13
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
19:08h
Entitats pel dret a l'habitatge han iniciat aquest dilluns formalment una campanya per denunciar que l'Ajuntament de Barcelona, amb l'alcalde Jaume Collboni (PSC) al capdavant, vol "desactivar" la reserva del 30% de pisos de protecció oficial als nous edificis i grans rehabilitacions de la ciutat. Mentre el govern socialista insisteix que no pretén eliminar la mesura, sinó que vol fer-la "eficaç", els moviments socials asseguren que aquest moviment beneficiaria el lobby immobiliari i rubricaria un "boicot" municipal dels últims anys a l'obligació urbanística.
Amb el lema "el 30% no es toca", les entitats han protestat just davant d'un edifici que s'està construint actualment al carrer Pelai, a pocs metres de la plaça Catalunya. Després d'analitzar la mida i naturalesa d'alguns dels pisos de la promoció, els membres del grup promotor de la reserva han detallat que hi haurà habitatges que es vendrien per 119.000 euros, segons els paràmetres de protecció oficial establerts per la Generalitat. Això quedaria ben lluny del mig milió d'euros ("des de 500.000 euros", diu el web de la promotora) dels immobles que quedarien de lliure mercat al mateix edifici. "És l'exemple del funcionament de la mesura", ha dit Lucía Delgado, portaveu de la PAH.
Des d'aquest edifici en obres del carrer Pelai -on els habitatges es vendran en comptes de llogar-los, i on hi haurà cinc pisos assequibles- s'ha subratllat que és a partir d'ara que es veuran els resultats de la política municipal, aprovada l'any 2018. Mentre els operaris de les obres feinejaven entre el ciment, representants d'un conjunt de moviment socials de la ciutat advertien que sense aquesta reserva d'habitatges protegits en els edificis nous, s'expulsaria la ciutadania de diversos punts de la capital catalana. Els més cotitzats pels visitants. "La majoria de barcelonins no podria permetre's viure al centre de la ciutat. Amb la reserva del 30% persones amb molt pocs recursos podrien fer-ho", ha reblat Jordi González Guzmán, del Sindicat de Llogateres.
L'inici de la campanya ha inclòs una enganxada de cartells amb missatges com "amb el 30% en aquest edifici guanyarem habitatge protegit" o "el PSC vol acabar amb l'habitatge protegit". Aquesta últim missatge té relació directa amb dos moviments recents. D'una banda, la unió entre el grup de Xavier Trias i els socialistes -que sumen majoria absoluta a Barcelona- per "modificar" la reserva actual del 30% a noves promocions de més de 600 metres quadrats o grans rehabilitacions. D'altra banda, l'encàrrec de Collboni a l'especialista en habitatge Carme Trilla perquè dissenyi una alternativa a les condicions d'aquesta mesura. Sobre això, les entitats pel dret a l'habitatge han denunciat que l'Ajuntament de Barcelona no ha presentat oficialment quina forma té aquesta petició de l'alcalde o si hi ha més actors implicats en el treball de la nova proposta. En aquest sentit, han arribat a expressar la "sospita" que hi puguin haver els mateixos interessats en el procés: els promotors d'edificis. Fonts municipals, consultades per aquest diari sobre aquesta qüestió, han preferit no aportar-ne detalls.
Aquesta possibilitat acabaria d'indignar els moviments socials. Especialment després de justificar que la xifra de 64 pisos protegits aconseguits en els primers cinc anys de funcionament de la iniciativa, únicament, té a veure amb un "boicot a la mesura des del primer minut". Entre els motius que explicarien aquesta obstaculització interna hi hauria el tràmit inicial, moment en què PSC i ERC van posar com a condició per tirar endavant la mesura que hi hagués una finestra temporal que permetés als constructors demanar llicències per a nous edificis sense haver d'aplicar la reserva del 30%. Això va fer que es disparessin les sol·licituds de noves promocions.
A més, entremig, hi ha hagut la pandèmia, que primer va paralitzar el sector de la construcció. I després, la guerra d'Ucraïna, que va encarir els materials i també va colpejar la indústria del totxo. A banda, des de l'Ajuntament fa mesos que els socialistes es mostren partidaris de repensar la proposta, un altre element que afavoriria que els interessats a construir estiguin a l'espera d'aclarir la normativa per saber si es podran estalviar la reserva obligatòria, argumenten les plataformes pel dret a l'habitatge.
En aquesta línia, Daniel Pardo, de l'Associació de Barris pel Decreixement Turístic, ha recordat que Barcelona té un dèficit de pisos protegits molt destacat. Sobretot si es té en compte que en 25 anys gairebé tots els habitatges de protecció oficial (88%) que hi havia a la província de Barcelona l'any 2018 perdran el preu assequible i passaran al lliure mercat. Una estratègia històrica de l'administració pública que ja no es permet a Catalunya, que caduqui la protecció dels pisos assequibles. Ara bé, les conseqüències d'aquesta política encara es filtren. Tant és així que el parc d'habitatge social del país encara està al voltant del 2% de tot el mercat residencial, molt lluny de la mitjana europea.
