28
de novembre
de
2020, 20:20
Actualitzat:
30
de novembre,
13:34h
Catalunya està superant la segona onada amb molta més rapidesa del que ho va fer Madrid. Ha costat unes restriccions més dures, però la millora en tots els àmbits i, especialment, en l'ocupació de les sales de crítics dels hospitals presenta xifres molt millors del que va assolir la capital espanyola quan va superar el seu pic. Des que, fa 16 dies, Catalunya va assolir el sostre en l'ocupació de llits d'UCI, aquesta ha caigut un 20,5%, un descens que Madrid va trigar el doble a aconseguir. De fet, en 16 dies, només va poder rebaixar un 4% la pressió a crítics.
La millora, però, ha estat evident i més sòlida en tots els camps, tal com s'observa en el gràfic anterior. En els 27 dies posteriors a assolir el pic de contagis setmanals, la caiguda a Catalunya ha estat quasi 20 punts major del que ho va ser a Madrid en el mateix període, el descens en hospitalitzacions en 18 dies ha estat 15 punts superior i, en defuncions setmanals, la reducció en 14 dies ha triplicat la que hi va haver a la capital espanyola.
Semblen confirmar-se, per tant, les previsions conforme les mesures preses a Catalunya havien de permetre un alleugeriment més ràpid del sistema sanitari, arribant més preparat a un desembre que pot provocar un repunt dels casos. Daniel López Codina, investigador de Biocom-SC i professor de l'UPC, va pronosticar-ho fa dues setmanes, tot just quan s'havia superat feia poc la corba de la segona onada al país.
Els indicadors apuntaven llavors que, malgrat que Madrid va aconseguir frenar i reduir ràpid -almenys sobre el paper- els contagis sense mesures massa restrictives, variables com l'ocupació dels hospitals o les defuncions es mantenien força estables i retrocedien poc. Les actuacions del govern regional, per tant, havien aconseguit aturar el cop, però les afectacions més greus es mantenien a nivells alts, estressant més el sistema sanitari i amb un risc més elevat de no poder afrontar eventuals nous brots.
Malgrat la situació dolenta que patia fa tan sols un mes, de fet, Catalunya ja se situa per sota la mitjana de l'Estat pel fa a incidència recent del coronavirus. La ràtio de positius setmanals ha caigut, des del 26 d'octubre, de 425,8 per cada 100.000 habitants a 123,9, situant-se poc per sobre de Madrid, amb una ràtio actual de 102 positius setmanals per cada 100.000 habitants. La caiguda a la capital espanyola, de fet, ha estat molt més lenta des que el 18 de setembre va assolir un pic similar, d'una ràtio de 439,2 positius, i va trigar 62 dies -més del doble- a arribar al punt on es troba ara Catalunya.
Les dades sobre positius, en tot cas, poden patir un biaix, ja que depèn també de la capacitat de detecció de cada territori. En aquest sentit, l'aposta de Madrid pels tests d'antígens pot haver distorsionat la sèrie històrica de contagis, atès que la fiabilitat és menor -per bé que alguns experts apunten que no és rellevant pel fet que es deixarien de detectar només casos poc contagiosos-. Prop del 60% de les proves que fa ara Madrid, de fet, són tests d'antígens, més del doble que Catalunya. I com Catalunya fa una mica més de proves i els nivells de positivitat són quasi idèntics, és probable que s'escapin més contagis a Madrid.
Més fiables són les dades d'ingressats i defuncions. I en el cas de les hospitalitzacions, Catalunya va assolir fa 18 dies un pic de 366,2 per cada milió d'habitants, per sota del que va arribar Madrid, amb 499,1, i des de llavors ha reduït aquesta xifra un 37,8%. De nou, Madrid va trigar el doble de temps a aconseguir el mateix descens des del seu topall, el 28 de setembre. I de fet, a hores d'ara, la ràtio d'ingressats a Catalunya (227,7) ja és lleugerament més baixa que a la capital espanyola (231,6).
Pel que fa als hospitalitzats crítics, la situació és similar. Catalunya va arribar al seu pic fa 16 dies, a un nivell molt similar al que va assolir Madrid el 2 d'octubre: de 77,5 i 75,8 llits d'UCI per milió d'habitants, respectivament. Des de llavors, una cinquena part d'aquests llits ja s'han buidat, a Catalunya, en un període en què Madrid només va alliberar-ne el 4%. Des de llavors, la capital espanyola ha aconseguit reduir la pressió de crítics, però va trigar el doble a arribar als nivells assolits ja a Catalunya. Ara per ara, en tot cas, les UCI de Madrid estan una mica més buides.
Pel que fa a les defuncions setmanals, l'evolució ha estat molt similar. En aquest cas, però, el pic assolit per Catalunya fa 14 dies és clarament més elevat que el que va patir Madrid el 2 d'octubre: de 64,5 i 56 per milió d'habitants, respectivament. En tot cas, Catalunya ha pogut limitar ja aquesta xifra un 28,1%, un descens que Madrid va trigar més del doble de temps a assolir -en el gràfic inferior, no cal fer cas als seus dies 27 i 34, que evidentment dibuixen puntes elevades o baixes per errors de notificació.
És, en tot cas, l'àmbit en què hi ha més diferència actualment entre els dos territoris, perquè la quantitat de morts per coronavirus és encara prop d'un 50% major a Catalunya. En els dos casos, però, s'han extret les dades de les respectives conselleries de salut, les quals les obtenen de les funeràries, i no contemplant les xifres d'un Ministeri de Sanitat que les infravalora clarament.
