El conseller de Salut, Toni Comín, ha assegurat aquest dilluns que la reforma de l'atenció primària ja està en marxa. Així, després de presentar a finals de maig "els plànols i la maqueta" de l'Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària (Enapisc), aquest dilluns ja s'ha constituït el consell assessor, en el qual intervenen experts, usuaris, col·legis professionals i entitats. El seu objectiu és definir i concretar les diverses mesures com l'autonomia de gestió dels centres o la inclusió de la salut mental i els treballadors socials en els equips d'atenció primària, entre altres millores. Al setembre el consell assessor ja tindrà la seva primera reunió de treball, que podria aprovar la posada en marxa de l'oferta de períodes sabàtics per als professionals sanitaris i l'elecció democràtica dels directors dels centres.

Sobre l'elecció dels directors, s'estan estudiant diversos models internacionals, com l'elecció directa o l'elecció a través d'un comitè d'experts votats pels professionals i la seva posterior ratificació del candidat elegit pels mateixos professionals. En tot cas, el model d'elecció serà acordat dins del consell assessor. Comín confia que si no hi ha gaires entrebancs a finals d'aquest mateix any ja podrien treballar els primers directors elegits democràticament.

L'Enapisc està previst que s'implanti completament durant el 2018 en set dels 35 territoris d'uns 200.000 habitants en els quals s'ha dividit Catalunya, però algunes mesures ja es podrien implantar parcialment a tot el territori. En tot cas, Comín assegura que totes o pràcticament totes les reivindicacions dels professionals i les entitats, com l'autonomia de gestió dels centres o l'increment de plantilles, ja s'estan posant en marxa.

La reunió d'aquest dilluns ha servit perquè es coneguin tots els seus membres, es defineixin grups de treball, es concreti un calendari de reunions i s'estableixi un reglament de funcionament intern. El consell està format per 41 grups convidats de patronals, societats científiques, col·legis professionals, universitats, sindicats i entitats del Consell Consultiu de Pacients i altres entitats ciutadanes, a més de sis persones a títol individual, expertes en atenció primària.

“Volem tot aquest univers plural i representatiu de l’atenció primària al costat, exercint una funció de seguiment, d’estímul, de foment del coneixement i també de crítica, per acompanyar la implantació d’aquesta reforma tan profunda de l’atenció primària”, ha dit el conseller durant la reunió en què s’ha constituït el consell assessor de l’Enapisc. El consell assessor de l’Enapisc és un dels quatre components estables de l’estructura per al desplegament del nou model de l’atenció primària. Els altres tres són la direcció estratègica, la comissió permanent i diferents comissions tècniques no estables que es crearan a demanda de la Direcció de l’Estratègia o del consell assessor.

Tots quatre òrgans vetllaran per la competència i expertesa professional atenent a criteris de representació equilibrada entre dones i homes i categories professionals. Està previst que el plenari del consell assessor de l’Enapisc es reuneixi un màxim de quatre vegades a l’any per emetre les seves recomanacions, tot i que els seus membres es trobaran amb més freqüència en les diferents comissions i grups de treball temàtics en què participen.

Una metgessa de família experta en osteoporosi presideix el consell assessor

La metgessa de família Cristina Carbonell serà la presidenta del consell assessor de l’Enapisc. Doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, professora associada de la Universitat de Barcelona i membre del grup expert en osteoporosi de la Societat Catalana de medicina familiar i Comunitària (CAMFiC), Carbonell encapçala també, des del 2012, la Direcció de l’EAP Via Roma al CAP Manso de la ciutat de Barcelona. Per al conseller Comín el consell assessor té un paper molt important en l'Enapisc, ja que l'estratègia es durà a terme a mitjà termini, en uns quants anys, i aquest consell servirà per "blindar" les reformes sigui quin sigui el futur escenari polític.

El nou model d'atenció primària del Departament de Salut s'articularà en xarxes àmplies de serveis, que inclouran l'atenció a la salut mental, a la salut sexual i reproductiva, a la cronicitat i dispositius de rehabilitació, entre altres. L'element nuclear d'aquestes xarxes seran els equips d'atenció primària (EAP), formats pels equips de capçalera, que es reforcen: els usuaris no només tindran com a professionals de referència el metge i l'infermer, sinó també un treballador social i un administratiu. Salut calcula que per instaurar aquest nou sistema d'equips de capçalera es necessitaran uns 5.000 professionals més, amb un cost de 218 milions d'euros.

El marc territorial serà l'àrea territorial de salut, l'equivalent dels sectors sanitaris actuals, amb un territori d'uns 200.000 habitants (entre sis i deu àrees bàsiques de salut). Es calcula que hi haurà unes 35 àrees territorials, mentre que actualment hi ha 29 sectors. La nova organització eliminarà estructures administratives intermèdies que ara hi ha per sota del Servei Català de la Salut. Amb la reformulació, per sota del CatSalut hi haurà directament els directors executius dels sectors territorials, amb un perfil clínic i de gestor, i ja els directors dels equips d'atenció primària. Serà el CatSalut qui nomenarà els directors de les àrees territorials.

La nova atenció primària tindrà també una nova manera de governança, basada en una aliança estratègica entre tots els proveïdors de serveis d'atenció primària del sector. La idea és buscar la implicació i coresponsabilitat de tots els actors dels nous sectors per identificar les necessitats assistencials a les quals ha de donar resposta la capacitat agregada, que sumarà el pressupost dels equips d'atenció primària i els recursos dels altres proveïdors. També es vol instaurar un nou model de pagament, amb un contracte directe a tots els proveïdors de serveis, la compra de serveis en xarxa i la millora de l'instrument de contractació.

Un dels passos prioritaris per implementar aquest nou model és dotar els equips i les xarxes d'atenció primària dels professionals necessaris per garantir la cartera de serveis i els temps de consulta i espera adequats. S'han de poder programar visites en menys de 48 hores i oferir un temps d'assistència òptim segons la necessitat de la persona. Com a referència, el temps mitjà per visita se situa en els deu minuts.

També es dotarà els equips de la capacitat de gestionar de forma autònoma el pressupost que tenen assignat. Un dels objectius és apoderar i coresponsabilitzar els membres de l'equip en benefici de l'efectivitat i l'eficiència. Els professionals d'atenció primària han de tenir garantida la capacitat per gestionar les seves agendes per assegurar l'accessibilitat i els bons resultats i es volen implantar criteris de flexibilitat horària per garantir la conciliació de la vida personal i laboral.

Una altra de les novetats presentades són els programes d'alliberació de l'activitat assistencial per un període d'entre quatre i sis mesos. Aquests períodes sabàtics seran remunerats i tenen com a objectiu promocionar el manteniment i desenvolupament de les competències professionals. També es promourà la recerca a la xarxa d'atenció primària amb línies d'investigació; s'impulsaran programes territorials que permetin estades formatives en altres serveis i es vol crear l'àrea de competències de medicina de família i d'infermeria en els plans d'estudis de pregrau de les facultats de medicina i infermeria.