Formada en Història Clàssica a la Universitat de Cambridge, filla de d'un pare frare i una mare monja que es van secularitzar, va abocar-se al periodisme i ha col·laborat en diversos mitjans, com ara mateix a la secció de cultura de The Times. La historiadora ha estat a Barcelona convidada per CaixaForum Macaya per fer una conferència organitzada per l'Observatori Social de la Fundació la Caixa i l'Escola Europea d'Humanitats.
La seva obra La edad de la penumbra va qüestionar els missatges històrics i també culturals, sobretot els que provenen del món cinematogràfic, que mostren uns cristians tolerants, víctimes i perseguits, per uns romans despietats. Les coses eren més complicades?
Efectivament, les coses van ser molt més complicades. Per la seva pregunta, crec que jo vaig créixer veient les mateixes pel·lícules que vostè. Amb la imatge d'uns pobres cristians vestits de blanc en mans d'uns romans malvats que els perseguien, els martiritzaven i els llançaven als lleons. Recordo perfectament creient-me exactament tot allò, que era també el que m'havien ensenyat els meus pares a través de l'Església. Ha estat increïble l'Església, que ha estat sempre aquí. En tot l'aprenentatge que hem fet de l'antiguitat, les víctimes eren sempre els cristians. Però això no té ni cap ni peus. L'historiador Edward Gibbon, fa uns 150 anys, ja ho explicava. Els romans no volien matar cristians, volien tan sols protegir la seva gent.
[noticia]266452[/noticia]
I per què morien?
Historiadors romans han deixat el testimoni que els cristians volien morir perquè volien ser màrtirs. Volien tenir l'èxit, la glòria. Fins i tot n'hi va haver que es van suïcidar perquè els havien promès la glòria eterna. Els romans no ho entenien. Hi va haver el cas d'algun governador que es va trobar amb grups de cristians que es van plantar davant d'ell demanant que els matés.
[blockquote]"Els cristians només van patir persecucions durant 13 anys entre 300 anys d'història"[/blockquote]
Però hi va haver persecucions importants de cristians. Està documentat el cas de la persecució de Dioclecià. I també en temps de Neró.
Sí, per suposat. Però van ser centenars de víctimes, no milers, com diu l'Església catòlica. L'emperador Trajà va dir que als cristians no se'ls havia de perseguir perquè era contrari a l'esperit romà de l'època. Però això no significa que no hi hagués persecucions. Però va ser només durant 13 anys d'entre 300 anys d'història.
Fins a quin punt el cristianisme incloïa missatges més innovadors que els d'altres religions anteriors? O no era així? El missatge de les Benaurances de Jesús, l'estimar als enemics, era una cosa nova?
Sí, en això sí que el cristianisme va ser completament nou. En l'estimar el teu enemic. I també en la humilitat. Això no ho trobem en altres religions. Però si llegim els filòsofs estoics, molts també parlaven de morir en la serenitat. I hi ha exemples famosos de persones que havien anat fins i tot a la seva execució sense queixar-se. Fins i tot podríem dir que hi ha elements socràtics en la mort de Jesús. L'emperador Julià deia que el cristianisme parlava de no robar i no matar, però que totes les religions seguien aquestes regles.
Catherine Nixey al Palau Macaya. Foto: Hugo Fernández
Ha aprofundit en el personatge de Jesús de Natzaret?
No. M'interessa però no ha estat el meu principal camp d'estudi. He llegit els gnòstics. Per començar, jo no confio en els Evangelis tal com estan escrits perquè es van escriure molt més després de la vida de Crist. A mi m'ha interessat sempre molt el que els romans veien quan Jesús estava viu. Els romans explicaven la història tal com la veien ells mentre que els Evangelis s'han escrit més tard.
El cristianisme que s'imposa a partir de l'edicte de l'emperador Constantí era fidel al missatge de Jesús o va ser desvirtuat?
A quina part del missatge de Jesús es refereix? Perquè per una part, diu que has d'estimar el teu enemic, però per l'altra diu també que ell no ha vingut a portar pau ni a unir les famílies, sinó a separar-les, no ha vingut a portar pau sinó divisió. Ell diu als apòstols: "No he vingut a sembrar pau, sinó espasa". Aquí hi ha contradiccions, avisos. S'ha dit que el Jesús de les Escriptures és bo i el de l'Església més amenaçador. Però jo crec que si ho llegeixes amb profunditat, el Jesús de la Bíblia és el més amenaçador. El Jesús de l'Església és el que s'ensenyava als catecismes. El primer missatge de l'emperador Constantí, que adopta el cristianisme, diu: "Sota aquest senyal de Jesús, conqueriré".
