Unes 300 persones es van concentrar aquest dimecres al vespre a la Rambla del Raval, on han exigit justícia pels onze ciutadans d’origen paquistanès i indi condemnats, l’any 2009, a penes de sis i vuit anys de presó. Els denominats "Onze del Raval" van ser acusats de formar part d'una cèl·lula jihadista que volia atemptar al metro de Barcelona.

La concentració ha tingut lloc després que una investigació d’El Periódico de Catalunya demostrés que la suposada desarticulació d’aquesta cèl·lula no tenia cap mena de fonament. ERC, ICV-EUIA i la CUP, juntament amb l’advocat dels afectats, Benet Salelles, han demanat la reobertura del cas.

Amb una bandera de fons on s’hi llegia “Prou brutalitat, prou impunitat” i un altra que reclamava justícia, Miguel Martín, membre del grup de suport dels "Onze del Raval" ha manifestat que aquest és un clar exemple de “racisme institucional”. També recorda que set anys enrere ja es va reivindicar que a les residències dels acusats no s'havien trobat proves materials que obeïssin a cap pla d’atemptat.

“És cada vegada més difícil que es pugui fer justícia, però lluitarem per això i per a que se sàpiga la veritat”, ha reafirmat Martín. En aquest sentit s’ha sumat a la reclamació sobre la reobertura del cas i a banda, ha lloat la comunitat pakistanesa, que després de les detencions va donar una “lliçó de dignitat”, recolzant els seus veïns “per sobre de la criminalització que patien”. 

Un dels condemnats segueix a la presó

També ha participat de la trobada un altre dels membres del grup de suport, l’antropòleg Albert López, el qual ha denunciat que no hi poguessin ser tots els condemnats a la concentració d’aquest dimecres. “Uns perquè van ser deportats, d’altres perquè se sentien sotmesos a una disciplina brutal i a una vigilància permanent que els va fer marxar”, ha dit López, “i l’últim dels condemnats perquè encara està a la presó, complint una pena de vuit anys”.

L’antropòleg ha destacat la importància de reobrir el cas, per tal de “resoldre” la situació d'aquest pres i perquè les víctimes que han estat deportades tinguin el dret de tornar al país amb llibertat i desposseïdes de càrrecs.

Fernández denuncia els "irresponsables" que van contribuir a la cultura de l'odi

Per la seva banda el diputat de la CUP David Fernàndez, el darrer en intervenir, ha clamat que l’any 2008 “Guantànamo va aterrar al Raval amb la lògica embogida de la lluita antiterrorista”, la qual, diu, “genera terror policial i polític”. A banda, ha carregat contra els “irresponsables” polítics, judicials i periodístics que van fer una “inestimable col·laboració” a la cultura de l’odi. “El pitjor és que el dany era evitable perquè moltes coses que ara sabem ja les sabíem llavors”, ha lamentat el diputat, “això és una Ciutat Morta dos”.

A la taula des d’on s’han produït els parlaments hi havia també un dels empresonats, Muhammad Ayub, que va ser expulsat de l’Estat espanyol després de sortir de la presó però que té actualment la nacionalitat espanyola.