A finals de la propera setmana i principis de la següent, Catalunya notarà els efectes de la primera fase de la desescalada i llavors es veurà si la millora de la situació era prou sòlida per tornar a obrir determinats sectors -una mesura que la Generalitat admet que, per criteris purament sanitaris, no hauria pres-. En tot cas, sembla clar que les restriccions més dures han permès accelerar molt més el control de la pandèmia i, en aquest sentit, l'anomenat "miracle madrileny" admet força matisos.
La millora, però, ha estat evident i més sòlida en tots els camps, tal com s'observa en el gràfic anterior. En els 27 dies posteriors a assolir el pic de contagis setmanals, la caiguda a Catalunya ha estat quasi 20 punts major del que ho va ser a Madrid en el mateix període, el descens en hospitalitzacions en 18 dies ha estat 15 punts superior i, en defuncions setmanals, la reducció en 14 dies ha triplicat la que hi va haver a la capital espanyola.
Semblen confirmar-se, per tant, les previsions conforme les mesures preses a Catalunya havien de permetre un alleugeriment més ràpid del sistema sanitari, arribant més preparat a un desembre que pot provocar un repunt dels casos. Daniel López Codina, investigador de Biocom-SC i professor de l'UPC, va pronosticar-ho fa dues setmanes, tot just quan s'havia superat feia poc la corba de la segona onada al país.
Els indicadors apuntaven llavors que, malgrat que Madrid va aconseguir frenar i reduir ràpid -almenys sobre el paper- els contagis sense mesures massa restrictives, variables com l'ocupació dels hospitals o les defuncions es mantenien força estables i retrocedien poc. Les actuacions del govern regional, per tant, havien aconseguit aturar el cop, però les afectacions més greus es mantenien a nivells alts, estressant més el sistema sanitari i amb un risc més elevat de no poder afrontar eventuals nous brots.
Malgrat la situació dolenta que patia fa tan sols un mes, de fet, Catalunya ja se situa per sota la mitjana de l'Estat pel fa a incidència recent del coronavirus. La ràtio de positius setmanals ha caigut, des del 26 d'octubre, de 425,8 per cada 100.000 habitants a 123,9, situant-se poc per sobre de Madrid, amb una ràtio actual de 102 positius setmanals per cada 100.000 habitants. La caiguda a la capital espanyola, de fet, ha estat molt més lenta des que el 18 de setembre va assolir un pic similar, d'una ràtio de 439,2 positius, i va trigar 62 dies -més del doble- a arribar al punt on es troba ara Catalunya.
Les dades sobre positius, en tot cas, poden patir un biaix, ja que depèn també de la capacitat de detecció de cada territori. En aquest sentit, l'aposta de Madrid pels tests d'antígens pot haver distorsionat la sèrie històrica de contagis, atès que la fiabilitat és menor -per bé que alguns experts apunten que no és rellevant pel fet que es deixarien de detectar només casos poc contagiosos-. Prop del 60% de les proves que fa ara Madrid, de fet, són tests d'antígens, més del doble que Catalunya. I com Catalunya fa una mica més de proves i els nivells de positivitat són quasi idèntics, és probable que s'escapin més contagis a Madrid.
Més fiables són les dades d'ingressats i defuncions. I en el cas de les hospitalitzacions, Catalunya va assolir fa 18 dies un pic de 366,2 per cada milió d'habitants, per sota del que va arribar Madrid, amb 499,1, i des de llavors ha reduït aquesta xifra un 37,8%. De nou, Madrid va trigar el doble de temps a aconseguir el mateix descens des del seu topall, el 28 de setembre. I de fet, a hores d'ara, la ràtio d'ingressats a Catalunya (227,7) ja és lleugerament més baixa que a la capital espanyola (231,6).
Pel que fa als hospitalitzats crítics, la situació és similar. Catalunya va arribar al seu pic fa 16 dies, a un nivell molt similar al que va assolir Madrid el 2 d'octubre: de 77,5 i 75,8 llits d'UCI per milió d'habitants, respectivament. Des de llavors, una cinquena part d'aquests llits ja s'han buidat, a Catalunya, en un període en què Madrid només va alliberar-ne el 4%. Des de llavors, la capital espanyola ha aconseguit reduir la pressió de crítics, però va trigar el doble a arribar als nivells assolits ja a Catalunya. Ara per ara, en tot cas, les UCI de Madrid estan una mica més buides.
Pel que fa a les defuncions setmanals, l'evolució ha estat molt similar. En aquest cas, però, el pic assolit per Catalunya fa 14 dies és clarament més elevat que el que va patir Madrid el 2 d'octubre: de 64,5 i 56 per milió d'habitants, respectivament. En tot cas, Catalunya ha pogut limitar ja aquesta xifra un 28,1%, un descens que Madrid va trigar més del doble de temps a assolir -en el gràfic inferior, no cal fer cas als seus dies 27 i 34, que evidentment dibuixen puntes elevades o baixes per errors de notificació.
És, en tot cas, l'àmbit en què hi ha més diferència actualment entre els dos territoris, perquè la quantitat de morts per coronavirus és encara prop d'un 50% major a Catalunya. En els dos casos, però, s'han extret les dades de les respectives conselleries de salut, les quals les obtenen de les funeràries, i no contemplant les xifres d'un Ministeri de Sanitat que les infravalora clarament.
A finals de la propera setmana i principis de la següent, Catalunya notarà els efectes de la primera fase de la desescalada i llavors es veurà si la millora de la situació era prou sòlida per tornar a obrir determinats sectors -una mesura que la Generalitat admet que, per criteris purament sanitaris, no hauria pres-. En tot cas, sembla clar que les restriccions més dures han permès accelerar molt més el control de la pandèmia i, en aquest sentit, l'anomenat "miracle madrileny" admet força matisos.