El futbol no s'atura i el Barça, encara amb la ressaca d'una gran temporada, ja comença a pensar en la vinent. Perquè sí, ha estat un curs victoriós que ningú esperava fa tot just uns mesos. Però el club encara té molts reptes al davant. En el terreny esportiu ningú nega que el deure pendent és la Champions, un títol que s'ha escapat pels pèls aquest any i que el club troba a faltar després de més d'una dècada sense guanyar-lo.

Als despatxos també hi ha unes quantes carpetes pendents de resoldre. La primera i més urgent és la tornada al Camp Nou, que s'ha anat endarrerint a causa dels tempos de les obres. La segona és continuar treballant per rescatar el club en l'àmbit econòmic, la qual cosa també s'ha de traduir en més inversió esportiva que permeti mantenir el bon nivell competitiu de la plantilla.

Els deures d'un Flick renovat

És innegable que si el Barça ha tornat a ser un equip campió és gràcies a l'obra i el miracle de Hansi Flick. L'entrenador alemany ha caigut en gràcia a Barcelona no només per l'èxit esportiu obtingut, sinó també pel seu caràcter i l'enamorament que ha mostrat pel club i la ciutat. Continuarà la pròxima temporada, amb un contracte curt, ja que ell mateix ha demanat no lligar-se a llarg termini per evitar situacions de desgast que comprometin totes les parts.

Flick sap que la gestió després d'un gran èxit és un gran repte amb el condicionant afegit d'un equip jove. Part dels deures d'aquesta temporada són mantenir el nivell competitiu i el joc elegant a la gespa, però també la mentalitat guanyadora de l'equip, dos factors necessaris per aspirar altre cop a tots els títols. Pel que fa al joc, el tècnic ja ha admès que hi ha detalls que cal polir de cara al pròxim curs.

El Barça de Flick ha estat una màquina ofensiva. A falta de pocs partits per acabar la temporada, aquest equip ja és el cinquè més golejador de la història del club només per darrere dels millors anys de l'etapa Messi. Ningú dubta que, a falta d'algun possible reforç, la davantera del pròxim curs mantindrà els quatre pilars de Lewandowski, Raphinha, Lamine Yamal i Ferran Torres. Al mig del camp tampoc canviarà massa la confiança en Dani Olmo, Pedri i Frenkie de Jong amb un paper important també per a Marc Casadó, Fermín o Gavi.

Però en la part defensiva cal fer ajustos. El Barça va ser capaç de construir un mur que a Europa ningú podia tombar. La línia avançada deixava en fora de joc els millors davanters del món i el desjubilat Wojciech Szczęsny no encaixava ni un gol. Però en el tram decisiu del curs alguna cosa s'ha desmuntat. L'equip ha encaixat massa gols que han obligat a abonar-se als resultats escandalosos i a les remuntades. El desgast físic i les lesions constants hi han tingut molt a veure, i per això s'enceta el meló del reforç de la plantilla.

Quins perfils necessita el Barça?

Arriba el moment que Deco, com a director esportiu, s'arromangui les mànigues. Hi ha diverses carpetes on el club pot actuar en el pròxim mercat estival de fitxatges. I el primer debat es troba a la porteria. Iñaki Peña sembla sentenciat després que Flick li retirés la titularitat i la sortida és més que probable. El tàndem Ter Stegen-Szczęsny sembla l'opció més probable però hi ha dos factors a tenir en compte: tots dos han deixat algun dubte sobre el rendiment i tenen 33 i 35 anys respectivament. Una opció de futur s'haurà d'afrontar en el curt termini, sigui des de la Masia o anant a pescar al mercat.

La defensa pot ser una de les demarcacions on pot haver-hi moviments. No hi ha dubtes sobre la línia de Jules Koundé, Pau Cubarsí, Íñigo Martínez i Alejandro Balde. Però el calendari cada cop té més partits i els relleus no són clars. El rendiment de Ronald Araujo ha estat molt qüestionat, especialment en la tornada contra l'Inter de Milà. Andreas Christensen, tot i que ha disputat bons minuts en el tram final del curs, és una incògnita després d'una llarga lesió. Un sorprenent Gerard Martín podria mantenir-se com a relleu a l'esquerra, però Flick ha confiat poc en Héctor Fort a la dreta. Convé destacar un grandíssim Eric Garcia que s'ha adaptat a totes les posicions que se li han requerit.

La situació econòmica i el cas Olmo

És molt d'hora per dir possibles fitxatges i, en gran part, perquè encara és una incògnita el marge de moviment que tindrà el Barça en el mercat de fitxatges. A banda de la defensa, a la llista de desitjos se li podrien afegir perfils més diversos, però és que no se sap quants diners tindrà el Barça per operar. Cal recordar que la inscripció de Dani Olmo és provisional fins al final de la temporada i que, per a la pròxima, el club haurà de justificar davant el sempre insistent Javier Tebas que ja compleix amb les normes de fair play financer de la Lliga.

El club ha venut cert optimisme durant la temporada pel que fa als comptes del club. El conegut cercle viciós entès com que l'èxit esportiu portarà a la millora econòmica s'ha complert en certa manera aquest curs. Dos exemples molt clars: el Barça ha fet el rècord històric d'ingressos per la trajectòria a la Champions -influït pel nou format que dona més diners als clubs- i el Clàssic a Montjuïc va ser el partit amb més facturació que ha jugat mai el club. Caldrà veure si tot això es tradueix en una millor salut de l'economia blaugrana.

El retorn al Camp Nou en any electoral

Tot plegat, lligat a la gran obra amb la qual Joan Laporta vol tancar aquest mandat: el nou Camp Nou. Es tracta d'un gest anímic, ja que per l'equip no és el mateix jugar al temple blaugrana que a Montjuïc. Però també econòmic, ja que el club ha tancat acords monetaris que estan lligats al retorn a l'estadi. Ha estat un camí pesat, més llarg del que s'esperava, però que, un cop es pugui fer, deixarà una imatge per a la història.

I el que potser s'ha oblidat enmig d'aquesta meravellosa temporada és que el pròxim és un any electoral a can Barça. L'oposició, tan encesa amb la gestió de Laporta, que ja ha dit que es tornarà a presentar, ha amagat el cap per les circumstàncies amb les victòries de l'equip de Flick. Però els moviments fa mesos que es produeixen en l'oposició i les cares que l'han encapçalat es tornaran a deixa veure. La incògnita és que farà el president. Potser la nova era que s'ha obert ha estat el que faltava per convèncer-lo d'optar a una reelecció que, si es manté el cicle exitós, pot tenir molt a prop.