Hi són encara que de vegades costin de veure. Els micromasclismes, aquells masclismes normalitzats socialment, són presents també a l'escola. Fomenten la desigualtat entre nens i nenes i contribueixen a la dominació i violència cap a les dones. 

En aquest recull conjunt amb la comunicadora i formadora en termes de perspectiva de gènere Tere Mollà, visibilitzem els micromasclismes quotidians més comuns que es duen a terme a dintre l'aula. Quins solen ser? 

- Qüestionar les veus de les nenes quan són agredides per companys, amb l'excusa que són criatures i han de jugar.

- Reproduir els rols de força dels nens quan s'han de moure mobles i de les nenes en l'ajuda, netejar taules o recollir material.

- Uniformes escolars amb faldilles, pantalons més curs per a fer esport per a les nenes, o bates amb un disseny més estret de la cintura a les nenes.

- Més pressió als nens a les classes d'educació física i burletes a les nenes i als nens que no compleixen certes expectatives del personal docent d'aquesta especialitat.

- Llenguatge emprat per comunicar-se amb l'alumnat depenent de si es tracta d'un alumne o una alumna (per exemple dirigir-se a una nena com "princesa" o a un nen com "campió").

- Llenguatge emprat amb les mares o pares depenent de si es tracta d'un alumne o una alumna.

- Quan des de l'escola es dirigeixen a la mare (en particular) per parlar de l'esmorzar, roba de recanvi o extraescolars.

- Manca de referents femenins: la falta de noms de dones als llibres de text lastra l'aprenentatge de referents femenins per a les nenes.

- Currículum ocult: fa referència a un tipus d'aprenentatge que es fa en l'àmbit escolar que reprodueix condicions de dominació d'una societat patriarcal. Per exemple en un llibre de text assenyalar rols diferenciats d'homes i dones en la distribució de funcions professionals: el metge, el bomber, l'advocat...

- Contes i llibres plagats d'estereotips i rols de gènere: des de contes tradicionals a llibres de text o lectures de la biblioteca.

- Deures i continguts amb biaix de gènere: per exemple fitxes que reprodueixen certs estereotips (presentar a les nenes sempre amb faldilla, dues cuetes i de color rosa), o els dies de pluja posar-los sèries sexistes.

- Cedir torns de paraula de manera desigual o segons la matèria en funció de si és un nen o una nena. Sovint es fa de manera inconscient. O bé permetre interrupcions en funció de qui parli.

- Treballar cançons totalment masclistes a l'aula: el gall i la gallina, les nenes maques, el senyor Ramon.

[noticiadiari]96/449[/noticiadiari]

- Promoure festes on hi hagi des de músiques amb lletres masclistes o balls sexualitzats, disfresses o vestuari masclista o sexualitzat.

- Espais al pati o aula distribuïts de manera desigual.

[noticiadiari]96/592[/noticiadiari]

Què cal fer per combatre aquests micromasclismes que hi ha a dintre l'aula? 

- Per tal de fer un pla d'igualtat s'ha de fer un procés de diagnòstic del centre. En quin punt es troba el centre i què cal modificar.

- Revisar les pautes socialitzadores: cal deconstruir-se per ensenyar i en el cas del professorat és clau perquè és la persona referent d'aquestes criatures.

- La formació és clau perquè el professorat pugui reconèixer i actuar davant de conductes masclistes.