1. Com es va gestar la prohibició dels toros a Catalunya?
El Parlament de Catalunya va acceptar a tràmit el 8 de juliol de 2009 una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou. Un dels seus representants, Enric Gallego, va assegurar aquell dia que la proposta expressava el pensament de "gran part de la societat catalana". Es van recollir més de 180.000 signatures que demanaven als partits polítics afrontar un debat que sempre s'havia intentat evitar.
Un any després, la cambra catalana va dir adéu als toros amb la reforma que proposava la ILP. Amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, el ple va aprovar la modificació de la llei catalana de protecció dels animals establint que quedaven prohibides "les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l'estoc, i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros".
La sessió del 28 de juliol de 2010 va ser intensa i els dos principals partits a l'hemicicle van donar llibertat de vot als seus diputats. L'antiga federació de Convergència i Unió es va posicionar a favor de la prohibició, però dels seus 48 diputats vuit van votar-hi en contra. Entre els contraris a la fi de les curses de braus a Catalunya hi havia l'actual conseller de Cultura, Santi Vila, i l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler. També es van produir quatre abstencions, una d'elles de l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
Al PSC va passar més aviat el contrari. La majoria dels seus 37 diputats, liderats per l'expresident de la Generalitat José Montilla, van votar contra la prohibició, però tres ho van fer a favor. Eren Núria Carreras, Josep Maria Balcells i l'actual conseller de Sanitat, Antoni Comín. L'aleshores conseller d'Economia, Antoni Castells, va optar per l'abstenció juntament amb Rosa Maria Farré i Joan Ferran.
2. Què tomba ara el TC?
El TC ha estimat aquest dijous el recurs d'inconstitucionalitat que el grup del PP al Senat va presentar contra la prohibició. L'alt tribunal considera que Catalunya va exercir la seva competència per regular espectacles públics "menyscabant" la competència de l'Estat per a la "preservació del patrimoni cultural comú", en base als articles 149.1.29 i 149.2 de la Constitució espanyola.
Les curses de braus tenen aquesta condició de "patrimoni cultural comú" per una llei a la qual el ple del Congrés va donar llum verda l'any passat –amb el suport del PP i UPyD i l'abstenció del PSOE. Segons els portaveus de CiU, PNB, IU i els propis socialistes, la norma xoca contra les competències de les comunitats autònomes.
La sentència d'aquest dijous, que ha tingut com a ponent la magistrada catalana Encarna Roca, s'ha aprovat amb vuit vots a favor i tres vots particulars discrepants de la vicepresidenta del tribunal, Adela Asua Batarrita, i dels magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Rios. Entre altres coses, la decisió del Constitucional sosté que és un fet "incontrovertit" que "la tauromàquia té una indubtable presència en la realitat social del nostre país". Els magistrats crítics, en canvi, creuen que no s'han ponderat suficientment les competències catalanes.
3. Què pensa fer el Govern i les altres administracions catalanes?
Un cop coneguda la sentència, el Govern ha promès desobeir el TC. "Els toros no tornaran a Catalunya", ha manifestat el conseller de Territori i Medi Ambient, Josep Rull. A més a més, ha anunciat que l'executiu activarà "tots els mecanismes" normatius al seu abast per fer "impossible" que a Catalunya es pugui tornar a celebrar un espectacle taurí i desobeir així la sentència. Tots els partits, a excepció del PP i de Ciutadans, s'han compromès a fer costat al Govern a l'hora d'explorar les vies per frenar la decisió del tribunal.
En una línia similar s'ha expressat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha anunciat que l'Ajuntament farà "tot el possible" per tal que l'anul·lació de la prohibició de les corrides de toros quedi "sense efectes pràctics". "Farem el que calgui per a què es respecti la normativa i els drets dels animals", ha insistit Colau, per recordar que la normativa municipal ja conté "la prohibició expressa i taxativa" que no es poden maltractar els braus.#conseller @joseprull: "No hi tornarà a haver corrides de toros a Catalunya digui el que digui el Tribunal Constitucional" pic.twitter.com/PlDTHVcsbM
— PartitDemòcrataCAT (@Pdemocratacat) October 20, 2016
4. Com han reaccionat els partits?
La majoria de grups parlamentaris han assegurat que faran costat costat al Govern per impedir que els toros tornin a Catalunya. Des del PSC, el diputat socialista Jordi Terrades ha assegurat que el seu grup "no comparteix" la decisió del tribunal sobre un debat que a Catalunya ja estava "tancat" i que comparteix la immensa majoria de ciutadans.
Més contundent ha estat Hortènsia Grau, de Catalunya Sí que es Pot, que ha assegurat que la decisió del TC constitueix un "atemptat democràtic". La diputada de la CUP Mireia Boya ha optat per la ironia expressant que des del seu partit estan "farts" que Constitucional "toregi" Catalunya mentre la justícia espanyola "polititzada" dóna "estocades" contra "les decisions sobiranes del Parlament".
PP i Ciutadans s'han quedat sols celebrant la sentència del Constitucional. El líder dels populars a Catalunya, Xavier García Albiol, ha considerat una "bona notícia" que es doni "llibertat als catalans" per decidir si veuen o no un espectacle de toros, mentre que el portaveu del partit taronja, Fernando de Páramo, ha considerat que el debat sobre la prohibició correspon al Congrés espanyol.
5. Què pensa el territori?
De moment, dues ciutats catalanes més enllà de la capital catalana ja s'han negat a recuperar les corrides. Tarragona i Olot han afirmat que no tornaran a tenir toros. De fet, només la Monumental de Barcelona té una infraestructura més o menys preparada per tornar a celebrar aquests espectacles. En el cas de la ciutat tarragonina, la Diputació ha invertit 25 milions en reconvertir l'antiga plaça de braus en un equipament polivalent. A la capital de la Garrotxa, per la seva banda, una consulta popular ha decidit eliminar els correbous.
