Catalunya va trencar el 2025 la dinàmica de descens de la natalitat que arrossegava des de l’any 2008, en què van néixer 89.000 nadons abans que esclatés la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l'any passat van néixer 54.249 nadons (28.019 nens i 26.230 nenes), que són un 0,8% (500) més que el 2024.
Enguany, la taxa bruta de natalitat es manté en 6,7 naixements per cada 1.000 habitants, igual que el 2024, mentre que el nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) ha augmentat un 0,5% respecte de l’any anterior. Aquesta dada és clau per entendre per què creixen els naixements.
L’indicador conjuntural de fecunditat segueix a la baixa i marca un rècord des que hi ha registres, és a dir, des de l’any 1975. El 2025 se situa en només 1,08 fills per dona en edat fèrtil. Curiosament, aquest indicador es combina amb el fet que l’edat mitjana a la maternitat torna a augmentar (una dècima, tant en el col·lectiu de mares amb nacionalitat espanyola com el de mares amb nacionalitat estrangera) i és de 32,8 anys (31,8 anys, l’edat al naixement del primer fill).
En termes percentuals, la zona territorial on més han crescut els naixements és el Penedès (+2,4%), seguit de Ponent (+1,8%) i la corona metropolitana, l'àrea amb més població i, per tant, amb més activitat demogràfica (+1,6%). On més ha reculat l'estadística és a les Terres de l'Ebre, (-6,5%) i a les Comarques Centrals (-5%).
D'altra banda, el nombre de nascuts augmenta a 19 comarques i disminueix a 23, i a l’Aran. Els augments més destacats en números absoluts són els del Baix Llobregat (221), el Vallès Occidental (201) i l’Alt Penedès (129). A l’altre extrem, les disminucions més rellevants són les d’Osona (-95) i el Gironès (-80).
Naixements segons el context de la mare
L’estadística de naixements de l’Idescat també detalla que un 48,5% dels nadons del 2025 són fills de dones nascudes a Catalunya, el 46,3% de nascudes a l’estranger i el 5,2% restant, de nascudes a la resta d’Espanya. En concret, hi ha 8 comarques on els fills de dones nascudes a l’estranger representen la meitat o més del total de naixements: la Segarra (61,1%), la Garrotxa (58,2%), el Barcelonès (56,3%), l’Urgell (54,7%), l’Alt Empordà (53,6%), el Baix Empordà (51,9%), el Solsonès (51,6%) i les Garrigues (50,0%).
Si el que s’observa és la nacionalitat de la mare (i no el lloc de naixement), els nadons nascuts de mare de nacionalitat estrangera baixen fins al 34,7% (amb un descens anual de l'1,2%), i els de mare de nacionalitat espanyola pugen fins al 65,3% (amb un augment del 2,0%). Segons remarca l’Institut d’Estadística, aquests valors s’han d’analitzar tenint en compte que fins a un 18,1% de les mares de nacionalitat espanyola són dones nascudes a l’estranger.
Entre els nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, el grup més nombrós correspon als fills de mare de nacionalitat marroquina, amb 4.373 nascuts vius. Aquesta xifra representa un 8,1% del total de naixements de Catalunya i un 23,2% del naixements de mare estrangera. A continuació se situen, per ordre de freqüència, els fills de mare colombiana (1.517), pakistanesa (1.345), hondurenya (857) i peruana (744). Pel que fa a les mares estrangeres amb nacionalitat d’un país de la Unió Europea, les italianes registren el nombre més elevat de naixements (740).
