Colau culpa la DUI i el 155 de la derrota de Barcelona per ser la nova seu de l'EMA

La capital catalana cau a la primera votació per esdevenir la nova seu de l'Agència Europea del Medicament, que se situarà finalment a Amsterdam | Les reaccions no s'han fet esperar i des del "bloc del 155" han acusat l'independentisme de la derrota

Publicat el 20 de novembre de 2017 a les 17:38

Barcelona no serà la nova seu de l'Agència Europea del Medicament. La capital catalana no ha passat ni de la primera ronda de les votacions del Consell d'Europa. La vencedora ha estat Amsterdam, que s'ha imposat a Milà i Copenhaguen. Les reaccions no s'han fet esperar i una de les més destacades ha estat la de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha culpat la DUI i el 155 del fracàs de la candidatura catalana.

El primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha admès que "sens dubte" el context polític "no ha ajudat" en l'obtenció de l'Agència Europea del Medicament i ha reconegut que el context era "enormement complicat" i "molt difícil". Amb tot, preguntat sobre si la situació política ha influenciat en la pèrdua de l'EMA, Pisarello ha rebutjat participar en "guerres d'acusacions" o fer "declaracions interessades". 

El president Carles Puigdemont ha lamentat la decisió a través de Twitter i n'ha culpat l'Estat i l'article 155. "Fins l'1 d'octubre, Barcelona era la favorita. Amb violència, retrocés democràtic i el 155, l'Estat l'ha sentenciat", ha afirmat des de Brussel·les. 
El "bloc del 155", que dies abans de la decisió ja acusava l'independentisme de desprestigiar la candidatura de Barcelona, ha carregat durament contra el procés després de la derrota de la capital catalana. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha valorat la decisió i assegurat que s'ha perdut "una oportunitat històrica" per culpa de l'independentisme, i ha apuntat que quan es treballa de manera conjunta l'estat espanyol "és imparable". 

Més contundents han estat el Partit Popular (PP), que ha acusat directament Puigdemont i el procés independentista de la derrota, i Xavier García Albiol, que s'ha pronunciat en el mateix sentit. 

 

També el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha aprofitat l'oportunitat per culpar el procés sobiranista. "Parem aquesta ruïna", ha exclamat. 
L'independentisme al punt de mira abans del desenllaç 

Poques hores abans del desenllaç, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ja ha apuntat cap a l'independentisme com el culpable d'una possible derrota de la capital catalana. Montserrat ha assegurat aquest dilluns que el govern espanyol té "la consciència molt tranquil·la" per la feina feta per defensar la candidatura de Barcelona i ha avisat que "potser d'altres no la poden tenir tant". També ha criticat les acusacions al govern espanyol de no haver fet prou per defensar la candidatura. "Em dol molt", ha dit, en referència als comentaris del farmacòleg Joan Ramon Laporte 

Els esforços d'última hora per intentar atreure l'EMA a Barcelona no venien només de l'executiu espanyol. A la mateixa ciutat es va aconseguir el divendres una imatge inèdita, la dels darrers tres alcaldes –Ada Colau, Xavier Trias i Jordi Hereu- mostrant unitat per defensar la candidatura de la capital catalana. Van reivindicar que la ciutat estava "preparada" i amb una "magnífica candidatura" per ser escollida i van recordar que destaca per la qualitat de vida, les bones connexions i l'ecosistema de recerca. L'apel·lació dels últims mesos a recuperar l'esperit olímpic havia tingut els seus efectes en diversos gestos.

La candidatura de la capital catalana era l'única que ja tenia l'edifici a punt per acollir l'EMA, la Torre Agbar, ara anomenada Torre Glòries. A més, tenia a favor que és la preferida pels treballadors de l'agència que s'hauran de traslladar a una nova destinació. Encara més, en l'etapa olímpica Barcelona ja va pugnar per tenir aquesta agència i va quedar segona per darrere de Londres, d'on ara l'organisme en marxarà el 2019 a conseqüència del Brexit. En l'àmbit polític, però, hi ha dos elements que li podien anar en contra: el fet que hi ha altres països que al·leguen que no acullen encara cap gran organisme europeu i el procés català.

El conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol podia influir negativament a la candidatura, i més després que dues de les tres administracions que l'han defensat s'havien quedat sense els interlocutors més visibles que l'havien treballat. Amb la repressió de l'Estat a l'1-O i la declaració d'independència, la Generalitat ja no podia tirar del conseller de Salut, Toni Comín, exiliat a Brussel·les, i l'Ajuntament tampoc del fins ara tinent d'alcalde Jaume Collboni pel trencament del pacte de govern al consistori a causa del suport socialista a l'article 155 de la Constitució per reprimir el camí cap a la independència.

Consistori, govern espanyol i Generalitat havien exhibit unitat. Foto: Ajuntament de Barcelona


Si bé és cert que en carreres com la de l'EMA hi sol haver més treball darrere les càmeres, ja no es podia repetir la imatge d'unitat que havien mostrat el govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament, sobreposant-se als contínues desavinences per la qüestió nacional. El consistori va designar un nou responsable de defensar la candidatura, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, però el canvi ha arribat just cinc dies abans de fer-se l'elecció. Només ha seguit al peu del canó la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.