Colau ha reivindicat que el projecte no es limita a invertir en "barris abandonats", sinó que permetrà "donar protagonisme" al territori, de manera que els veïns s'hi impliquin tant en la definició dels projectes com, i això és novetat, en el seguiment del seu desenvolupament. "La intervenció dels grans projectes s'ha fet des de la plaça de Sant Jaume, des de la Casa Gran, i han de ser els barris els protagonistes", ha defensat. Ho ha exemplificat amb el fet que les rodes de premsa solen ser a la plaça de Sant Jaume, i la del Pla de Barris ha estat al centre cívic del Besòs. "És una de les moltes dinàmiques que volem canviar", ha ressaltat.
EL PLA DE XOC: INTERVENCIÓ ALS BARRIS MÉS DESAFAVORITS
Mapa elaborat per Cristina Garde
Els 16 barris beneficiats del pla
El pla se centra a l'eix Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i en barris de muntanya, i per primer cop s'han anunciat tots. A l'àmbit del Besòs i proximitats, seran Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Roquetes, Trinitat Vella i la Verneda i la Pau. A Ciutat Vella seran les zones sud del Raval i del Gòtic, i a Sants-Montjuïc, la Marina del Port i la del Prat Vermell. De muntanya, es beneficiaran Sant Genís dels Agudells i la Teixonera.
Es tracta dels llocs de la ciutat amb més concentració de vulnerabilitat social, amb dèficits urbanístics, baixa qualitat de l'habitatge, manca d'equipaments i necessitat d'activitat econòmica. A cada barri s'aborden quatre eixos temàtics (l'urbà, l'econòmic, el social i l'educatiu), i disposa de tres projectes motor. El març s'haurien d'haver definit els projectes de les 12 zones de la ciutat on encara s'ha de començar, segons el gerent municipal, Jordi Martí.
Colau evita criticar la Generalitat per no posar-hi diners
El projecte ha rebut 15 milions d'euros de finançament europeu, però res de les administracions catalanes. Preguntada per si espera inversió del Govern, Colau ha explicat que han presentat el pla a la Diputació de Barcelona i la Generalitat, i ha recordat que la ciutat forma part de l'Àrea Metropolitana (AMB), però per ara no faran cap aportació. "Venim d'una situació de crisi complicada", ha afirmat l'alcaldessa, evitant així criticar la Generalitat, i ha afegit que ha tirat endavant igualment el pla perquè hi havia una urgència i no podien esperar que hi hagués capacitat econòmica en altres administracions.
Alguns veïns també han intervingut per recordar que el principal problema segueix sent l'atur, si bé Colau ha afirmat que no disposa de les competències per intervenir "del tot" en el mercat laboral. Els veïns també s'han queixat que fa dècades que reivindiquen sense resultat. Ramon Casas, de l'associació del Besòs, ha afirmat que estan "una miqueta cremats" per la tardança. Neus Borrell, de la coordinadora d'entitats de la Marina, que malgrat els canvis de govern "la problemàtica dels barris sempre és la mateixa". L'associació del Maresme també s'ha queixat en un comunicat que "manca rigor" al pla, no s'ha madurat amb els agents veïnals i el procés participatiu només s'ha posat en pràctica un cop.
Rehabilitació de l'antic cinema Pere IV i la cooperativa Gregal al Besòs i el Maresme
Al barri del Besòs i el Maresme, el Pla de Barris planteja millorar la convivència i la cohesió entre els col·lectius i residents, cosa que es farà amb la rehabilitació de l'antic cinema Pere IV que, a falta de definir-ho amb els veïns, apunta al fet que es convertirà en un espai comunitari. També es preveu la millora de l'avinguda d'Alfons el Magnànim, la transformació de solars en desús i la connexió de la rambla Prim amb el Fòrum per generar espais públics més humans.
A més, es preveu rehabilitar la seu de la cooperativa Gregal per repensar el projecte de menjador social, vinculant-lo a un projecte integral que aculli una escola de formació en el camp de l'hostaleria i la cuina, que serveixi de pont amb el teixit empresarial del Fòrum, el litoral i el 22@, facilitant la incorporació al mercat laboral a aturats del barri. També es crearà un nou projecte educatiu integral i professionalitzador a l'Institut Rambla Prim.
Transformació de l'escola Sant Jordi a la Trinitat Nova
Pel que fa a la Trinitat Nova, l'Escola Sant Jordi impulsarà un projecte pilot innovador per convertir-la en un institut escola, de manera que ofereixi l'escolarització continuada des del 0 anys fins els 16. S'abordarà la transformació de les Feixes, a mig camí entre la ciutat i Collserola, on s''ha de resoldre les demandes d'instal·lacions esportives, crear nous espais lúdics, nous camins de connexió entre els barris i nous espais agrícoles. També es millorarà l'espai públic entre els blocs de pisos, amb especial atenció als infants i la gent gran.
Nou projecte educatiu professionalitzador al Bon Pastor i Baró de Viver
La remodelació i transformació integral de l'Institut Cristòfol Colom és el principal projecte del pla als altres dos barris on ja s'ha posat en marxa, el Bon Pastor i Baró de Viver. S'hi implantarà un nou projecte educatiu professionalitzador adaptat a la realitat social i vinculat a l'activitat del polígon industrial que separa els dos barris, on també es pretén enfortir les empreses existents i millorar les infraestructures per fomentar la implantació de noves activitats. També s'abordarà l'esport i la cultura per impulsar la cohesió veïnal.
Projectes a la resta de la ciutat, com el de rehabilitar Can 60 al Raval
El Pla de Barris ja té definides algunes actuacions per als altres 12 barris que s'hi inclouen. Al Raval, es preveu la rehabilitació de l'espai casa-fàbrica de Can 60, per a usos ciutadans i comunitaris, amb un espai per a joves i projectes d'activació econòmica. A Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, la Zona Nord i Trinitat Vella es preveu construir noves escales mecàniques per facilitar la mobilitat a les zones de muntanya. A tots s'impulsarà el projecte Baobab, que consisteix a realitzar campaments urbans per a infants.
