El parc de la Pegaso de Barcelona ha estat l'escenari, aquesta matinada, de la setena víctima mortal per arma de foc registrada a Catalunya aquest 2026. Es tracta d'un noi de només 15 anys i, segons ha apuntat la consellera d'Interior, Núria Parlon, es podria tractar d'un incident vinculat a un conflicte entre bandes. "Condemna rotunda a la màxima expressió de violència que representen els fets ocorreguts", ha remarcat Parlon. La consellera porta setmanes complicades per gestionar l'augment dels tirotejos: en només dos mesos, hi ha hagut un parell de morts a la Zona Franca de la capital catalana i un assassinat al carrer Balmes, a tocar d'una comissaria, a plena llum del dia.
En aquest últim cas, segons la investigació dels Mossos, el mort era qui controlava l'entrada de cocaïna al port d'Anvers, a Bèlgica. L'assassí, per cert, va marxar caminant del lloc del crim, va deixar l'arma en una parada d'autobús i, de moment, no se l'ha pogut detenir. Aquest tipus d'esdeveniments han posat en qüestió el grau de seguretat existent a Catalunya, especialment perquè la policia ja ha detectat més de 140 incidents amb armes de foc al llarg d'aquest any i les xifres de víctimes mortals superen les d'anys anteriors. Entre les raons que desgranen els Mossos hi ha, per exemple, l'augment de delictes vinculats al narcotràfic. La preocupació creix per la producció de marihuana.
Els darrers anys han anat creixent els incidents que impliquen trets amb armes de foc -del 2024 al 2025 es va passar de 69 casos a 93, mentre que el 2023 n'eren una cinquantena- i això té diferents motius. Les situacions més letals, com els sis primers assasinats d'enguany a Catalunya, tindrien a veure exclusivament amb el crim organitzat al voltant de la droga, asseguren els Mossos. Interior planteja ara que portar una arma de foc comporti penes de fins a 5 anys de presó, i no els dos actuals. De la mateixa manera, es proposa que en comptes de castigar la plantació i el tràfic de marihuana amb entre 1 i 3 anys de presó, això s'elevi a entre 6 i 9 anys de tancament penitenciari.
Les alarmes pels incidents d'armes de foc es van començar a convertir en serioses a partir del juny del 2024. Es va produir un tiroteig a Girona que va deixar dues persones sense vida i dues més amb ferides greus. En la baralla hi va haver trets d'una arma d'assalt que es considera armament militar prohibit per a la població civil. Els Mossos van investigar qui hi ha darrere de l'atac, però ja tenien clar per què hi ha fusells d'aquest estil circulant per Catalunya. El motiu de fons era el comerç de droga. "La presència d'armes d'assalt està vinculada amb el narcotràfic", assenyalaven en aquell moment fonts del Departament d'Interior consultades per Nació. En aquell moment, el Govern era d'ERC.
A partir d'aquí, i en l'etapa de Parlon com a consellera i del major Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia, els incidents han anat creixent. Fins al punt que, fa unes setmanes, més d'un centenar de mossos d'esquadra, una quarantena de guàrdies urbans i una desena de policies nacionals espanyols van participar en un dispositiu de control a diferents punts de Barcelona on recentment hi havia hagut incidents amb armes de foc. Aquesta macrobatuda policial contra les armes de foc es va tancar amb 13 detinguts -amb 93 antecedents-, un investigat per trencament de condemna i 15 denúncies administratives per possessió de drogues o tinença d'armes.
El Mossos i el Govern van decidir aportar dades al mes de juny per abordar el fenomen i plantejar les propostes polítiques amb les quals treballen. En aquesta línia, s'han detallat quines han estat les conseqüències de tots els casos que han implicat pistoles el darrer any i mig: en total, des del gener de 2025 fins al juny de 2026 s'han registrat 14 morts i 46 ferits. Les dades, per anys, queden dividides entre els set casos mortals registrats en la primera meitat d'aquest any i els vuit de l'any passat, mentre que els ferits en són 18, el darrers mesos, i 28, en el total de l'any passat. D'aquesta manera, s'evidencia que aquest 2026 està havent-hi una concentració de casos greus amb armes de foc.
Crítiques de l'oposició municipal
Els grups municipals a l’Ajuntament de Barcelona han carregat contra el PSC després de la mort al parc de la Pegaso. En un missatge a X, el líder de Junts, Jordi Martí, ha constatat que l’alcalde Jaume Collboni "ha perdut el control de la ciutat", i que el nou homicidi "confirma el fracàs dels que tenen la responsabilitat de garantir la seguretat". També el cap de files del PP, Daniel Sirera, ha estat taxatiu i ha demanat la dimissió del tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, i de la consellera Núria Parlon. La presidenta del grup d’ERC, Elisenda Alamany, ha demanat al PSC que prioritzi Barcelona i exigeixi al Govern "determinació i eficiència en els recursos de seguretat allà on toquen".
