Pedro Sánchez va comparèixer el 22 de desembre al vespre, després de la conferència de presidents, per enviar un missatge sobre com pretenia gestionar la sisena onada de la pandèmia: va recordar que la vacunació i la naturalesa de la variant òmicron feien que la situació fos radicalment diferent al Nadal del 2020, va enumerar les mesures suaus plantejades per la Moncloa -amb la recuperació de l'obligatorietat de la mascareta a l'exterior-, i va deixar en mans de les autonomies la presa de decisions restrictives sobre la mobilitat i la interacció social. El discurs del president espanyol ja va evidenciar que la Moncloa pretenia esquivar el protagonisme just abans de les festes nadalenques, lesiu com és per a la popularitat dels governs l'anunci de restriccions després de dos anys de convivència amb la Covid.

Sánchez va evitar embrutar-se les mans amb mesures dures i alguns líders autonòmics, començant pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, li van recriminar la tebior per contenir l'increment de contagis, que havia fet moure el Govern i el seu comitè d'experts el dia abans. Mentre la Generalitat apostava per reduir les trobades a deu persones, limitar l'aforament a la restauració, tancar l'oci nocturn i el toc de queda, la proposta Sánchez passava, més enllà de la mascareta a l'exterior, per accelerar la tercera dosi, facilitar els tests d'ús professional a les farmàcies o l'autorització per contractar sanitaris jubilats i prejubilats o especialistes formats en països fora de la Unió Europea.

Però que aquestes mesures no eren considerades suficients pel propi govern espanyol s'evidencia amb el fet que, una setmana després, el Ministeri de Sanitat ha imposat la limitació d’aforament en un 75% en estadis esportius i en un 50% als pavellons -percentatges que podran disminuir si les comunitats ho decideixen-, una intervenció que, en part, té la festa de cap d'any en el punt de mira. Amb l'atenció sanitària saturada -a Catalunya i també en molts territoris de l'Estat-, la majoria d'autonomies han acabat seguint l'exemple català. Només quatre governs autonòmics -els de Madrid i Castella i Lleó, del PP, i d'Extremadura i Castella-la Manxa, en mans del PSOE- han evitar fins ara noves restriccions pels últims dies del 2021 i l'arrencada del nou any. La resta de comunitats han apostat per contenir els contagis per la via d'intentar reduir la interacció social i la mobilitat amb mesures més o menys contundent en funció del territori. Només una quarta part de la població de l'Estat podrà afrontar el salt al 2022 sense restriccions. 

Aragonès s'havia quedat sol defensant que calien restriccions per intentar frenar la sisena onada perquè amb la vacunació de la tercera dosi no s’arribaria a temps. Va ser contundent a l’hora d’advertir Sánchez que s'"equivocava" i que era "temerari" no prendre més mesures. Però la decisió del president del govern espanyol de deixar en mans de cada autonomia l’assumpte estava presa. Tot plegat, en un context en què el PP intenta collar la Moncloa agitant l’espantall de l’economia i de la limitació de la "llibertat" que suposen les restriccions.

[h3]Del toc de queda a limitacions a oci nocturn i restauració[/h3]
Ara, però, Catalunya ja no és una excepció. A mesura que el balanç de contagis s’ha anat disparant de forma generalitzada i un cop passat Nadal, s’ha produït un efecte dòmino i la majoria de comunitats autònomes han anat imposant mesures, amb més o menys intensitat, de cara a la nit de Cap d’Any i la celebració de Reis, perquè les infeccions d'òmicron van més ràpid que l'efecte de les terceres dosis. Astúries ha tancat els interiors de l'oci nocturn, com Cantàbria, i a territoris com l'Aragó, Galícia o la Rioja podrà obrir fins a la una o les dues, i amb pistes de ball o barres inutilitzades. Hostaleria i restauració també pateixen limitacions horàries a l'Aragó o Galícia, es limiten les trobades a deu persones a Euskadi i es posen topalls a les taules dels restaurants en altres territoris. A les Canàries s'està a l'espera de si la justícia avala el toc de queda i altres autonomies prohibeixen trobades o activitat de matinada.

[noticia]228742[/noticia]
La velocitat dels contagis creix de tal manera i la quantitat d'infeccions són tantes, que fins i tot el Ministeri de Sanitat ha acordat per unanimitat amb les autonomies la reducció de les quarantenes a set dies, tant per a vacunats com per a no vacunats. L'argument esgrimit és que la variant òmicron, malgrat ser una variant més infecciosa, té uns efectes més lleus i curts en el temps -segons els estudis preliminars-, però també pesa l'impacte econòmic que suposa l'absència de treballadors que pot provocar el gran volum de contagis. El mateix Sánchez ha advocat per trobar un "equilibri" entre la salut i l'economia malgrat que la Ponència d'Alertes del govern espanyol, que s'ha reunit aquest dimecres al matí, desaconsellava una disminució dels dies d'aïllament.

El Ministeri de Sanitat i les autonomies es tornaran a reunir la setmana que ve amb una altra patata calenta sobre la taula: la de decidir si l'escola reprèn les classes presencials el 10 de gener o bé si, per l'índex de contagis, s'ajorna uns dies el retorn. Catalunya ha estat clara a l'hora d'apostar per obrir els centres en el calendari previst, tot i que experts del seu comitè assessor han aconsellat valorar-ho amb les dades de contagi sobre la taula dies abans i en funció també del percentatge de vacunació dels nens d'entre 5 i 12 anys. Madrid, però, que no imposa cap restricció per a aquestes festes, sospesa un retorn semipresencial a les aules.