Científics catalans descobreixen la Laia, una nova espècie emparentada amb els humans que vivia a l'Anoia

La troballa confirma el jaciment d'Hostalets de Pierola com un espai de gran valor per estudiar els avantpassats dels hominoïdeus

Publicat el 30 d’octubre de 2015 a les 16:28

Reconstrucció del crani (vista frontal) del crani i de l’aspecte de Pliobates cataloniae Foto: ACN


Un equip de científics catalans de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha descrit un nou gènere i espècie, el Pliobates cataloniae, a partir de la troballa d'unes restes fòssils al jaciment d’Hostalets de Pierola, a l'Anoia. Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a Laia que pesava entre 4 i 5 quilos, s’alimentava de fruits tous i grimpava pels arbres, penjant‐se eventualment de les branques.

El fòssil té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa pot ajudar a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
 

Reconstrucció de l’ambient i algunes de les espècies que habitaven a la zona dels Hostalets de Pierola fa uns 12 milions d’anys Foto: ACN


Un canvi en la teoria de l’ancestre comú

La Laia canvia radicalment el model acceptat fins ara sobre l’ancestre i proporciona pistes sòlides sobre l’origen dels gibons actuals. Tot i que manté alguns caràcters primitius, l’anatomia del braç i, en particular, l’articulació entre l’húmer i el radi, i els ossos del canell, ja presenten el disseny bàsic dels hominoïdeus actuals.

Tenia un grau d’encefalització similar al de les mones i els gibons actuals, però inferior al dels grans antropomorfs. L’estudi de les dents indica una dieta essencialment frugívora, és a dir, basada principalment en fruits madurs i tous, com en els gibons actuals.