La criminalitat ha baixat un 7,6% durant el primer semestre del 2026, mentre que els delictes sexuals, per contra, s'han mantingut en els nivells més elevats respecte dels últims anys. Així ho ha assenyalat la consellera d'Interior, Núria Parlon, que ha qualificat el fenomen de "preocupant" i ha defensat que la resposta a la problemàtica no ha de ser només policial, sinó que ha d'implicar també la justícia, el sistema sanitari i les polítiques feministes.
Segons les dades dels Mossos d'Esquadra, entre gener i juny s'han registrat 266.197 infraccions penals a Catalunya, 21.911 menys que durant el primer semestre del 2025, una disminució del 7,6%. Els delictes contra el patrimoni continuen sent els més nombrosos, amb 172.936 fets, prop de dos terços del total. En la nova comparativa amb la mitjana dels primers semestres del període 2022-2025, Interior situa aquesta tipologia delictiva un 13% per sota.
En el marc del 9è Comitè de Seguretat i Justícia, el Departament d'Interior també ha anunciat un canvi metodològic en la presentació de les dades i, a partir d'ara, compararà els principals indicadors amb la mitjana dels quatre anys anteriors per identificar millor les tendències estructurals. Parlon ha defensat aquest nou sistema de comparació perquè considera que ofereix una fotografia "més robusta" que la comparació exclusiva amb l'any anterior, ja que evita que circumstàncies puntuals condicionin la interpretació de les dades. Tot i això, el Departament també continuarà facilitant les dades interanuals.
Els delictes sexuals es mantenen en el "rang més alt"
La principal excepció a la tendència general són els delictes contra la llibertat sexual. Durant el primer semestre se n'han registrat 2.254, només tres menys que els 2.257 del mateix període del 2025, però un 15,1% més que la mitjana dels primers semestres del període 2022-2025. A més, el 45% d'aquests delictes es produeixen en habitatges.
"És un fenomen preocupant", ha afirmat Parlon, que ha insistit que aquestes conductes "no es resolen només des de la intervenció policial". La consellera ha defensat una resposta transversal que impliqui també els àmbits de la justícia, la salut i el feminisme, i ha anunciat que Interior reforçarà les unitats especialitzades en la detecció de les violències sexuals i les unitats d'atenció a les víctimes arreu del territori.
Pel que fa a la violència més greu, Interior també ha advertit que les lesions, els incidents amb armes de foc i els homicidis continuen requerint una atenció especial. En aquest sentit, el Govern atribueix al narcotràfic bona part de la proliferació d'armes de foc i reclama endurir les penes per la seva tinença il·lícita i també per les grans plantacions de marihuana.
L'aeroport i l'Hospitalet milloren
Entre els àmbits que el Departament destaca hi ha l'aeroport del Prat, on la criminalitat ha disminuït un 69,1% segons l'estudi comparatiu. Parlon ha atribuït aquesta evolució a l'augment de la presència policial, les ordres d'allunyament contra delinqüents habituals i l'aplicació del Pla Kanpai.
Aquest mateix pla també ha contribuït, segons la consellera, a reduir la delinqüència patrimonial a l'Hospitalet de Llobregat, on aquest tipus de delictes ha baixat al voltant d'un 10%. Parlon ha atribuït la millora a la coordinació entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana i a la intensificació de la presència policial als barris amb més reincidència, si bé ha advertit que caldrà consolidar aquesta tendència.
Més jutges
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha atribuït la millora dels indicadors també a una coordinació més gran entre els àmbits policial i judicial i al reforç dels recursos de l'administració de justícia. En aquest sentit, ha recordat que Catalunya passarà de tenir 870 a 961 jutges a mitjan 2027 gràcies a la creació de 91 noves places judicials, a les quals se sumaran 35 fiscals abans d'acabar aquest any i 335 nous funcionaris del Departament de Justícia. Segons Espadaler, aquest reforç ha de permetre reduir els terminis dels procediments tant en la jurisdicció penal com en la resta d'àmbits judicials i donar una resposta "més eficient" als casos que arriben als tribunals.
