Els desnonaments continuen amb força a Barcelona malgrat tots els esforços que l'alcaldessa, Ada Colau, destina a garantir l'accés a l'habitatge. El 2017 es va tancar amb 2.519 llançaments executats a la capital catalana, segons ha informat aquest dilluns el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Malgrat que van descendir un 6,40%, la xifra dista molt de l'objectiu que tenia Colau quan es va presentar a les eleccions municipals del 2015, després d'haver estat la cara més visible de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). L'any passat només es van produir 579 desnonaments menys que el 2015.

Colau va ascendir a l'alcaldia el juny del 2015, any en el qual hi va haver un total de 3.098 desnonaments, i en el següent en van ser 2.691, segons les dades que ha fet públiques el CGPJ. En el 2013 i el 2014 s'havien executat més de 3.200 anuals. Més enllà de la tendència a la baixa, el que sí que es manté estable és que la majoria són per l'impagament del lloguer: en el 2017 n'hi va haver 2.139 per aquest motiu, mentre que per la hipoteca en van ser 250. Els 130 restants es van executar per altres motius.

En el programa electoral de Barcelona en Comú, el partit que lidera Colau, es proposava evitar els desnonaments que fossin per motius econòmics, i l'ara alcaldessa havia defensat durant la campanya de les eleccions municipals del 2015 que aconseguir frenar-los era qüestió de voluntat política. "L'únic que falta en aquesta ciutat és voluntat política per aturar els desnonaments i garantir el dret a l'habitatge", va defensar en un debat televisat de les eleccions municipals.

El govern segueix demanant ajuda per evitar-los

Una de les primeres actuacions com alcaldessa el juny del 2015 va ser fer de mitjancera per aturar un llançament a Nou Barris. Des del govern municipal no s'ha deixat de fer crides des de llavors a les xarxes socials per aturar desnonaments, com el que va fer aquest diumenge mateix la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, de cara a aquest dilluns. Va demanar "col·laboració" per parar-ne tres dels 10 previstos, ja que els esforços municipals havien estat insuficients per evitar-los, i la legislació estatal "tracta l'habitatge com mercaderia i no com un dret". La mateixa Colau se'n va fer ressò també.
 

Per demà teníem 10 desnonaments, malgrat esforços municipals i fins que no canvïi legislació estatal q tracta l'habitatge com mercaderia i no com un dret, necessitem col.laboració x aturar:
9h Robador, 4, propietat d'un fons
10hAurora, 19, propietat de Blackstone
11.30 Lluna, 27

— Gala Pin (@galapita) 4 de març de 2018

 

Els fons voltors assetgen la nostra ciutat i el dret a l’habitatge dels nostres veïns. Seguim fent tot el possible cas a cas, però necessitem una legislació estatal que impedeixi l’especulació, no q la fomenti com fa el PP! https://t.co/FsBpDiSnij

— Ada Colau (@AdaColau) 4 de març de 2018

Més enllà d'aquestes peticions d'ajuda, Colau va posar en marxa la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) especialitzada a intervenir en casos de barcelonins expulsats de casa seva per ordre judicial. Segons les darreres dades que va oferir la mateixa Colau en el ple de novembre, la UCER va atendre l'any passat fins a l'octubre un total de 1.945 famílies o unitats de convivència amb ordre de desnonament. Va afegir que mentre no hi hagi canvis legislatius el consistori posa tots els mitjans possibles per evitar-los. "Ens n'ocupem i estem donant alternatives habitacionals als afectats", va subratllar.

Reducció mitjana similar a tot Catalunya

Tot i això, el descens de desnonaments registrat a la capital catalana l'any passat és només sensiblement superior al del conjunt de Catalunya. Segons el CGPJ, en el 2017 van baixar un 5,4% al territori català. Durant l'any passat, 13.308 famílies i particulars van perdre l'habitatge, i suposen el 21,9% del total de l'Estat (60.754). La majoria de desnonaments, 8.624 (64,8%), van ser per impagament del lloguer. Els motivats per execucions hipotecàries van sumar 3.832, el 28,7%, i la resta de llançaments, 852, van ser per altres causes.