14
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
14:12h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat aquest divendres que la construcció d'habitatge públic a Barcelona ha assolit un "màxim històric" i ha instat la Generalitat i el govern espanyol a "acompanyar l'esforç" fet per l'Ajuntament. Colau s'ha expressat així en l'acte de col·locació de la primera pedra d'una promoció d'habitatge públic al barri de la Marina, on està previst fer 72 pisos de lloguer.
Fa prop d'un any, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va anunciar que es reactivaria en els mesos següents la construcció de prop de 2.400 pisos. Un any després de l'anunci, l'executiu municipal ha assegurat que prop de la meitat ja estan en obres mentre que la resta es troben en licitació i es començaran aviat. En total, han explicat, aquest 2021 hi ha 34 promocions en marxa per construir un total de 2.329 pisos.
Segons dades municipals, des del 2004, l'Ajuntament ha construït entre 500 i 800 habitatges cada mandat. Això situa que el ritme de construcció actual és entre tres i quatre vegades superior a aquesta sèrie. A més, assenyalen que la major part dels habitatges construïts es destinaven a la venda i per això no necessàriament s'engreixava el parc públic a la ciutat.
Durant la seva intervenció, Colau ha instat la Generalitat a "posar-se les piles". Mentre l'Ajuntament està impulsant més de 2.000 pisos, ha assegurat, la Generalitat n'està impulsant poc més de 30, una xifra que ha considerat "ridícula". "Necessitem que qui té principal competència faci la part que li pertoca", ha conclòs.
Martín ha celebrat el ritme d'ampliació del parc públic per part de l'Ajuntament i ha recordat que l'objectiu marcat és acabar el mandat amb prop de 12.000 pisos sota gestió municipal, en comparació als 7.500 que hi havia el 2015.
Les 34 promocions de 2.329 habitatges en marxa es troben en la fase final del procés de producció, és a dir, des de la licitació d’obres fins a tenir pràcticament els treballs enllestits. La previsió és que estiguin totes finalitzades el 2024.
Fa prop d'un any, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va anunciar que es reactivaria en els mesos següents la construcció de prop de 2.400 pisos. Un any després de l'anunci, l'executiu municipal ha assegurat que prop de la meitat ja estan en obres mentre que la resta es troben en licitació i es començaran aviat. En total, han explicat, aquest 2021 hi ha 34 promocions en marxa per construir un total de 2.329 pisos.
Segons dades municipals, des del 2004, l'Ajuntament ha construït entre 500 i 800 habitatges cada mandat. Això situa que el ritme de construcció actual és entre tres i quatre vegades superior a aquesta sèrie. A més, assenyalen que la major part dels habitatges construïts es destinaven a la venda i per això no necessàriament s'engreixava el parc públic a la ciutat.
Durant la seva intervenció, Colau ha instat la Generalitat a "posar-se les piles". Mentre l'Ajuntament està impulsant més de 2.000 pisos, ha assegurat, la Generalitat n'està impulsant poc més de 30, una xifra que ha considerat "ridícula". "Necessitem que qui té principal competència faci la part que li pertoca", ha conclòs.
Martín ha celebrat el ritme d'ampliació del parc públic per part de l'Ajuntament i ha recordat que l'objectiu marcat és acabar el mandat amb prop de 12.000 pisos sota gestió municipal, en comparació als 7.500 que hi havia el 2015.
Les 34 promocions de 2.329 habitatges en marxa es troben en la fase final del procés de producció, és a dir, des de la licitació d’obres fins a tenir pràcticament els treballs enllestits. La previsió és que estiguin totes finalitzades el 2024.
El 77% dels pisos, és a dir, 1.782, es destinaran al lloguer social i assequible. La resta corresponen a dret de superfície (304) i al cohabitatge (89). A nivell territorial, les promocions es reparteixen en set districtes barcelonins, amb Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc com els districtes on es construiran més habitatges.
La inversió econòmica per a la construcció d'aquests més de 2.000 habitatges és de prop de 316 milions d'euros, un esforç pressupostari que és possible pels acords de finançament assolits amb la banca pública europea i, en menor mesura, a les subvencions que darrerament ha posat a disposició el Ministeri de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana.
La inversió econòmica per a la construcció d'aquests més de 2.000 habitatges és de prop de 316 milions d'euros, un esforç pressupostari que és possible pels acords de finançament assolits amb la banca pública europea i, en menor mesura, a les subvencions que darrerament ha posat a disposició el Ministeri de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana.