18
d'octubre
de
2023, 17:08
Actualitzat:
18:39h
Malgrat insistir aquest mateix dilluns que mantindria la proposta de pressupostos i que confiava en les converses fins a l'últim minut, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha hagut de retirar a última hora el seu pla de comptes anuals per a l'any 2024, la primera gran prova de foc del govern socialista. Els darrers dies ja havia quedat clar que ho tindria difícil. El primer tràmit d'aquest pla de pressupost havia de ser votat aquest dijous en comissió municipal, però la certesa d'un revés polític ha acabat portant el govern del PSC a eliminar a última hora el punt del dia. El tinent d'alcaldia Jordi Valls ho ha justificat en la necessitat de buscar més "diàleg".
Però aquest no ha estat l'únic daltabaix de l'executiu de Collboni en el pla econòmic, aquest dimectes. Les ordenances fiscals sí que han arribat a ser presentades i votades, però s'han endut el rebuig contundent de tots els grups de l'Ajuntament. No ha estat suficient l'acostament genèric que Collboni va fer als comuns, en la proposta d'apujar taxes a la restauració i alguns fronts turístics. Tampoc ha seduït l'altre possible gran soci, Junts.
Sobre el còmput global, l'encarregat de la carpeta econòmica de l'equip juntaire, Ramon Tremosa, ha retret al PSC que se n'anés a buscar els vots del PP el dia de la investidura per desbancar Trias. També ha lamentat que el govern que només té una desena de regidors, dels 41 de la cambra, actuï "com si tingués majoria absoluta". Com a valoració de la resposta política que s'ha trobat avui el govern municipal, el portaveu de Barcelona en Comú, Jordi Martí, ha etzibat: "Avui estem assistint a un fracàs indiscutible del govern Collboni". També hi ha reclamat un canvi de to per aclarir si hi haurà entesa amb els partits d'esquerres o si, per contra, seguiran mostrant-se oberts a negociar grans polítiques amb Junts.
A porteriori, el tinent d'alcaldia d'Economia i Hisenda, en resposta directa als comuns, ha apuntat que "alguns s'han de plantejar si hi ha hagut un fracàs a la coherència". Era un dard que agafava les paraules de Jordi Martí i les capgirava. "Partits que han defensat un increment de la fiscalitat turística avui diuen que no", ha replicat el representant socialista a Barcelona en Comú.
A banda, hi ha la gran carpeta municipal, els pressupostos. En aquest cas no corre tanta pressa perquè la possibilitat d'aprovar nous comptes és més elàstica en el temps. Ara bé, també és més patida, a l'hora de negociar. De moment, s'obre un període d'un mes en què l'equip de Collboni podria treballar uns números que sumin sintonies. Tant des dels comuns com des de Junts es manté la voluntat de negociar un projecte conjunt de ciutat estable amb el PSC que aparqui l'altre partit polític. Els més concrets són els d'Ada Colau, que aposten explícitament per fer un govern de coalició en què inclouen una invitació a ERC.
La història recent amb els pressupostos és molt variada. Si bé l'any passat tot es va aclarir a última hora, gràcies a l'abstenció inicial d'ERC i Junts, i el vistiplau tàcit dels republicans en el tràmit final, en altres ocasions s'han vist situacions més desafiants per al govern. Qui ho sap especialment és Ada Colau, que va trobar-se iniciant el 2016 -durant el seu primer any al capdavant del consistori- amb una pròrroga dels pressupostos anteriors de Xavier Trias. En aquell moment, la situació era molt similar a l'actual escenari: el govern tenia només 11 regidors -ara 10- i hi havia sobre la taula la idea d'establir un executiu de coalició. De moment, però, aquest plantejament no es materialitza. En la seva darrera referència oficial, Collboni situava aquesta possibilitat en el "mig termini".
