26
de novembre
del
2023
Revisar-se, qüestionar-se i analitzar-se quines són aquelles actituds o comportaments que tots els homes tenen incorporades i que han adquirit pel context social, cultural i educatiu que han viscut des de petits, és una tasca complexa que requereix temps i autocrítica. Un exercici de justícia que no tothom està disposat a fer, per por a perdre els privilegis que això comporta, tot i ser absolutament necessari per aconseguir crear una societat lliure de violències i de formes de convivència desigualitàries.
En aquest sentit, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és pionera i ofereix a tota la seva comunitat educativa un total de cinc tallers per repensar la masculinitat, des d’una perspectiva no sexista sota el lema de “Els homes que volem ser”. Una pràctica coneguda amb el nom de cercles d’homes, que conformen uns espais de confiança que serveixen per compartir intimitat i identificar el patriarcat adquirit des d’una posició on ningú et jutja ni t’etiqueta.
“El que m’ha portat a apuntar-m’hi ha estat perquè des de la condició d'home, considero que hi ha una sèrie d'estereotips i de violències que ens travessen i que s'inicien a la infància, segueixen a l'adolescència i també en fer-nos adults, dient-nos què hem de fer i què no segons el nostre gènere”, apunta en Ricard Bracke (Barcelona, 1987), estudiant del màster en formació del professorat, que a partir d’un procés personal introspectiu i terapèutic, va decidir inscriure’s al taller. “Una de les dimensions d’aquesta teràpia era esbrinar fins a quin punt algunes de les coses que faig o que deixo de fer i m'agradaria canviar per relacionar-me d'una manera més pacífica o equitativa amb l'entorn, estaven lligades amb el fet de ser un home”. Bracke considera que molts homes, per exemple, no són conscients de les seves pròpies emocions: “A causa d'una dificultat d’identificar les nostres emocions, molts homes ens resulta complicat expressar-les, i això pot comportar problemes amb les relacions socials i, més concretament, amb les relacions de parella o amb aquelles amb qui hi tens un vincle sexoafectiu”.
En Ricard és conscient que vol formar part d’aquest procés de canvi per relacionar-se amb la resta d’una forma menys jeràrquica i més equitativa, escoltant a altres persones que no tenen un rol de gènere tan hegemònic i de poder, com acostuma a ser el que engloba a tots els homes cis i heterosexuals. “Tenim aquesta dificultat per reconèixer els nostres errors, que això també va molt lligat a la masculinitat i a la façana que ens posem que hem d'estar sempre a punt, segurs del que volem, tenint les coses clares”.
En aquesta línia es treballa a les sessions, compartint reflexions i repassant el concepte de masculinitat hegemònica com a model que oprimeix a tot el que no hi forma part, com són totes les dones o altres homes que no s’hi identifiquen per la seva orientació sexual, per discapacitats o per no tenir un rol masculí estàndard. “Tampoc es tracta de demonitzar cap gènere, no va per aquí la cosa”, puntualitza en Ricard, que recomana la participació en el taller per a tots aquells que tinguin alguna inquietud al respecte, “qüestionant-se el seu gènere, sense que això tingui a veure amb l’orientació sexual, la transsexualitat o qualsevol altre estigma que existeixi o que hi ha pels prejudicis que es tenen”. El futur professor puntualitza un detall que li ha agradat i que no vol passar per alt; “També hem rigut! Sempre resulta terapèutic adonar-se de com en som de burros a vegades i poder riure de nosaltres mateixos”.
Un altre testimoni que també va formar part del primer taller celebrat a la UAB, va ser en Raül Boada (Barcelona, 1965), personal administratiu de la mateixa universitat. “Soc del 65 i l’educació que vaig rebre era molt esbiaixada”, reconeix; “‘A la disco el que més lliga és el més cabró’, es deia, i t’adones que no ha de ser així”. Boada és conscient d’aquesta mancança i de la necessitat de desconstruir-se per construir-se de nou amb uns valors igualitaris. El conserge, que practica bollywood amb una majoria de companyes dones, explica com n’és d’important que qualsevol home es pugui apuntar a fer allò que li agradi sense pors ni prejudicis. “Fer activitats que siguin predominantment femenines és útil per entendre-les, malgrat que se’ns pugui titllar d’homosexuals per la societat patriarcal en què vivim”, apunta, sobre els prejudicis que molts encara arrosseguen.
"Hem de repensar-nos com a societat i la universitat és cabdal per repensar conceptes que estan molt assentats avui dia; la universitat és un espai de transformació des de l’educació", detalla Zapater, que afegeix com aquesta iniciativa forma part d’un pla pilot, sent aquesta una experiència pionera on l’objectiu implica sacsejar i repensar les formes de relacionar-se, sent conscients que amb aquests cinc tallers no es desconstruirà ningú. “Aquest és un punt de partida el qual convida a tots aquells homes a prendre consciència. Si surten del grup veient l’home que volen ser, ja és un bon inici”, conclou.
