La Generalitat fa temps que tenia pendent dibuixar el futur de l'habitatge al país. I en concret, dels pisos socials. Era un encàrrec que venia de la llei catalana del 2007 i que, amb el pas dels anys, havia anat quedant pendent. Ara, però, ja hi ha projecte i xifres actualitzades. Falta aprovar-lo definitivament, un pas que està calculat que es faci el pròxim juliol. Però els números són els que són: la diagnosi del Govern és que calen almenys 275.000 nous pisos de lloguer social arreu del país. Aquesta és la xifra que s'hauria d'assolir l'any 2044. "L'objectiu d'aquest increment és arribar als nivells de la mitjana europea", resolen des del Departament de Territori. Això, a la pràctica, significaria multiplicar per cinc l'actual xifra de lloguers socials: 54.000. Aquests són els contractes de lloguer que se situen molt per sota dels actuals números del mercat lliure, que fa anys que no deixa de batre rècords. De fet, a Barcelona la mitjana dels nous lloguers supera de llarg el salari mínim interprofessional.

Amb aquest moviment, la intenció de l'executiu català és deixar enrere l'actual parc d'habitatge dirigit a què les famílies pobres del país tinguin un sostre, que és raquític. Ara com ara, el percentatge de pisos socials no arriba al 2% del total d'immobles que hi ha al país. Són unes xifres similars a les deficiències que recorren l'estat espanyol. Ara bé, la Generalitat calcula que si es fa aquest pas gegantí en matèria d'habitatge, amb 275.000 nous pisos de lloguers baixos, es podria arribar al 9% de pisos socials al conjunt del territori català. Això s'aproparia als estàndards europeus. "És un objectiu de mínims", ha remarcat la consellera de Territori, Ester Capella, en mig de la trobada amb el consell assessor d'habitatge, un ens consultiu que aplega actors de tota mena i que per primera vegada aquest dimecres també ha integrat col·lectius com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogateres. 

Formalment, el que s'ha presentat aquest dimecres ha estat la nova ambició del Pla Territorial Sectorial d'Habitatge, que augmenta l'ambició de la versió anterior. Les últimes notícies d'aquest projecte es van presentar el 2021, quan la consellera del ram encara era Violant Cervera (Junts). Llavors, es va dir que el primer semestre del 2022 es tindria enllestit el pla. Aquella iniciativa, però, projectava menys lloguers socials en dues dècades. Ho deixava en uns 200.000 habitatges. Ara, amb dos anys de retard per a l'aprovació del projecte, s'ha fet créixer aquesta xifra. 

El pla marca les línies perquè 163 municipis -on viu més del 80% de la població catalana- tinguin clar el rumb habitacional que marca el país. Ara bé, no dependrà dels ajuntaments només que s'assoleixin aquestes xifres. De fet, Capella ha assegurat que en termes pressupostaris el Govern haurà d'implicar-se de valent. També s'espera que les aportacions de l'Estat hi remin a favor. Tot plegat, però, no té gaires concrecions encara. El pla de la Generalitat marca un objectiu basat en les necessitats detectades i seran els responsables polítics de les diverses administracions els que hauran de pressionar els pròxims anys per multiplicar per cinc l'existència de pisos socials. 

[noticiadiari]2/267393[/noticiadiari]
La previsió catalana també estableix diferències territorials: no és el mateix la necessitat de polítiques d'habitatge social a les ciutats que a pobles petits amb menys pressió immobiliària. Amb aquest plantejament, el Govern estableix que la mitjana de lloguers socials haurà d'arribar al 10,3% del total dels habitatges a les ciutats i zones amb més demanda, mentre que aquest percentatge es redueix fins a l'1,3% en casos d'àrees rurals.