L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una crida aquest dimarts a enfortir el consens entre els municipis metropolitans i els actors econòmics i socials. En l'acte del 30è aniversari del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Colau ha demanat no veure l'àrea metropolitana com un "contrapoder" i una "amenaça".

Colau ha reconegut que el debat sobre la governança de l'entorn urbà de Barcelona ha centrat en els darrers anys el debat sobre el futur del territori. De fet, després de convertir-se en alcaldessa, ella mateixa va proposar l'elecció directa d'un alcalde o alcaldessa per a l'àrea metropolitana.

Ara, Colau ha qualificat el debat sobre la governança d'"obstacle" i ha esbossat les línies mestres que, per a ella, hauria de tenir el pla Barcelona 2030, que el PEMB vol desenvolupar els pròxims anys. L'alcaldessa ha assenyalat l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral, la digitalització del comerç, la lluita contra el canvi climàtic i la recerca científica com a reptes principals. Tot plegat, en el marc d'una Barcelona metropolitana que assegura voler convertir en una "metròpoli inclusiva".

La primera fase de treball començarà la primera meitat del 2019, i el PEMB preveu desenvolupar el pla estratègic entre la segona meitat de l'any que ve i la primera del 2020.

Què és el Pla Estratègic Metropolità?

Aquest dimarts el PEMB ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament l'acte 30 anys projectant la Barcelona del futur per celebrar el seu 30è aniversari. El  (El PEMB) és una associació privada sense ànim de lucre impulsada per l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El 1988 va començar a caminar amb Pasqual Maragall al timó de l'Ajuntament i des del 2015 l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, n’és la màxima responsable com a presidenta de l’AMB.

També en formen part 36 municipis de l’àrea metropolitana, la Generalitat, la Diputació, l’Aeroport, el Port, la Cambra de Comerç, el Cercle d’Economia, Foment del Treball Nacional, UGT, CCOO i la Universitat de Barcelona, entre altres.

El PEMB es defineix com un instrument per” identificar les necessitats i potencialitats del territori”. El darrer projecte estratègic aprovat pel Pla és la Carta Alimentària Metropolitana, una declaració per fer més sostenibles les polítiques alimentàries al territori.

L'antiga proposta de Maragall

El 1988, en la Barcelona preolímpica, Maragall va plantejar el PEMB com a eina per abordar l'aterratge dels Jocs a la ciutat i com a eina per coordinar les possibles inversions d'actors econòmics a la ciutat, tal com ha recordat aquest dimarts  el primer president de la Comissió Executiva del PEMB, Francesc Raventós.

Anys abans, Maragall ja havia proposat que el president de l'aleshores Corporació Metropolitana fos escollit directament. El PSC tenia molt pes a l'ens, per la qual cosa la Generalitat convergent de Pujol va veure la proposta com una amenaça.

L'ex alcalde no només no se'n va sortir sinó que la corporació va desaparèixer el 1987. No va ser fins al cap de 23 anys que el Parlament va aprovar la creació d'un òrgan amb la mateixa naturalesa, l'actual Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ara, precisament sis mesos abans de les eleccions municipals, Colau vol situar el debat sobre la governança metropolitana en un segon pla i centrar-se en l'horitzó 2030. Un pla que afectarà els 36 municipis metropolitans i els més de 3 milions de persones que hi viuen, el 43% de la població total de Catalunya.