La presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, ha alertat aquest dimarts del "greu dèficit" de jutges que pateix Espanya i considera que la recent creació de 500 places "no resol el problema de fons". En el seu discurs durant l'entrega per part del rei Felip VI de despatxos judicials a 121 nous jutges, 39 destinats a Catalunya, Perelló ha reclamat més jutges i jutgesses, però alhora que no es rebaixin les exigències per accedir a la carrera judicial.
Sobre les noves incorporacions, Catalunya serà la comunitat amb més jutges destinats, 39 en total, el 32,2% del total: 25 en places titulars i 14 en places en expectativa de destí: 7 a la demarcació de Barcelona, 3 a Girona, 3 a Tarragona i 1 a Lleida. Dels 25 titulars, n'hi haurà un d'adscripció territorial a la demarcació de Girona i un a la de Tarragona. Dels altres 23, 10 aniran a seccions civils i d'instrucció dels tribunals d'instància de Berga, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Guíxols, Cervera, la Seu d'Urgell, Tremp, Vielha, el Vendrell, i Falset; 3 a Sant Boi de Llobregat i Blanes; 2 a Amposta i Tortosa; un a la secció penal de Reus i un altre a la de Tarragona; i un a la secció d'instrucció de Girona.
Perelló ha recordat que Espanya té una mitjana d'11 jutges per cada 100.000 habitants, davant la mitjana de 17 dels països del Consell d'Europa. Aquesta falta de jutges provoca sobrecàrrega de treball als treballadors de l'administració de justícia, però també retards per a la ciutadania. La presidenta del CGPJ ha recordat que actualment ja existeixen 260 places judicials vacants i, si se segueixen creant places sense nomenar jutges suficients, el nombre de vacants seguirà creixent.
Per això, considera que el desafiament "no és només quantitatiu, sinó estructural" i per això ha reclamat "la convocatòria urgent de proves selectives per cobrir places vacants". També ha reiterat la seva preocupació per la nova llei d'eficiència judicial, que crea els tribunals d'instància, amb oficines judicials compartides entre diversos jutges.
La presidenta del CGPJ ha recordat que el sistema judicial fa de contrapès als altres dos poders de l'Estat, i que aquest pot tolerar crítiques "raonables" però no faltes de respecte a les seves decisions i independència, que "no pot ser menystinguda mitjançant pressions ni ingerències, per molt subtils que pretenguin ser". Per la seva banda, el rei Felip VI ha felicitat els nous jutges per l'èxit d'assolir la seva nova tasca, però els ha instat a seguir estudiant i aprenent per aplicar la justícia. A més, els ha instat a comportar-se sota "els paràmetres ètics més estrictes" i a ser "exemple constant de rectitud".
A l'acte hi ha assistit també la fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato, la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercè Caso, i representants de la Generalitat com els consellers de Presidència, Justícia i Interior, Albert Dalmau, Ramon Espadaler i Núria Parlon, respectivament, i de l'Ajuntament de Barcelona com l'alcalde, Jaume Collboni, i el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, entre altres.
Dona, 29 anys i sense juristes a la família
El perfil dels integrants de la 74a promoció de la carrera judicial és, segons es recull en una enquesta realitzada per l'Escola Judicial, el d'una dona, ja que representen el 70,25% del total i tornen a ser àmplia majoria, com passa des del 1997, amb una edat mitjana de 29 anys. Ha utilitzat 5 anys i quatre mesos a preparar l'oposició i no té familiars, fins al segon grau de consanguinitat, que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. Vuit de cada deu no compten amb cap jurista entre els seus afins i només el 6,03% té a un jutge o magistrat en la família, mentre que el 15,52% restant procedeix d'entorns familiars en els quals hi ha altres professionals jurídics, sobretot advocats.