La proposta d'ordenances fiscals -la recaptació amb què l'Ajuntament finança gran part dels pressupostos- tampoc ha obtingut l'aval municipal. El regidor Valls ha reivindicat un dels grans canvis, que es basa en un pacte amb el Gremi de Restauració de Barcelona per fixar una nova taxa de terrasses que pretenia recaptar 4,6 milions d'euros. Això augmentaria l'actual xifra que rep el consistori cada any per part dels restauradors, que són dos milions d'euros, però queda lluny de la quantitat que s'assoliria si no gaudissin de cap descompte, uns vuit milions d'euros. Tanmateix, s'ha donat una curiositat: la proposta d'ordenança de terrasses que s'ha votat aquest dimecres no obeïa a cap d'aquestes xifres, sinó que feia referència a una dada antiquada. Ara, aquesta taxa ocuparà gran part dels maldecaps polítics dels pròxims dies.
Un altre front que ha tensat els debats entre les grans formacions ha estat l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI). Mentre que els comuns demanen apujar-lo, amb la vista posada en recaptar més dels qui tenen més propietats, a la banda contrària els de Trias estiren per rebaixar-lo. Els socialistes, al centre, proposen no tocar-lo. De nou, sense acontentar cap pretendent.
Encara s'ha complicat més l'escenari quan, a l'hora de votar, els regidors s'han trobat una proposta de la qual no tenien cap informació. Les ordenances fiscals no es votarien de manera conjunta, com a un sol expedient, com acostuma a passar. S'ha proposat dividir-les en quatre carpetes, donant la possibilitat a què alguns grups donessin suport a alguns fronts mentre se n'allunyessin en altres. Aquesta decisió ha despistat l'oposició, que ha coincidit a criticar aquest tomb d'última hora del qual no tenien coneixement. Davant d'aquesta quarta votació simultània, tots els grups han mostrat el seu vot en contra a totes quatre carpetes fiscals. "És poc seriós", ha lamentat el regidor d'ERC, Jordi Castellana, en trobar-se l'estratègia sobrevinguda. Jordi Valls ha respost per part de l'executiu, apuntant que es pensava que els partits polítics en tenien constància prèvia i ha demanat disculpes.
Però aquest no ha estat l'únic daltabaix de l'executiu de Collboni en el pla econòmic, aquest dimectes. Les ordenances fiscals sí que han arribat a ser presentades i votades, però s'han endut el rebuig contundent de tots els grups de l'Ajuntament. No ha estat suficient l'acostament genèric que Collboni va fer als comuns, en la proposta d'apujar taxes a la restauració i alguns fronts turístics. Tampoc ha seduït l'altre possible gran soci, Junts.
Sobre el còmput global, l'encarregat de la carpeta econòmica de l'equip juntaire, Ramon Tremosa, ha retret al PSC que se n'anés a buscar els vots del PP el dia de la investidura per desbancar Trias. També ha lamentat que el govern que només té una desena de regidors, dels 41 de la cambra, actuï "com si tingués majoria absoluta". Com a valoració de la resposta política que s'ha trobat avui el govern municipal, el portaveu de Barcelona en Comú, Jordi Martí, ha etzibat: "Avui estem assistint a un fracàs indiscutible del govern Collboni". També hi ha reclamat un canvi de to per aclarir si hi haurà entesa amb els partits d'esquerres o si, per contra, seguiran mostrant-se oberts a negociar grans polítiques amb Junts.
A porteriori, el tinent d'alcaldia d'Economia i Hisenda, en resposta directa als comuns, ha apuntat que "alguns s'han de plantejar si hi ha hagut un fracàs a la coherència". Era un dard que agafava les paraules de Jordi Martí i les capgirava. "Partits que han defensat un increment de la fiscalitat turística avui diuen que no", ha replicat el representant socialista a Barcelona en Comú.
