El saldo migratori de Catalunya ha registrat la segona xifra més elevada dels darrers 16 anys. Les darreres dades sobre els moviments migratoris són de l'any 2023 i només han estat superades per les de l'any anterior, el 2022, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT).

El saldo migratori total es pot desgranar en diferents saldos. Per una banda, l'intern, és a dir, el que mostra dels moviments entre municipis catalans. L'any 2023 es van registrar 274.142 canvis de residència. Les comarques amb un major augment d'habitants provinents d'altres indrets del país han estat el Baix Penedès i el Garraf. Per altra banda, en nombres absoluts, el Maresme i el Vallès Occidental i l'Oriental són qui tenen els saldos migratoris interns més alts de Catalunya. I qui perd més habitants són el Barcelonès, el Segrià i la Segarra.

Pel que fa als moviments amb l'estranger, les dades mostren que a Catalunya arriba, gairebé, el doble de gent que marxa. En totes les comarques catalanes existeix un saldo positiu en referència als moviments de sortida i d'entrada de l'estranger: en venen més dels que marxen. Mentre l'any 2023 van marxar-ne 145.841 persones, en van arribar 272.645 provinents de més enllà de l'estat espanyol. El Barcelonès i l'Alt Urgell són les comarques on arriba més migració estrangera d'acord amb la quantitat de la població total establerta, l'augmenten en més d'un 20%.

En canvi, el saldo amb l'Estat és diferent: van marxar més persones de les que van arribar. Concretament, de Catalunya en direcció a la resta de l'estat espanyol van marxar 5.171 persones més de les que van venir. De les de comarques catalanes, n'hi ha 32 que mostren un saldo negatiu, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental és on existeix una major diferencia. 

Només n'hi ha nou que han augmentat el nombre de persones espanyoles: el Lluçanès és la localitat amb més persones provinents de la resta de l'Estat, en comparació amb les que hi van. 

Quant als saldos en vers altres comunitats autònomes, els saldos positius es registren amb Múrcia i Madrid, mentre que al País Valencià i Galícia és on hi ha van més catalans en comparació a la quantitat de valencians i gallecs que venen a Catalunya.