Segons Colau, no es tracta d'un problema generalitzat a tota la ciutat, sinó que aquestes pràctiques es concentren en barris com el Raval o el Poblenou. Les 38 finques sumen un total de 450 pisos, els quals suposen el 0,06% dels habitatges que hi ha a la capital catalana, on es comptabilitzen 684.000 primeres residències, segons ha informat l'Ajuntament.
L'alcaldessa fins i tot ha citat alguns exemples de fons d'inversió, com Norvet, Renta Corporación, Vauras Investment i MK Premium. En opinió de Colau, amb "les seves males pràctiques que no tenen en compte l'entorn provoquen l'expulsió de veïns amb operacions poc opaques i transparents". Per la seva banda, en declaracions a NacióDigital, Norvet rebutja les acusacions de l’alcaldessa i manifesta que sempre ha actuat amb transparència i amb respecte a la llei i ètica del negoci immobiliari.”
El cas del veïns del carrer Lancaster
Els fons que ha citat Colau han protagonitzat algunes de les operacions immobiliàries més polèmiques dels darrers mesos a la ciutat. És el cas de MK Premium amb el número 13 del carrer Lancaster, on es va destapar l'expulsió veïnal a cop de talonari, o sigui que l'empresa oferia uns pocs diners a canvi que els inquilins deixessin el pis malgrat que no hagués finalitzat el contracte de lloguer. El consistori va comprar els números 7, 9 i 11 perquè no passés el mateix.
Durant la trobada de la CGLU, la relatora especial d'Habitatge de l'ONU i Colau han advocat per compartir experiències perquè les ciutats desenvolupin estratègies per combatre la gentrificació, que és el procés pel qual una zona guanya atractiu i els veïns n'acaben expulsats, i garantir el dret a l'habitatge.
Colau ha criticat que el principal motiu d'expulsió dels veïns de la ciutat és que grans capitals cerquin beneficis a costa d'especular amb el dret a l'habitatge "com a voltors", i ha assegurat que a la ciutat hi ha els 38 blocs de pisos que són propietat de fons d'inversió que pretenen especular.
Colau critica la "perversió" dels privilegis fiscals
Ha demanat canvis legislatius per evitar processos de gentrificació i privilegis fiscals, com el permís de residència per a estrangers quan compren un immoble a partir de 500.000 euros, fet que ha titllat de "perversió", ha informat Europa Press.
Colau ha lamentat que s'atorguin drets polítics i democràtics a aquells que poden permetre's aquests habitatges quan altres persones es juguen la vida i fins i tot moren per tractar d'aconseguir un futur millor, a causa de la política migratòria d'Espanya, que "posa fronteres als pobres i regala drets als rics".
L'alcaldessa de capital catalana –ciutat que copresideix la CGLU- ha advertit que del dret a l'habitatge depenen molts altres Drets Humans i també el "dret a la ciutat" i a viure-hi sense ser expulsat, alguna cosa que defensa que han de tenir garantits tots els veïns.
Defensar el dret a l'habitatge des dels ajuntaments
La relatora especial d'habitatge de l'ONU ha assegurat que els inversors privats han de respondre les necessitats socials en matèria d'habitatge, i ha defensat que els ajuntaments estan en la millor posició per defensar el dret a l'habitatge dels ciutadans.
"L'habitatge es considera una mercaderia en lloc d'un bé social", ha dit Farha, i ha lamentat el seu ús com a instrument financer, que ha qualificat d'insostenible per als estats, les ciutats i la societat en el seu conjunt, per la qual cosa ha insistit en la necessitat que les administracions defensin el dret a l'habitatge.
La trobada de CGLU, sota el nom "Les ciutats pel dret a l'habitatge", pretén impulsar la campanya "Make the Shift" de l'ONU per abordar mesures sobre l'accés a l'habitatge, que consideren una de les principals problemàtiques de les grans àrees urbanes.
L'alcaldessa, Ada Colau, a la trobada de la CGLU amb l'ONU. Foto: Ajuntament de Barcelona
