Catalunya va ser el territori de l'Estat que més ajudes va repartir el 2020 a empreses i famílies per superar les dificultats de la pandèmia. I això ja no només ho assevera la Generalitat, que hi ha insistit en diverses ocasions, sinó que queda reflectit en els annexes d'un informe de Fedea -el considerat think tank de l'Ibex- fet públic aquest dijous. Segons aquest, un de cada tres euros en subvencions directes de totes les comunitats van provenir de la Generalitat.



En concret, Catalunya hauria repartit l'any passat 992 milions d'euros en ajudes a empreses i famílies per pal·liar l'impacte econòmic del coronavirus, el 34% dels 2.920 milions atorgats per totes les comunitats. Això equival a 127,5 euros per català, duplicant clarament els 61,5 euros per habitant de mitjana a tot l'Estat, com es pot observar al mapa superior. També supera sense matisos els altres territoris que se situen per darrere, Castella-la Manxa (80,2 euros), Navarra (70,7 euros) i País Basc (70,7 euros).

Madrid tan sols va repartir amb aquesta finalitat 389 milions, uns 57,4 euros per habitant, mentre que, a la cua, es troben Aragó, amb 27,1 euros, i Astúries, amb 28,5 euros. Fedea té entre els seus patrons empreses com CaixaBank, el Santander, el BBVA, ACS, Abertis, Agbar o Telefónica, entre altres, i dirigeix l'entitat l'economista Ángel de la Fuente, l'autor de les polèmiques balances fiscals del govern de Mariano Rajoy. Els autors d'aquest estudi, però, són els economistes Manuel Díaz i Carmen Marín.

Si el càlcul de la despesa es fa en relació al PIB, Catalunya se segueix situant en primera posició clara, havent repartit ajudes directes per un valor equivalent al 0,42% de la seva riquesa total, molt per damunt de la mitjana de 0,23%. En aquest cas, Castella-la Manxa no se situa tan lluny (0,38% del seu PIB) i Extremadura es trobaria en tercer lloc (0,35%). Madrid queda encara per sota de la mitjana, amb un 0,16% del PIB, però el cuer seria de nou Aragó, amb el 0,09%.

De la mateixa, Catalunya és el territori que més recursos ha destinat a despesa extraordinària en matèria socio-sanitària -també en contractació de personal sanitari- en termes absoluts, tot i que, en despesa per habitant, l'ha superat Madrid i Castella-la Manxa. En despesa en educació, però, ha destinat tan sols 17 euros per català, menys que la mitjana estatal de 29,7 euros per càpita i, en especial, que Madrid o Andalusia, amb 50,4 i 48,6 euros, respectivament, prop del triple.

Pel que fa a la totalitat de despesa extraordinària per la pandèmia, Catalunya va gastar 3.280 milions, el 2020, segons Fedea, un 24% del total de 13.687 milions de les autonomies. Es troba, en aquest sentit, en primer lloc destacat, també en recursos per habitant, amb 421,6 euros, mentre que Castella-la Manxa, en segon lloc, en va destinar 352 i la mitjana estatal va ser de 288,4. L'impacte en les finances catalanes, per tant, va ser clar.

La Generalitat, però, eleva aquests xifres amb càlculs que arriben fins al passat 31 de març i extretes de les bases de dades estatals de subvencions. Segons un informe del Departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, les ajudes directes del Govern català ascendien llavors ja a 1.794,8 milions, quantitat que es correspondria a pràcticament a la meitat dels 3.603,8 milions atorgats pel conjunt dels territoris -tot i que sense informació del País Basc.



Tal com s'observa al mapa superior, aquestes ajudes equivaldrien a 230,7 euros per català, gairebé el triple que els 80 euros per càpita repartits de mitjana a l'Estat i molt per damunt dels que se situen en segon i tercer lloc, Castella-la Manxa i Navarra, amb 131 i 127,7 euros respectivament. Madrid quedaria clarament per sota la mitjana, amb 51,8 euros per habitant, però la quantitat més baixa seria a les Balears, amb només 34,3 euros.

La taula interactiva següent permet consultar totes aquestes dades, tant les incloses en l'informe de Fedea fins a finals de 2020 -en termes absoluts, per habitant i en percentatge de PIB- com les de la Generalitat fins a finals de març passat -en euros per habitant-. Les columnes es poden reordenar per observar quins territoris queden al capdavant o a la cua en cada categoria, així com per sota o per sobre de la mitjana estatal.



L'objecte central de l'estudi, en tot cas, és el saldo fiscal de les administracions durant el 2020. Segons assenyala, el dèficit brut de les autonomies va ser del 0,2% del PIB, per bé que el de Catalunya va duplicar-lo i es va situar en el 0,4%. Unes xifres realment bones, malgrat que els autors apunten que el dèficit estructural real és més elevat, de l'1% en el conjunt d'autonomies i de l'1,1% a Catalunya, havent-hi tan sols quatre territoris en positiu -Navarra, Astúries, Canàries i País Basc.

El salt entre una i altra xifra respon a incorporar al còmput els fons Covid de l'Estat per fer front a la despesa extraordinària i, a més, el sobrefinançament fruit del fet que el govern espanyol no va corregir les bestretes del sistema de l'any passat -ni de l'actual-, malgrat saber que els ingressos caurien a causa de la pandèmia. Aquests recursos, de fet, s'hauran de començar a retornar quan es liquidi l'exercici passat, a mitjans de 2022.

[plantillacoronavirus]