Les incidències a Rodalies, malauradament, no són notícia i els actes vandàlics són part de l'explicació. Segons dades de Renfe, prop del 40% dels problemes en el servei són per "factors externs" i això inclou el vandalisme i el robatori de coure. A Catalunya, els robatoris o intents de robatori de cable han crescut significativament en el darrer any, i és el territori més afectat per aquest problema, que té efectes greus en el servei, com s'ha vist aquesta setmana. Les dades oficials apunten que l'any 2022 hi va haver 70 sostraccions o intents de sostracció de cable -els lladres volen el coure, molt valuós al mercat negre-, una xifra que creix un 116% l'any 2023, fins als 151. Aquests primers mesos de 2024 ja s'han produït 14 robatoris.

[slideflaix]2220[/slideflaix]
Catalunya és, amb diferència, el territori més afectat per aquesta problemàtica. Al conjunt de l'Estat, l'any 2022 hi va haver 391 sostraccions de cable, una xifra que va caure un 7,4% el 2023, amb 362 casos. En aquest sentit, Catalunya representa un 42% del total. Les incidències provocades per robatori de coure s'han fet evidents aquesta setmana. La nit de diumenge a dilluns, es van robar 400 metres de cable de coure, cosa que va deixar sense funcionament la línia R3 entre Parets del Vallès i les Franqueses durant pràcticament tot el dia i va obligar Renfe a reprogramar el servei i oferir alternatives. La matinada d'aquest dimecres s'han sostret 120 metres de cable de catenària a l'R4 entre Sabadell Sud i Cerdanyola, cosa que ha obligat a reduir el nombre de trens i oferir mitjans alternatius.

La zona més afectada pels robatoris és la demarcació de Barcelona. En l'últim any, s'ha multiplicat per tres el nombre de robatoris o intents. L'any 2022 hi va haver 36 casos, una xifra que va créixer fins als 105 el 2023. Dels 14 episodis registrats aquest 2024, 12 han passat a la demarcació de Barcelona, i 2 a la de Lleida, segons dades de Renfe. Davant d'aquesta situació, fonts d'Adif, empresa propietària de la infraestructura ferroviària, assenyalen a Nació que s'estan reforçant les mesures de seguretat i millorant la col·laboració amb els Mossos, però no detallen per quin motiu Catalunya concentra més casos que a la resta de l'Estat. 
 
El ministre de Transports, Óscar Puente, va apuntar dilluns la dificultat de protegir tota la xarxa de Rodalies i va destacar l'augment del preu del coure al mercat negre com a una de les explicacions a l'increment de robatoris. L'explicació, però, no és tan senzilla, perquè l'increment del preu d'aquest material és el mateix a Catalunya que a la resta de l'Estat, on en conjunt baixen els robatoris a la xarxa ferroviària. Malgrat els diversos requeriments d'aquest diari als Mossos, a hores d'ara la policia catalana no ha donat cap explicació ni sobre les actuacions del cos que es poden fer o es fan per evitar-ho, ni tampoc sobre per què aquest fenomen es dona més a Catalunya que no pas a la resta de l'Estat.
 

Factors externs... o no

El robatori de coure és només una part de les incidències que pateix Rodalies. Renfe la inclou en què la categoria que anomena "factors externs", que expliquen més d'un terç de les incidències. Dins d'aquest grup també s'inclouen la destrossa de combois, els sabotatges, els atropellaments o suïcidis, i els efectes meteorològics. Fonts del Departament de Territori qüestionen que això pugui ser un problema "extern", aliè a Renfe i Adif, perquè sovint tenen a veure amb la manca de seguretat (sigui privada o de la policia catalana) de la infraestructura o dels mateixos trens. En aquest sentit, Adif podria frenar alguns incidents, per exemple, amb més personal per prevenir el robatori de cable, tanques per impedir l'accés a les vies en determinats trams de la xarxa, o marges més nets per evitar incendis.
 

El vandalisme només explica una part dels problemes

La resta d'incidències s'expliquen per problemes en la infraestructura pròpiament dita -vies antigues o en mal estat o les alteracions que provoquen les obres de millora simultànies per recuperar el temps perdut-, problemes en els trens -avaries, per exemple- o per la conflictivitat laboral -com ara vagues de maquinistes. En tot plegat, hi ha un element que no es pot passar per alt: l'infrafinançament. Durant quasi 20 anys, la xarxa de Rodalies ha rebut menys diners del que li corresponia i els successius plans de Rodalies no han complert amb les previsions d'execució pressupostària. Des del 2018, s'inverteixen més diners i el pla de Rodalies (2020-2025) preveu que l'any 2025 s'hagin fet avenços significatius a l'hora de revertir les dues dècades d'infrafinançament. Les obres, però, creen inconvenients.