La pobresa infantil -tant la normal com la severa- fa temps que estan molt per sobre a Catalunya -i a la resta de l'Estat- que a la mitjana de la Unió Europea. Ara, el Govern ha presentat el seu "full de ruta" per acostar aquestes estadístiques cap als registres europeus. Alguna proposta la fa mirant a Madrid, com és tornant a reivindicar la creació d'una ajuda estatal i universal per a tothom que tingui fills, però la gran majoria d'iniciatives que s'han llençat posen deures als pròxims executius de la Generalitat, i en àrees molt diverses. Això inclou els plans per augmentar l'habitatge assequible o la idea de reduir la segregació a l'escola, augmentant-ne les hores que hi passen els infants o les extraescolars que poden fer. També es planteja instaurar ajudes públiques a les empreses que contractin persones que tenen fills a càrrec i que estiguin "en situació de vulnerabilitat".
Tot plegat forma part de l'Estratègia de lluita contra la pobres infantil a Catalunya 2024-2030, que s'ha presentat a pocs dies de les eleccions al Parlament i que, per tant, quedarà essencialment en mans d'un Govern que encara es desconeix qui liderarà. L'actual conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, però, ha volgut subratllar-ne la urgència del pla. "La infància ha de ser la nostra gran política social", ha resumit, en una conferència. Per advertir-ho, el departament que encapçala Campuzano ha recordat que segons les darreres dades de l'Enquesta de condicions de vida del 2023, les persones que tenen fills tenen gairebé el doble de risc de pobresa (22,7) que les que viuen sense fills de qui tenir cura (13,1).
Davant aquesta situació, el coordinador de l'Observatori de drets de la infància a Catalunya, Joan Llosada, ha presentat "les dotze mesures" que han de portar "un canvi de paradigma" en la idea de frenar la pobresa infantil que recorre el país. Entre els elements destacats per l'expert hi ha la petició de l'arribada d'una prestació universal per fill a càrrec. Ara bé, reconeix que en aquesta carpeta només es pot fer "incidència política" perquè sigui l'Estat qui l'implementi. Si aquesta mesura aparagués, s'ha assegurat que es podria "reduir la pobresa infantil uns quants punts de manera bastant ràpida".
Per contra, el que sí que està en mans de la Generalitat és una altra via que també té un enfocament similar i que té a veure amb la Renda Garantida de Ciutadania. En aquest cas, es planteja retocar l'ajuda catalana i afegir-hi un complement econòmic per a les famílies que hagin de fer criança d'un infant. "O que permeti la comptabilitat de la Renda Garantida amb altres ajudes", ha matisat Llosada.
En àmbits com l'educació, també s'ha reivindicat l'avenç previst cap a la gratuïtat de tota l'etapa de 0 a 3 anys, alhora que es promou l'augment de les motxilles escolars -que permeten pagar colònies a la pública o tenir cobert el cost de la sisena hora a la concertada- i implantar l'educació a temps complet, que garanteixi més extraescolars arreu del país. Igualment, es defensa la necessitat d'ampliar les beques menjador, fent-les extensibles també a èpoques com Nadal o estiu. A més, es preveu també promoure altres beques per frenar l'abandonament escolar que es produeix, sobretot, a partir de 4t d'ESO.
En el marc de la salut s'ha proposat que hi hagi un bo que cobreixi les despeses d'ulleres i lents de contacte, mentre que es potencia el suport a la salut mental amb un "model integral". I en la carpeta de l'habitatge s'ha recordat la necessitat de posar remei al dèficit de pisos públics assequibles, que acaba afectant l'estabilitat residencial i que aboca les famílies a situacions de pobresa de tota mena. Algunes famílies fa temps que viuen en pensions a l'espera que arribi un pis que l'administració els ha promès. Per posar-hi remei, la Generalitat aposta per mantenir grans plans de creació o captació de pisos assequibles, a l'hora que es promou el pagament de lloguers socials. També es manté la idea de fiscalitzar els grans propietaris que se salten la llei catalana i es neguen a oferir lloguer social a famílies pobres.
Entre les línies destacades hi ha, a més, "l'obertura d'una línia de subvencions" per a les empreses "que contractin membres adults de les famílies amb infants a càrrec que estiguin en situació de vulnerabillitat". Igualment, es manifesta la idea de convertir-los en un "col·lectiu prioritati" en els programes d'inserció laboral.
Tot plegat, a més, aniria acompanyat també d'altres línies de futur que plantegen propostes com la de subencionar accions de lluita contra la pobresa a barris concrets. D'entrada, des del Departament de Drets Socials s'ha mencionat la Mariola (Lleida), Pontmajor (Girona), el Barri Vell (Tortosa), el Casc Cantic (Manresa) i Sant Roc (Badalona).