[h3]Així ha evolucionat la població de Catalunya[/h3]
[intext1]
De fet, el creixement natural de la població porta anys estancat, i és negatiu des del 2018, és a dir, hi ha més defuncions que naixements. En la mateixa línia, els habitants entre 0 i 4 anys també són una de les franges quinquennals menys poblades, només superant la població entre els 75 i els 79 anys i les edats encara més avançades. De fet, els 305.048 catalans en els primers cinc anys de vida, amb dades de l'1 de juliol, és la xifra per aquest tram més baixa des de l'any 2001, quan en van ser 302.087.
A l'altre costat de la balança, els residents entre els 45 i els 49 anys són el grup més nombrós, amb 683.110 persones –l'edat de 47 anys és actualment la més freqüent al país. L'edat mitjana de Catalunya és de 43,3 anys, cosa que suposa un envelliment de 7 anys respecte al 1987, quan la Generalitat d'aleshores va popularitzar l'eslògan 'Som 6 milions'.
[intext2]
D'altra banda, els 8.005.744 habitants actuals suposen una densitat d'unes 250 persones per quilòmetre quadrat, i una proporció del 16,6% d'habitants de l'Estat, el màxim històric.
Per demarcacions i també amb dades de l'1 de juliol, Barcelona és la més poblada amb diferència, a la ratlla dels 6 milions (5.852.066), és a dir, gairebé tres quartes parts del total. En segon lloc, s'hi troba Tarragona, amb 852.195 persones (10,6% del total), seguida de Girona (816.674 habitants, al voltant del 10% del total) i Lleida (449.498, 5,6% del conjunt català).
[intext3]
[intext4]