En aquest sentit, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és pionera i ofereix a tota la seva comunitat educativa un total de cinc tallers per repensar la masculinitat, des d’una perspectiva no sexista sota el lema de “Els homes que volem ser”. Una pràctica coneguda amb el nom de cercles d’homes, que conformen uns espais de confiança que serveixen per compartir intimitat i identificar el patriarcat adquirit des d’una posició on ningú et jutja ni t’etiqueta.
“El que m’ha portat a apuntar-m’hi ha estat perquè des de la condició d'home, considero que hi ha una sèrie d'estereotips i de violències que ens travessen i que s'inicien a la infància, segueixen a l'adolescència i també en fer-nos adults, dient-nos què hem de fer i què no segons el nostre gènere”, apunta en Ricard Bracke (Barcelona, 1987), estudiant del màster en formació del professorat, que a partir d’un procés personal introspectiu i terapèutic, va decidir inscriure’s al taller. “Una de les dimensions d’aquesta teràpia era esbrinar fins a quin punt algunes de les coses que faig o que deixo de fer i m'agradaria canviar per relacionar-me d'una manera més pacífica o equitativa amb l'entorn, estaven lligades amb el fet de ser un home”. Bracke considera que molts homes, per exemple, no són conscients de les seves pròpies emocions: “A causa d'una dificultat d’identificar les nostres emocions, molts homes ens resulta complicat expressar-les, i això pot comportar problemes amb les relacions socials i, més concretament, amb les relacions de parella o amb aquelles amb qui hi tens un vincle sexoafectiu”.
"No es tracta de demonitzar cap gènere, no va per aquí la cosa"
En Ricard és conscient que vol formar part d’aquest procés de canvi per relacionar-se amb la resta d’una forma menys jeràrquica i més equitativa, escoltant a altres persones que no tenen un rol de gènere tan hegemònic i de poder, com acostuma a ser el que engloba a tots els homes cis i heterosexuals. “Tenim aquesta dificultat per reconèixer els nostres errors, que això també va molt lligat a la masculinitat i a la façana que ens posem que hem d'estar sempre a punt, segurs del que volem, tenint les coses clares”.
En aquesta línia es treballa a les sessions, compartint reflexions i repassant el concepte de masculinitat hegemònica com a model que oprimeix a tot el que no hi forma part, com són totes les dones o altres homes que no s’hi identifiquen per la seva orientació sexual, per discapacitats o per no tenir un rol masculí estàndard. “Tampoc es tracta de demonitzar cap gènere, no va per aquí la cosa”, puntualitza en Ricard, que recomana la participació en el taller per a tots aquells que tinguin alguna inquietud al respecte, “qüestionant-se el seu gènere, sense que això tingui a veure amb l’orientació sexual, la transsexualitat o qualsevol altre estigma que existeixi o que hi ha pels prejudicis que es tenen”. El futur professor puntualitza un detall que li ha agradat i que no vol passar per alt; “També hem rigut! Sempre resulta terapèutic adonar-se de com en som de burros a vegades i poder riure de nosaltres mateixos”.
Un altre testimoni que també va formar part del primer taller celebrat a la UAB, va ser en Raül Boada (Barcelona, 1965), personal administratiu de la mateixa universitat. “Soc del 65 i l’educació que vaig rebre era molt esbiaixada”, reconeix; “‘A la disco el que més lliga és el més cabró’, es deia, i t’adones que no ha de ser així”. Boada és conscient d’aquesta mancança i de la necessitat de desconstruir-se per construir-se de nou amb uns valors igualitaris. El conserge, que practica bollywood amb una majoria de companyes dones, explica com n’és d’important que qualsevol home es pugui apuntar a fer allò que li agradi sense pors ni prejudicis. “Fer activitats que siguin predominantment femenines és útil per entendre-les, malgrat que se’ns pugui titllar d’homosexuals per la societat patriarcal en què vivim”, apunta, sobre els prejudicis que molts encara arrosseguen.
Activitats que serveixen per transformar i conscienciar cap a un món millor
El primer taller en el qual va participar en Ricard i en Raül, va servir per adonar-se a través d’uns simples exercicis de com la figura masculina aprèn des de ben petit a imposar-se de la resta, a ser el més gallet i a destacar sent el millor. A través d’una cerca personal, els assistents van poder detectar i erradicar aquells comportaments o actituds diàries que són considerades masclistes. Esther Zapater, responsable de polítiques d’igualtat de la UAB, puntualitza que “aquest és un espai d’acompanyament pensat pels homes que es volen replantejar les relacions” i, malgrat que el primer taller no va emplenar totes les places, des de la universitat són conscients que inicien aquest camí en el qual caldrà anar avançant."Assolir una nova masculinitat és un repte que no és senzill"
"Hem de repensar-nos com a societat i la universitat és cabdal per repensar conceptes que estan molt assentats avui dia; la universitat és un espai de transformació des de l’educació", detalla Zapater, que afegeix com aquesta iniciativa forma part d’un pla pilot, sent aquesta una experiència pionera on l’objectiu implica sacsejar i repensar les formes de relacionar-se, sent conscients que amb aquests cinc tallers no es desconstruirà ningú. “Aquest és un punt de partida el qual convida a tots aquells homes a prendre consciència. Si surten del grup veient l’home que volen ser, ja és un bon inici”, conclou.