El govern d'Ada Colau ha tirat pel dret i ha decidit aquest dilluns rescindir el contracte de la primera fase de les obres dels túnels que es construeixen a la plaça de Glòries i tornar-lo a licitar. La mesura s'ha pres malgrat que l'oposició l'ha rebutjat en comissió extraordinària d'Urbanisme, però l'última paraula l'ha tingut el consell d'administració de l'empresa municipal BIMSA, on el govern té majoria i ha tirat endavant la rescissió. Les obres es paralitzaran el juny, no es reprendran fins al gener i no es culminaran fins al 2020, segons els càlculs del govern.

La unió temporal d'empreses (UTE) Túnel Glòries -formada per Romero Gamero, Benito Arnó e Hijos, Copisa Constructora Pirenaica i Comsa- ha emès un comunicat en el qual afirma que "no comparteix la responsabilitat que se li atribueix en relació als retards i sobrecostos" de l'obra. Argumenta que va haver d'assumir un projecte constructiu "que no es corresponia amb la realitat a peu d'obra" i afegeix que, malgrat això, els treballs encomanats fins avui s'han continuat executant amb normalitat.

La unió temporal d'empreses ha manifestat que respecta la decisió de l'Ajuntament de Barcelona i que queda a l'espera de la comunicació oficial de la decisió final de Bimsa per estudiar els termes de la rescissió. El 21 d'abril, l'Ajuntament va fer pública una auditoria encarregada per Bimsa que va confirmar que diverses circumstàncies sobrevingudes han provocat un retard de 19 mesos en les obres i un possible augment del 19,6% respecte al preu d'adjudicació.

Una comissió amb disparitat d'opinions

A la comissió, de dues hores, només han votat a favor el govern, que formen BComú i el PSC, i la CUP, mentre que el grup Demòcrata, C's, ERC i el PP han votat en contra, i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy (Demòcrates) s'ha abstingut. No obstant això, en el consell d'administració de BIMSA, que ha estat a porta tancada, la votació no ha estat exactament la mateixa: 11 vots a favor –el govern i la CUP-, tres en contra –el grup Demòcrata, C's i ERC- i una abstenció –el PP- malgrat que s'havia posicionat en contra a la comissió.

El govern ja va anunciar el dijous davant l'oposició i els veïns que apostava per aquesta solució. Segons l'executiu, els informes encarregats per l'Ajuntament l'avalen perquè conclouen que el retard que acumulen les obres és irrecuperable. Els estudis entenen que els treballs no podran acabar-se en el termini previst, situació que preveu el contracte com una causa de rescissió. També assenyalen que, si es modifica el projecte i es continua el contracte, el retard implicaria sancions per al contractista que podrien ascendir a 12 milions d'euros.

Com ja va defensar la setmana passada l'alcaldessa, Ada Colau, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha afirmat que resoldre el contracte és la proposta "més neta, perquè cal fer net" –l'obra està investigada pel cas 3%-, i a més té uns terminis definits. Segons el director general de l'empresa municipal BIMSA, Ángel Sánchez, la redacció del nou contracte podria estar enllestida el 5 de juliol i, després del corresponent procés d'aprovació i licitació, es podria signar el 19 de gener del 2018 i iniciar-se els treballs aquell mateix mes. Durarien 24 mesos, de manera que es podrien finalitzar el gener del 2020.

Els sobrecostos estimats

Ara per ara s'ha executat el 60% dels treballs: ja s'han executat 43,8 milions d'euros dels 60 milions pels quals es van adjudicar les obres. Segons estima el consistori, l'obra civil que resta pendent ascendeix a 38,2 milions més, uns 20 milions més del preu total d'adjudicació –fins ara, l'Ajuntament admetia un sobrecost de 12 milions-. A més, el fet de paralitzar els treballs suposarà directament 1,7 milions extra: 950.000 euros de feines de reinici, com el bombeig del freàtic; 552.000 d'obres no incloses en la licitació i 23.000 euros mensuals de manteniment i vigilància –uns 200.000 en total per aquest últim concepte- fins al gener.

En conclusió, les obres podrien arribar a costar 83 milions, cosa que suposaria un 40% més del previst. Malgrat que la comissió no hagi avalat l'opció de rescindir el contracte, Sánchez creu que calia fer el debat perquè l'oposició no pugui dir que no ha disposat de tota la informació i l'oportunitat de debatre. El director de BIMSA ha insistit en el fet que les constructores estan "executant bé els treballs", però ha reconegut que tenen diferències irreconciliables pel que fa a l'import i els terminis. "No es pot continuar amb una empresa en la qual l'incompliment serà manifest", ha argumentat.

Les obres no quedaran paralitzades immediatament, ja que algunes no es pot deixar alguns treballs empantanegats, com dos col·lectors i la col·locació de tanques. Sánchez calcula que encara hi haurà obres fins d'aquí més d'un mes. Des de llavors es mantindran els mateixos carrils de circulació, però se segellarà el recinte fins que no s'adjudiqui el nou contracte.

