Catalunya és el territori de l'Estat on els pares més segresten els seus fills menors. Segons el Sistema Estadístic de Criminalitat del ministeri de l'Interior -elaborat amb dades de les forces de seguretat espanyoles, policies autonòmiques i locals-, cada dia es registra almenys una sostracció parental a Espanya. Entre el gener i l'agost d'aquest 2022, s'han registrat 283 casos, 14 dels quals a l'estranger. Casa nostra és al capdavant del rànquing, amb 53 de coneguts des de principi d'any. A continuació, està Andalusia, amb 44 i tot seguit, la Comunitat de Madrid amb 40. El territori que menys segrestos d'aquestes característiques ha registrat és el País Basc, el 2021 en va tenir coneixement de 18.

L'estadística oficial, que no discrimina si la denúncia la fa el pare o la mare, ha estat qüestionada després que Interior deixés d'incloure la dada -que sí que facilita, però no publica- en els informes anuals que publica el Centre Nacional de Persones Desaparegudes (CNDES). En aquest sentit, els partits de l'oposició també han criticat tracte de favor de l'executiu en casos com el de Juana Rivas i María Sevilla, dues mares condemnades després de tramitar denúncies per la sostracció dels seus fills i que posteriorment van ser indultades.

L'estadística oficial agrupa els fets que s'emmarquen en l'article 225 bis del Codi Penal, que castiga els casos en què participa un progenitor que, "sense causa justificada per a això", sostreu el seu fill menor. Segons aquest text, es contempla pena de presó de dos a quatre anys i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de pàtria potestat per temps de quatre a 10 anys. Es considera sostracció el trasllat d'un menor del seu lloc de residència sense consentiment del progenitor amb qui convisqui habitualment o de les persones o institucions a les quals estigués confiada la seva guarda o custòdia, així com altres supòsits com incomplir greument el deure establert per resolució judicial o administrativa.

Els segrestos parentals creen sovint alarma social pel fet que està implicat un menor. L'últim cas rellevant ha estat l'ocorregut el 13 d'octubre al Monestir de Pedra de Saragossa, on la Guàrdia Civil va resoldre en poques hores la sostracció d'un bebè de 13 mesos arran d'un conflicte derivat per una recent separació de parella. 

La mare va ser abordada pel pare de la criatura al pàrquing del monestir per prendre-li violentament el fill. La dona va quedar ferida i tirada a terra. Els fets van derivar en una denúncia immediata de l'afectada que, alhora, va desencadenar en l'arrest a Parla (Madrid) del pare del bebè, l'avi i àvia paterns i un amic, tots ells relacionats amb el succés, ja que els havien ofert amagatall. Els dos primers van ingressar a presó preventiva. Després de resoldre's el cas en menys de 24 hores i retornar el nadó a la mare, el coronel en cap de la Comandància de Saragossa, José Antonio Mingorance, va reconèixer a la premsa que un dels principals temors era que els autors del segrest del menor fugissin de l'Estat. El Codi Penal estableix que en aquests casos -així com en els quals s'exigeixi una condició per a la seva restitució- la pena de presó de fins a quatre anys sigui agreujada.

L'article 225 bis del Codi Penal també recull que quedi exempt de pena si l'autor del delicte comunica el lloc d'estada a l'altre progenitor o a qui correspongui legalment la seva cura dins de les 24 hores següents a la "sostracció, amb el compromís de devolució immediata que efectivament dugui a terme". Si la restitució es fa en 15 dies, s'imposa entre sis mesos a dos anys de presó.

[noticiadiari]2/241042[/noticiadiari]

A banda del cas de Saragossa, aquesta mateixa setmana, l'Ertzaintza ha detingut una dona a Bilbao per segrestar d'un hospital un nounat fent-se passar per infermera. En aquesta ocasió, però, els fets no figuren en l'estadística d'Interior perquè es tracta d'un succés al marge del delicte entès com a segrest parental. 

[plantillavirals]