Un centenar de nous parlants ha signat un manifest que impulsa Òmnium amb diverses demandes perquè tothom que visqui, estudiï o treballi a Catalunya pugui accedir a la llengua. Aquests catalanoparlants, nascuts fora del país, reclamen a Govern i institucions que multipliquin l'oferta de cursos, garantint almenys 200.000 places anuals per arribar a tots els municipis amb l'objectiu que tothom qui vulgui aprendre l'idioma ho pugui fer durant els pròxims 10 anys. Insten la societat a no canviar la llengua de manera "automàtica" i a utilitzar el català "sense prejudicis ni barreres". Els signants reivindiquen el dret a accedir a l'idioma, a la ciutadania plena i a una vida "digna" on el català sigui llengua comuna: "No podem perdre més temps".
El manifest Pel dret a accedir al català, signat per un centenar de nous parlants de la llengua nascuts fora de Catalunya, subratlla que accedir a aquest idioma permet viure "més plenament" a Catalunya. Així, detalla que a través del català es pot gaudir de la vida social i cultural, tenir "més i millors" oportunitats professionals i participar "sense barreres" en la construcció del país, que també reivindiquen com a seu. "Creiem que tothom que viu, estudia o treballa a Catalunya hauria de poder accedir al català. Però avui això no és així", adverteixen els signants del text. Expliquen que els cursos són insuficients per als més de dos milions de persones interessades, que no arriben a molts municipis -especialment als rurals-, i que els horaris sovint són "incompatibles" amb la feina i la família.
En aquesta línia, el manifest impulsat per Òmnium estableix quatre demandes concretes. En primer lloc, el manifest insta Govern i institucions a multiplicar l’oferta de cursos, garantint almenys 200.000 places anuals, adaptant els horaris i fent que arribin a tots els municipis, perquè tothom qui vol aprendre català ho pugui fer durant els pròxims 10 anys. Per altra banda, reclamen que les empreses, amb els diners de les cotitzacions destinades a la formació contínua, ofereixin formació de català gratuïta al mateix lloc de feina, aprofitant les hores en què hi ha els treballadors i treballadores hi són, i adaptant-la a cada professió.
En tercer lloc, el manifest demana que entitats i escoles arribin allà on no arriben els cursos formals, organitzant grups per aprendre català entre veïns i famílies de diferents orígens, creant espais compartits i facilitant l’accés dels nous parlants a les activitats que es fan en català. En últim lloc, es dirigeixen a la societat en general perquè no es canviï de llengua de manera "automàtica". Reclamen, en aquest sentit, que es permeti fer servir el català "sense prejudicis ni barreres". "Accedir al català no és només aprendre’l, sinó també poder-lo parlar. Vosaltres podeu ajudar a fer-ho possible", reiteren.
Entre les persones impulsores del manifest, totes noves parlants del català, hi ha l'advocat suís Olivier Peter, la regidora de BComú i exdiputada Jess González, la historiadora Lucia Aliagas, l'escriptora Asmaa Aouattah, l'emprenador i traductor Tayssir Azouz, el politòleg Daniel Camilo Herrera, la periodista Beatrice Duodu, l'activista Cheikh Abdoul Khadre Drame Tine, o la catedràtica de ciència política Eva Anduiza.