La compravenda de roba de segona mà ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys. De fet, s'espera que als armaris de la població hi hagi cada cop més peces reutilitzades. Segons dades de l'Observatorio Cetelem, el 21% de la població de l'Espanya va comprar l'any 2021 algun producte de segona mà, mentre que el 2025 aquesta xifra es va enfilar fins al 43%. D'aquests, la majoria són joves d'entre 18 i 24 anys. "Abans feia vergonya portar roba de segona mà, ara s'està normalitzant", explica Martina Lubian, influencer de moda sostenible.
Actualment, a Barcelona hi ha 114 botigues que, amb l'ajuda de les plataformes en línia i els mercats dedicats a la moda vintage, milloren la distribució de la roba i altres productes de segona mà. Això afavoreix la normalització de la compra de roba de segona vida com és el cas de Cotton Vinatge, especialitzada en alta costura, i Arepa Queer, que barreja marques grans i d'altres més petites. A la primera, darrere del taulell hi ha Diego Redondo qui comenta que la majoria de clients són persones de 30 anys o més amb una despesa mitjana de 800 euros, mentre que a la segona són joves de 20 a 30 anys i es gasten entre 30 i 70 euros, assenyala Miguel Basilioq.
Un altre factor important per a la normalització de la roba de segona mà és que artistes com Nathy Peluso i Bad Gyal o altres creadors de contingut, com Lubian, han tingut un paper important a l'hora d'estendre entre els seus seguidors la possibilitat de donar una segona vida a la roba i no ser partícips de l'anomenat fast-fashion o moda ràpida.
La importància d'aprendre a consumir
Segons l'ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant del món per l'ús de productes contaminats, l'elevat volum d'aigua que utilitza i pel model de negoci fast-fashion. Un model que implica la producció de grans quantitats de roba en poc temps, de qualitat i preus baixos i, amb una vida útil reduïda. Lubian explica a les seves publicacions que normalment les persones que fan aquest tipus de roba ho fan sota condicions de treball molt precàries i, mentre enriqueixen els propietaris de les marques de moda ràpida, els treballadors no ho fan.
La professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Ana Isabel Jiménez-Zarco, explica a l'article L'èxit de les 'second hand' en mans del consumidor de 'fast-fashion' que "la crisi econòmica actual i la inflació són dues raons que se sumen al corrent de defensa de l'economia circular que s'ha anat estenent els últims anys".
En aquest sentit, l'associació Moda Sostenible Barcelona afegeix que "la roba de segona mà és una peça clau dins de la moda sostenible, especialment quan s’eviten pràctiques de sobreconsum i es promou una economia circular veritable". Per la seva part, Lubian, en una conversa amb Nació, afegeix "si el consum és impulsiu deixa de ser sostenible. Segons l'associació, perquè la industria de la moda sigui més sostenible "es requereix un canvi estructural: passar de la lògica de producció massiva i barata a un model que valori l’impacte ambiental i humà". Això implicaria "innovació en materials, transparència en tota la cadena, una millor legislació, educació al consumidor, i el compromís de totes les parts implicades", continuen.
- Cotton Vintage
- Hugo Fernández
Com a resposta, a Barcelona s'ha creat "una comunitat molt viva al voltant de la moda sostenible i una consciència creixent entre la ciutadania", assegura l'associació. Segons expliquen, en comparació a fa uns anys, ara molts consumidors consideren els criteris ambientals i socials quan compren roba. "Això és un signe positiu que la moda a la ciutat està avançant cap a un model més responsable". Així doncs, coincideixen amb Lubian en la importància d'aprendre a "consumir correctament".
En aquesta línia, també influeix la publicitat constant a través de les xarxes socials que animen els usuaris a comprar roba -nova i de segona mà- que probablement no necessiten. En el cas de la roba de segona vida, segons l'estudi de l'observatori del desembre de 2025, en els últims cinc anys la mitjana de la despesa en aquests productes ha augmentat un 84%. Això equival a 460 euros a l'any, però, els joves d'entre 18 i 24 anys n'arriben a gastar fins a 766 cada any. Fa només quatre anys, en canvi, la mitjana era de tan sols 250 euros.
