Les persones que vesteixen de marca, presumeixen del seu estatus i gaudeixen de capricis molt cars solen cridar l’atenció i, per tant, també són el focus de les mirades i les converses del seu entorn. Cal tenir en compte, però, que el mot més freqüent per referir-s’hi és un castellanisme que cal evitar, pijo i pija, uns termes molt habituals en el llenguatge quotidià.
Aquestes formes incorrectes provenen del castellà i es fan servir per referir-se despectivament en contextos col·loquials a algú que manifesta gustos propis d'una classe social benestant per la manera de parlar, vestir-se i actuar.
En català no hi ha una paraula exactament equivalent per referir-s'hi, però existeixen un gran repertori d’adjectius i expressions genuïnes que ens poden servir igual de bé i matisar el cas de cada personatge. En funció del context, el servei lingüístic Optimot ens fa una sèrie de propostes, moltes de les quals estan en risc de desaparèixer del llenguatge de carrer.
Es poden utilitzar els termes “fatxenda”, “xulesc”, “presumptuós” i “vanitós” per aquells casos en què l’actitud de la persona tendeix a l’exhibició pública i un tracte altiu cap als altres. D’altra banda, quan hi ha un component de falsedat en el comportament del subjecte podem parlar d’algú que és un “tifa” o un“esnob” i que imita de manera exagerada costums distingits que no li són propis. A més, en català també podem fer servir els termes “senyoret”, “senyoreta”, "de casa bona”o “de bona família” quan es tracta d’algú que té la pell molt fina i és una mica figaflor.