L'Audiència de Barcelona ha condemnat a un any de presó una mare i una multa de 360 euros per haver donat una bufetada a la tutora del seu fill a una escola del barri del Clot de la capital catalana.
El tribunal ha rebaixat la pena de 2 anys de presó que inicialment havia imposat a la dona un jutjat de Barcelona. L'Audiència remarca que s'aplica una pena de 2 a 4 anys "si es tracta d'un atemptat a l'autoritat" i de 1 a 3 anys "en els altres casos", i considera que aquesta última és la pena que cal aplicar perquè l'agredida es tracta d'una "funcionària (els altres casos) i no d'autoritat".
Segons recull la sentència, es considera provat que el 13 de maig del 2014, la condemnada es va presentar al pati de l'escola per recollir el seu fill petit, que feia preescolar, i es va dirigir a la seva tutora per "recriminar-li determinats fets relacionats amb el seu fill". Aleshores, es va iniciar una "discussió verbal" en el transcurs de la qual la mare va donar a la docent "una bufetada a la cara davant dels altres nens de la seva classe i dels pares que havien anat a recollir els seus fills". La bufetada va causar a la mestra "una contusió a la galta dreta" i "un quadre d'ansietat i de depressió reactiva".
Condemnada una mare a un any de presó per pegar la mestra del seu fill
L'Audiència de Barcelona rebaixa la pena inicial de dos anys que havia imposat un jutjat
ARA A PORTADA
Publicat el 19 de juliol de 2016 a les 18:40
Actualitzat el 19 de juliol de 2016 a les 18:45
Et pot interessar
-
Societat Els delictes sexuals creixen un 12,5% a Catalunya durant els primers mesos del 2025
-
Societat Els investigats per l'herència de Pere Mir defensen que van complir la seva voluntat
-
Societat Un simulacre d'accident de tramvia a Barcelona avalua la resposta a sinistres amb moltes víctimes
-
Societat La DGAIA: què és, quines funcions té i per què viu una crisi?
-
Societat Aquestes són les quatre pitjors empreses del 2025, segons els consumidors
-
Societat Collboni adverteix al Comitè de les Regions que Europa s'enfronta a una crisi de l’habitatge «mai viscuda»