[blockquote]"El cristianisme és innovador quan predica estimar el teu enemic i la humilitat, però Jesús també va dir que no havia vingut a sembrar pau, sinó espasa"[/blockquote]
I la figura de Ponç Pilat? Respondria a la d'aquests governadors que es resistien a l'execució dels cristians? Pilat està prou analitzat? No ha estat menystingut històricament?
Aquest és un plantejament molt interessant. En el cristianisme europeu, la figura de Pilat sí que ha estat menystinguda, però en d'altres no. Les fonts històriques assenyalen que era un home dur, sense pietat. Té un paper molt difícil en aquesta història. Qui se'n podria sortir bé en una història així? Una col·lega meva, que escriu els obituaris a The Economist, va escriure un article sobre Pilat. No l'he llegit però ja li explicaré el que diu.
Com veu la vigència del cristianisme de cara al futur?
El cristianisme s'està fent més feble, però no de la mateixa manera a tot arreu. Tot el pensament cristià sobre el sexe ha perviscut molts anys. Jo mateixa ho he viscut. Aquí mateix, estant asseguda a l'habitació del meu hotel, veia per la finestra tot de símbols cristians i creus. Anirem a la missa del gall i veurem el nen Jesús. Fins i tot la gent que no és creient visita pessebres a tot arreu. Crec que aquest fenomen és interessant per entendre la nostra cultura.
Vostè ha fet a vegades comparacions amb el fonamentalisme islàmic. L'ISIS va derruir el que uns cristians fanàtics havien deixat dempeus de la ciutat de Palmira. Els cristians dels primers temps eren semblants a l'ISIS de l'antiguitat?
No podem fer aquesta comparació. Dir que els cristians eren com l'ISIS seria com dir que, com que l'emperador Constantí va néixer a York, era un british. I que Pilat, que provenia de Tarraco, era català. No dic que els cristians destruïssin tot el llegat clàssic, sinó que van destrossar una part. Les paraules utilitzades pels romans sobre les accions dels cristians parlaven de "terror" i per fer por no ho destrosses tot, destrosses ocasionalment i en alguns llocs. Van derruir moltes coses, estàtues, temples, i la gent estava literalment aterrida.
Catherine Nixey: "Jo no odio l'Església". Foto: Hugo Fernández
Com va sorgir la idea d'escriure el llibre? No seria per una reacció contra els seus pares, que havien estat religiosos...
No. La veritat és que jo no odio l'Església. Recordo quan anava a la universitat i els meus pares m'explicaven que aquest o aquell altre llibre de l'antiguitat havia estat conservat gràcies als monjos. Per exemple, l'obra de Càtul, que havia estat un poeta obscè de Roma. Això va fer que em comencés a interessar pel tema.
Però també s'hauria de dir que actualment el cristianisme ja no es pot ubicar en una posició integrista. O creu que sí?
No, ara no es pot dir que ho sigui.
[noticia]266407[/noticia]
Com valora la figura de l'actual Papa, Francesc?
A mi m'agrada aquest Papa. I l'admiro. No el veig gens fonamentalista. Probablement, alguns dels seus cardenals voldrien que fos més conservador, però no ho és. La qüestió de la religió catòlica és que va perdre la batalla fa molt de temps.
[blockquote]"Al cristianisme a Europa li veig un futur molt magre, però qui sap?"[/blockquote]
En quin sentit ho diu?
Han durat més de 2.000 anys. És molt de temps. No sé com està la situació de l'Església a Espanya, però a Anglaterra està en caiguda lliure. Ara, en alguns llocs i confessions està pujant. Sobretot els evangèlics, en països com el Brasil. És una branca del cristianisme que es desenvolupa molt a prop dels diners. Al cristianisme a Europa li veig un futur molt magre, però qui sap? Darrerament, l'Església d'Anglaterra, l'anglicana, ha viscut un debat sobre l'acceptació dels homosexuals que va desembocar en un altre sobre com adreçar-se a Déu: és un home, és una dona? Per cert, que aquest debat de l'Església d'Anglaterra va ser comentat de forma burleta per Putin.
Catherine Nixey: "A Anglaterra, durant molt de temps els qui naixíem catòlics érem una minoria una mica estranya". Foto: Hugo Fernández
No sé si gosar preguntar-li si és creient...
No ho soc. En el passat sí que ho era. Catòlica.
Aquest ara deu ser un debat antic, però històricament ser catòlic al Regne Unit donava una identitat diferent, com una altra manera de ser anglès.
Sí, en efecte! I tant, això era així. Quan creixies, la major part de nois de famílies catòliques ho feien entre famílies també catòliques. En el meu cas ja no va ser així perquè molts dels meus amics eren anglicans. Actualment, aquest tipus de diferències ja estan molt dissoltes. Però és cert que durant molt de temps, els qui naixíem catòlics érem una minoria una mica estranya.
