A Barcelona no es registren estafes en caixers automàtics de 'llaç libanès' des que els Mossos d'Esquadra han detingut els sis integrants d'un grup organitzat dedicat a aquest elaborat frau. Es tracta de l'operació policial més gran que mai s'ha dut a terme a la ciutat contra estafadors d'aquests tipus. La policia els atribueix 106 delictes i més de 70.000 euros sostrets. La banda estava formada tres espanyols, un rus, una italiana i un búlgar, que exercia el paper de líder de la banda. Tots es troben en llibertat amb càrrecs pendents de judici. L'inspector dels Mossos, Ramon Grasa, ha subratllat que des d'aquesta operació policial no s'han donat més casos d'estafa amb aquesta "antiga" tècnica.

"De moment", matisa Grasa, no s'han detectat més casos d'aquest frau des de les detencions. Es tracta d'una vella estafa que es va modernitzant però l'inici sempre és una trampa instal·lada a les ranures dels caixers automàtics, per on s'introdueixen les targetes de crèdit, que impedeix que aquestes tornin a sortir.

La principal aportació d'aquests delinqüents residia en què havien penjat telèfons d'assistència falsos al cantó dels caixers automàtics.

El seu modus operandi era el següent: col·locaven una cinta per atrapar la targeta de la víctima, un client qualsevol que volia treure diners d'un caixer automàtic. Al cantó del caixer els estafadors havin enganxat telèfons falsos d'assistència amb el logotip de l'entitat bancària. El client, després d'intentar sense sort recuperar la targeta, acabava trucant al telèfon per informar que no podia recuperar la seva targeta.

El problema és que la persona que responia a l'altre cantó del fil telefònic no formava part de l'entitat, sinó de la banda. Recomanant-li que el més segur era cancel·lar la targeta li demanava el codi PIN de la mateixa. Quan la víctima penjava el telèfon marxava creient que la seva targeta havia estat anul·lada però en realitat seguia activa i acaba de revelar el seu codi secret als delinqüents.

La falsa assistent telefònica es posava en contacte llavors amb els estafadors i els facilitava el codi PIN. Aquests recuperaven la targeta de crèdit del caixer i ja podien treure els diners. Grasa ha explicat que intentaven actuar sempre en caixers a on no hi havia càmeres de vídeo, tal com queda clar en les imatges, a vegades, ho feien en alguns que sí que en tenien.

La seva activitat delictiva era especialment activa les tardes i les nits dels diumenges, malgrat qualsevol dia de la setmana era un bon dia per estafar.