El preu rebaixat dels productes de luxe, l'accessibilitat que ofereixen les plataformes digitals de compravenda, sumada a la necessitat que alguns consumidors senten de canviar l'armari i afegir nous elements de tant en tant, dona com a resultat compres més freqüents. Això, segons l'associació de moda sostenible, perpetua un cercle de consumisme irresponsable que augmenta el nombre de residus tèxtils que contaminen el medi ambient. La creadora de contingut comenta que diferents estudis apunten que s'hauria de comprar un màxim de 5 peces de qualitat a l'any, però per a ella és més important trobar l'equilibri entre el nostre estil de vida i "l'aforament de l'armari".
D'altra banda, el concepte de "ho compro, després ho dono", afirma Lubian, no és una solució adequada. A Catalunya, es llencen aproximadament 155.000 tones de roba a l'any, 22.000 tones de les quals arriben al sector de reciclatge tèxtil, una xifra elevada que els centres de reciclatge no poden gestionar. En conseqüència, aquesta roba i la que no els hi arriba -perquè es tira al contenidor de rebuig- acaba en incineradors o en abocaments a platges de Ghana, entre altres. Lubian destaca que "els hàbits conscients provoquen que hi hagi menys roba circulant" i, per tant, hi ha menys residus tèxtils i menys contaminació.
Per què no acaba de consolidar-se el mercat de la segona mà?
L'associació de moda sostenible opina que el fast-fashion segueix sent molt present per l'accessibilitat, però "cada vegada hi ha més persones que opten per alternatives com comprar roba de qualitat, de segona mà, l'intercanvi de roba o recolzar marques locals amb valors sostenibles". La influencer, en canvi, destaca que sí que s'està normalitzant i és igual de vàlida però, "continua sent un tabú, no tothom està obert a fer-ne ús d'aquestes alternatives". Per tant, tot i que la compra de roba vintage, actualment, no està del tot lligada a la idea de tenir pocs recursos econòmics, encara està lligada a prejudicis que no deixen que el mercat es consolidi.
En primer lloc, no es veu de la mateixa manera a qui utilitza roba de segona mà d'alta costura que als que porten roba que no és de marca. A Cotton Vintage, per exemple, les marques més populars són Louis Vuitton, Chanel i Loewe, mentre que a Arepa Queer una de les que més els representa és Guess, expliquen Redondo i Basilioq, respectivament. És a dir, a les botigues de segona mà els clients prioritzen les marques grans i conegudes. Aquesta distinció es troba també al vocabulari. Quan es fa referència a peces vintage es relaciona amb roba de marques de luxe, en canvi, amb el terme "roba de segona mà" la imatge mental és de roba utilitzada, de baixa qualitat i bruta. Realment, la paraula vintage vol dir que una peça té més de 10 anys. Així doncs, la roba vintage també pot ser roba de segona mà.
Lubian explica que encara hi ha molta gent no vol comprar roba de segona mà perquè "porta mala energia", tal com alguns seguidors comenten a les seves xarxes socials. Per a la influencer aquest comentari prové d'una estratègia del capitalisme perquè la gent compri peces noves. En tot cas, afirma, la mala energia prové del fast-fashion que deixa "l'ètica i els drets humans en l'oblit", ja que "la moda ràpida alimenta la pobresa", perquè qui treballa produint aquestes peces de roba són qui menys diners reben.
Segons l'associació de la capital catalana, ara hi ha més visibilitat de temes com la transparència de les cadenes de subministrament, el cost real de la producció i els impactes ambientals i "marques reconegudes estan incorporant pràctiques més sostenibles". Tot i així, "encara queda molt camí per recórrer, però la pressió social i el compromís de consumidors i creadors està impulsant un canvi real", afirmen.