L'Ajuntament estudiarà inhabilitar les constructores que treballen a l'obra per evitar que es tornin a presentar a la licitació –són la UTE Romero Gamero SAU, Benito Arnó e Hijos SAU, Copisa i Comsa-, i els reclamarà part dels sobrecostos i danys i perjudicis, però no preveu més retards malgrat que l'assumpte acabi als tribunals. Més endavant es veurà si l'Ajuntament també exigeix compensacions al projectista –UTE Esteyco-Transfer-, però abans té les constructores en el punt de mira.

El contracte va ser adjudicat a les acaballes de l'anterior govern de CiU. El regidor del grup Demòcrata –l'antiga CiU-, Jordi Martí, s'ha mostrat en contra de resoldre el contracte, perquè no veu "prou justificació" per prendre aquesta decisió, ja que el retard imputable al contractista és de 7,9 mesos, menys de la meitat del total. A més, ha advertit del fet que aquesta via suposarà "més endarreriments i més encariment de les obres", ja que veu molt probable que l'obra acabi als tribunals. En la seva opinió, "el que està fent el govern és posar en crisi la solvència i la imatge de l'empresa que és el vaixell insígnia de l'Ajuntament".

Picabaralla CUP-grup Demòcrata pel cas 3%

La líder de la CUP, María José Lecha, s'ha posat al costat del govern i ha defensat que fer un nou contracte suposa eliminar les ombres de corrupció. "No podem permetre que les empreses del 3% segueixin xuclant sang a la ciutat", ha defensat, i ha retret al grup Demòcrata que no hagi demanat disculpes. A parer seu, "l'únic qui ha embrutat la imatge de BIMSA va ser Antoni Vives", en referència a l'ex-tinent d'alcalde d'Urbanisme. Martí ha acusat la CUP de ser "especialistes a intoxicar i difamar", i ha titllat d'"indecència política" anar "condemnant bons professionals" per part d'un partit que "dona cobertura a il·legals", en referència als okupes.

En opinió de Sanz, amb els posicionaments dels grups municipals "queda més clar qui vol ser còmplice de les males praxis que ens han dut fins aquí", i ha advertit que el risc de convertir Glòries en una nova Sagrera "és molt alt". Les obres de l'estació ja fa uns dos anys que estan paralitzades, i la tinent d'alcalde ha recordat que allà s'han succeït els modificats de contracte sense que Adif s'hagi atrevit a rescindir-lo. "No n'hem après suficient de tots els nyaps de l'Adif a la nostra ciutat? Jo crec que sí", ha ressaltat.

Santiago Alonso (C's), el líder d'ERC, Alfred Bosch, i Javier Mulleras (PP) han carregat contra la gestió de l'obra durant els gairebé dos anys que han transcorregut d'aquest mandat de Colau. Els tres regidors també han recordat que els treballs estan en investigació en el marc del cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC –tot i que cap ha citat el partit, excepte Lecha-. Bosch i Martí s'han preguntat, a més, quina afectació pot tenir Glòries en la candidatura de Barcelona perquè la Torre Agbar aculli la seu de l'Agència Europea del Medicament.

ERC: "No serem còmplices de la seva incompetència"

Bosch ha replicat a Sanz que no són còmplices de les males pràctiques, i ha afegit, referint-se al govern municipal: "El que tampoc serem és còmplices de la seva incompetència". Rebutja aturar ara un any les obres, i considera que rescindir el contracte "acabarà generant un mínim d'una dècada de paràlisi, de trinxeres i amb els veïns convivint amb un nyap". També ha plantejat que el govern municipal pot haver "matat" la connexió del tramvia en aquest mandat, perquè planteja que comenci per Glòries, i ha afegit que el projecte "corre el risc evident de convertir-se en Sagrera bis".

Alonso ha criticat que el govern buscava "un xec en blanc" per no assumir el fracàs polític de la gestió de Glòries. "El govern vol fer-nos còmplices del fracàs de la seva gestió", ha afirmat. Javier Mulleras (PP) també ha retret que el govern ha acudit a la comissió per obtenir "un xec polític en blanc", i l'ha criticat per fer "postureig polític", ja que la decisió real l'acabarà prenent aquest mateix dilluns el consell d'administració de l'empresa municipal BIMSA.

El debat en comissió s'ha produït després que el març una auditoria encarregada per l'Ajuntament va confirmar el que el consistori ja es temia com a mínim des de la tardor: un sobrecost d'un mínim del 20% –uns 12 milions- en relació al preu d'adjudicació dels treballs, que va ser de 60 milions, i un endarreriment de 19 mesos. No obstant això, a BIMSA admeten que les constructores podrien arribar a reclamar fins a 36 milions, un 60% més que la quantitat adjudicada inicialment. Per ara ja exigeixen 23 milions.