunya, els últims 50 anys
A banda de l'evolució animada, es pot triar manualment un any concret movent el cercle sobre la línia temporal, i, clicant o passant el cursor per damunt de cada barra, apareix el nombre d'homes o de dones d'aquella franja que hi havia aquell any
En tot cas, aquests vuit milions no serien una realitat només amb la natalitat de la pròpia ciutadania. L'increment de l'últim any es deu quasi exclusivament a l'arribada de nova població migrant, un procés que també va facilitar el salt quantitatiu de principis dels 2000 i que ajuda a mitigar el procés d'envelliment de la societat. La mitjana de fills per cada dona és de tan sols 1,17, a Catalunya.
I és que un 83% de la població migrant té entre 20 i 65 anys, i només un 6,6% és més gran, unes dades que contrasten molt amb els de la ciutadania nascuda a l'Estat i resident a Catalunya, entre els quals només el 54,5% té entre 20 i 65 anys, i un 23% ja té més edat. El següent gràfic permet veure la piràmide generacional en funció del lloc de naixement i de la nacionalitat. És important tenir en compte les dues variables, ja que, malgrat que es vegi que la majoria de catalans més joves són nascuts aquí, es pot comprovar que es tracta de fills de migrants, tal com es constata pel fet que no tenen la nacionalitat espanyola. Sense la població nouvinguda, per tant, l'envelliment seria molt més accentuat.
Aquestes són les piràmides d'edat per a la població catalana, en funció del lloc de naixement i la nacionalitat
A diferència de l'anterior piràmide d'edat, es mostren les dades en relació al percentatge de població total de cada grup que es troba a cada franja, per facilitar-ne la comparació
Les dades de l'estadística contínua de població són estimacions que no provenen directament del padró, sinó que són aproximacions que fa l'INE trimestralment a partir dels registres consolidats anteriors i altres fonts com els naixements, les defuncions i les migracions. Es tracta, per tant, de xifres provisionals a l'espera de disposar de les definitives, tot i que normalment acostumen a acostar-s'hi molt i, de fet, últimament se n'ha perfeccionat el procés d'elaboració.