Uns comptes amb alternatives vives
Això no suposa un cop de porta definitiu al pla econòmic de Collboni, ja que ara s'activaran les vies alternatives. Més enllà del càstig polític i l'evidencia de la necessitat de canvis, però formalment encara hi ha matisos que els socialistes potenciaran els pròxims dies. El més urgent en el calendari és el que implicaria una entesa d'última hora amb alguna formació per tirar endavant les noves taxes i impostos municipals. És a dir, les ordenances fiscals. Divendres de la setmana vinent es votaran al plenari, amb la intenció de salvar el tràmit. Si no s'arribés a cap pacte, la principal patata calenta afecta la restauració: caurien totes les bonificacions existents durant els últims anys a la taxa de terrasses i l'any vinent pagarien tot allò que marca l'ordenança aprovada l'any 2019, que eleva la recaptació i que encara cap govern ha aplicat. En aquest escenari, Valls ha apuntat que estudiaran si hi ha vies "legals" que matisin aquesta exigència als restauradors.A banda, hi ha la gran carpeta municipal, els pressupostos. En aquest cas no corre tanta pressa perquè la possibilitat d'aprovar nous comptes és més elàstica en el temps. Ara bé, també és més patida, a l'hora de negociar. De moment, s'obre un període d'un mes en què l'equip de Collboni podria treballar uns números que sumin sintonies. Tant des dels comuns com des de Junts es manté la voluntat de negociar un projecte conjunt de ciutat estable amb el PSC que aparqui l'altre partit polític. Els més concrets són els d'Ada Colau, que aposten explícitament per fer un govern de coalició en què inclouen una invitació a ERC.
La història recent amb els pressupostos és molt variada. Si bé l'any passat tot es va aclarir a última hora, gràcies a l'abstenció inicial d'ERC i Junts, i el vistiplau tàcit dels republicans en el tràmit final, en altres ocasions s'han vist situacions més desafiants per al govern. Qui ho sap especialment és Ada Colau, que va trobar-se iniciant el 2016 -durant el seu primer any al capdavant del consistori- amb una pròrroga dels pressupostos anteriors de Xavier Trias. En aquell moment, la situació era molt similar a l'actual escenari: el govern tenia només 11 regidors -ara 10- i hi havia sobre la taula la idea d'establir un executiu de coalició. De moment, però, aquest plantejament no es materialitza. En la seva darrera referència oficial, Collboni situava aquesta possibilitat en el "mig termini".
Unes ordenances rebutjades i una votació accidentada
La proposta d'ordenances fiscals -la recaptació amb què l'Ajuntament finança gran part dels pressupostos- tampoc ha obtingut l'aval municipal. El regidor Valls ha reivindicat un dels grans canvis, que es basa en un pacte amb el Gremi de Restauració de Barcelona per fixar una nova taxa de terrasses que pretenia recaptar 4,6 milions d'euros. Això augmentaria l'actual xifra que rep el consistori cada any per part dels restauradors, que són dos milions d'euros, però queda lluny de la quantitat que s'assoliria si no gaudissin de cap descompte, uns vuit milions d'euros. Tanmateix, s'ha donat una curiositat: la proposta d'ordenança de terrasses que s'ha votat aquest dimecres no obeïa a cap d'aquestes xifres, sinó que feia referència a una dada antiquada. Ara, aquesta taxa ocuparà gran part dels maldecaps polítics dels pròxims dies.Un altre front que ha tensat els debats entre les grans formacions ha estat l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI). Mentre que els comuns demanen apujar-lo, amb la vista posada en recaptar més dels qui tenen més propietats, a la banda contrària els de Trias estiren per rebaixar-lo. Els socialistes, al centre, proposen no tocar-lo. De nou, sense acontentar cap pretendent.
Encara s'ha complicat més l'escenari quan, a l'hora de votar, els regidors s'han trobat una proposta de la qual no tenien cap informació. Les ordenances fiscals no es votarien de manera conjunta, com a un sol expedient, com acostuma a passar. S'ha proposat dividir-les en quatre carpetes, donant la possibilitat a què alguns grups donessin suport a alguns fronts mentre se n'allunyessin en altres. Aquesta decisió ha despistat l'oposició, que ha coincidit a criticar aquest tomb d'última hora del qual no tenien coneixement. Davant d'aquesta quarta votació simultània, tots els grups han mostrat el seu vot en contra a totes quatre carpetes fiscals. "És poc seriós", ha lamentat el regidor d'ERC, Jordi Castellana, en trobar-se l'estratègia sobrevinguda. Jordi Valls ha respost per part de l'executiu, apuntant que es pensava que els partits polítics en tenien constància prèvia i ha demanat disculpes.