Els dos milions i mig de documents digitalitzats que integren els fons vaticans de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians (IIEB), ubicat a València, ja són a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Segons el president de la institució, l'editor valencià Eliseu Climent, s'ha decidit traspassar tota la documentació després de les reiterades mostres de “desinterès” i “desídia” de les institucions valencianes. Des del 2007, any en què el Vaticà va autoritzar el trasllat dels fons documentals a València, ni la Generalitat, ni la Diputació, ni els ajuntaments implicats ni cap entitat financera valenciana han accedit a subvencionar un programa d'estudi. “Hem patit moltes decepcions i una total manca de diàleg”, ha dit Climent. L'afer cobra una rellevància enorme si es té en compte que la majoria de documents traspassats a Catalunya són inèdits, i no han estat analitzats ni classificats a dia de hui.

Les raons

El detonant de la decisió ha sigut el trasllat, a Gandia, de l'escultura '25 d'abril 1707' de l'alcoià Antoni Miró. Com ja va informar Nació Digital, l'alcalde de la capital de La Safor ha ordenat, tot i l'allau de crítiques, modificar l'emplaçament sense aportar una raó sensata. Per al trasllat s'han invertit uns 200.000 euros. En canvi, l'alcalde, del PP, ha negat els 20.000 euros anuals que, segons Climent, requereix l'anàlisi de la documentació dels Bòrgia. “Es tiren els diners desmuntant una escultura i ens els neguen a nosaltres”, ha lamentat Antoni Furió, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València. El més greu és que l'anterior equip de govern municipal, liderat pel PSPV, havia concretat amb l'IIEB l'habilitació d'un espai per a la seua ubicació definitiva. Un acord que l'actual batlle, Lluís Torró, ha fet saltar pels aires. Junt amb Xàtiva i València, Gandia és la ciutat borgiana per excel·lència.

La política “antivalenciana” de Fabra

Eliseu Climent ha detallat les nombroses peticions de col·laboració realitzades a les institucions públiques, totes elles governades pel PP. En alguns casos el procés acabà en negativa, la majoria però ni va obtindre resposta. Per a l'editor, ha quedat clara “la connivència i el vistiplau del govern valencià, ja que no s'ha alçat la veu el més mínim contra aquest desinterès”. I ha continuat: “Fabra està fent una política antivalenciana”. Climent ha conclòs que “amb gran dolor, els documents marxen d'ací” i ha explicat que la raó de triar l'Arxiu Nacional de Catalunya ha estat la “gran sensibilitat” mostrada per aquesta institució. Com a primera mostra d'aquesta sensibilitat, l'ANC ha disposat que dos “prestigiosos” paleògrafs, Maria Toldrà i Ivan Parisi, començaran en quinze dies l'anàlisi dels documents.

Una joia documental

Segons el catedràtic Antoni Furió, els fons vaticans dels Bòrgia suposen “la plasmació escrita de la importància i l'hegemonia continental de la València del segle XV”. Furió recorda que, en aquell temps, els pontífexs tenien més poder i capacitat per a captar informació que els mateixos reis, la qual cosa demostraria, al seu parer, la rellevància dels documents. Entre els papers hi ha de tot: cartes privades dels papes Calixt III i Alexandre VI als seus fills, l'epistolari amb els reis Alfons el Magnànim i Ferran el Catòlic, i altres documents de gran valor històric. Per a que el lector es faci una idea, entre el material cedit es troba la butlla d'Alexandre VI que va dividir el món en dos per a que castellans i portuguesos es repartiren les terres conquerides. I tot, per 20.000 euros a l'any.