Amb el lema "el 30% no es toca", les entitats han protestat just davant d'un edifici que s'està construint actualment al carrer Pelai, a pocs metres de la plaça Catalunya. Després d'analitzar la mida i naturalesa d'alguns dels pisos de la promoció, els membres del grup promotor de la reserva han detallat que hi haurà habitatges que es vendrien per 119.000 euros, segons els paràmetres de protecció oficial establerts per la Generalitat. Això quedaria ben lluny del mig milió d'euros ("des de 500.000 euros", diu el web de la promotora) dels immobles que quedarien de lliure mercat al mateix edifici. "És l'exemple del funcionament de la mesura", ha dit Lucía Delgado, portaveu de la PAH.
La campanya contra la modificació del 30% d'habitatge protegit Foto: D.C.
Des d'aquest edifici en obres del carrer Pelai -on els habitatges es vendran en comptes de llogar-los, i on hi haurà cinc pisos assequibles- s'ha subratllat que és a partir d'ara que es veuran els resultats de la política municipal, aprovada l'any 2018. Mentre els operaris de les obres feinejaven entre el ciment, representants d'un conjunt de moviment socials de la ciutat advertien que sense aquesta reserva d'habitatges protegits en els edificis nous, s'expulsaria la ciutadania de diversos punts de la capital catalana. Els més cotitzats pels visitants. "La majoria de barcelonins no podria permetre's viure al centre de la ciutat. Amb la reserva del 30% persones amb molt pocs recursos podrien fer-ho", ha reblat Jordi González Guzmán, del Sindicat de Llogateres.
L'inici de la campanya ha inclòs una enganxada de cartells amb missatges com "amb el 30% en aquest edifici guanyarem habitatge protegit" o "el PSC vol acabar amb l'habitatge protegit". Aquesta últim missatge té relació directa amb dos moviments recents. D'una banda, la unió entre el grup de Xavier Trias i els socialistes -que sumen majoria absoluta a Barcelona- per "modificar" la reserva actual del 30% a noves promocions de més de 600 metres quadrats o grans rehabilitacions. D'altra banda, l'encàrrec de Collboni a l'especialista en habitatge Carme Trilla perquè dissenyi una alternativa a les condicions d'aquesta mesura. Sobre això, les entitats pel dret a l'habitatge han denunciat que l'Ajuntament de Barcelona no ha presentat oficialment quina forma té aquesta petició de l'alcalde o si hi ha més actors implicats en el treball de la nova proposta. En aquest sentit, han arribat a expressar la "sospita" que hi puguin haver els mateixos interessats en el procés: els promotors d'edificis. Fonts municipals, consultades per aquest diari sobre aquesta qüestió, han preferit no aportar-ne detalls.
El "boicot" a una mesura amb pocs pisos
Aquesta possibilitat acabaria d'indignar els moviments socials. Especialment després de justificar que la xifra de 64 pisos protegits aconseguits en els primers cinc anys de funcionament de la iniciativa, únicament, té a veure amb un "boicot a la mesura des del primer minut". Entre els motius que explicarien aquesta obstaculització interna hi hauria el tràmit inicial, moment en què PSC i ERC van posar com a condició per tirar endavant la mesura que hi hagués una finestra temporal que permetés als constructors demanar llicències per a nous edificis sense haver d'aplicar la reserva del 30%. Això va fer que es disparessin les sol·licituds de noves promocions.A més, entremig, hi ha hagut la pandèmia, que primer va paralitzar el sector de la construcció. I després, la guerra d'Ucraïna, que va encarir els materials i també va colpejar la indústria del totxo. A banda, des de l'Ajuntament fa mesos que els socialistes es mostren partidaris de repensar la proposta, un altre element que afavoriria que els interessats a construir estiguin a l'espera d'aclarir la normativa per saber si es podran estalviar la reserva obligatòria, argumenten les plataformes pel dret a l'habitatge.
En aquesta línia, Daniel Pardo, de l'Associació de Barris pel Decreixement Turístic, ha recordat que Barcelona té un dèficit de pisos protegits molt destacat. Sobretot si es té en compte que en 25 anys gairebé tots els habitatges de protecció oficial (88%) que hi havia a la província de Barcelona l'any 2018 perdran el preu assequible i passaran al lliure mercat. Una estratègia històrica de l'administració pública que ja no es permet a Catalunya, que caduqui la protecció dels pisos assequibles. Ara bé, les conseqüències d'aquesta política encara es filtren. Tant és així que el parc d'habitatge social del país encara està al voltant del 2% de tot el mercat residencial, molt lluny de la mitjana europea.