L'increment dels preus del transport públic per al 2018 s'ha confirmat. L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha reunit aquest dijous el seu consell d'administració per aprovar les noves tarifes, i ha aprovat per unanimitat augmentar-les prop del 2%, en la línia de l'increment interanual de l'IPC. La pujada implicarà que l'abonament de 10 viatges d'una zona, el més utilitzat, torni a valer més de 10 euros. En concret, passarà dels 9,95 euros d'ara als 10,20. En el consell s'han decidit totes les tarifes del transport integrat de Barcelona i voltants d'una a sis zones, i els preus del servei de Rodalies.

El bitllet senzill valdrà cinc cèntims més, 2,20 euros. A més de la T-10 d'una zona, la de dues zones també supera una barrera psicològica, en aquest cas la dels 20 euros, i passarà dels 19,60 als 20,10. La T-50/30 d'una zona s'enfila un euro, fins als 43,50, i la T-mes també d'una zona costarà 1,25 més, fins als 54. Les targetes que no incrementaran el preu és la T-jove d'una a sis zones, i tampoc en la seva versió per a famílies monoparentals i famílies nombroses FM/FN, ni la T-mes bonificada per a aturats, que té un preu de 9,95 per a totes les zones. A Rodalies, el Bonotren d'una zona costarà 9,20 euros, 25 cèntims més.

Segons ha informat l'ATM en un comunicat, la decisió d'augmentar tarifes s'ha pres amb l'acord de les tres administracions consorciades en aquest organisme: la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana (AMB). Consideren que calia apujar preus després de cinc anys de "contenció" de preus i les diverses millores en les prestacions dels títols socials. A més, s'escuden en l'ampliació de l'oferta del transport públic necessària per les mesures per combatre la contaminació atmosfèrica, i per la saturació de determinades línies en hora punta per l'increment de la demanda. Es preveu tancar l'any amb 985 milions de viatges, 31 milions més que en el 2016, cosa que suposa un increment del 3,2%.

En concret, l'ATM recorda que s'han implantat mesures com l'ampliació de la T-16 gratuïta fins als 16 anys i la creació de la T-mes bonificada per a aturats. Subratlla que un de cada quatre viatges es realitzen amb títols bonificats, i que aquesta política ha suposat un increment de cost al sistema des dels 9,8 milions del 2011 als 46 milions d'ara. Pel que fa a la millora de l'oferta, engegarà un pla que comporta adquirir al voltant de 75 autobusos i 30 trens i tramvies, cosa que permetrà ampliar el servei i comportarà un increment dels costos d'explotació.
   
Reclamació de 25 milions al govern espanyol

Per incrementar l'oferta, les administracions hauran d'augmentar també les seves aportacions al transport públic. La Generalitat la incrementarà en 25 milions i arribarà així als 385 milions, i entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana l'augmentaran en 25 milions més, arribant als 158 el consistori i als 130 l'AMB. Al govern espanyol li reclamen 25 milions addicionals, i que n'aporti un total de 134, però encara no ho ha acceptat. L'ATM calcula que amb els 75 milions extra de les administracions i els 16 de majors ingressos per les tarifes, es complementaran els 91 milions addicionals necessaris.

El govern municipal d'Ada Colau havia intensificat en els darrers dies la pressió sobre el govern espanyol perquè augmentés la seva aportació i permetre així congelar els preus, però va assegurar aquest dimecres que l'executiu de Mariano Rajoy no li havia contestat. En tot cas, la petició de Colau era més elevada que la que finalment ha fet l'ATM, ja que havia exigit 40 milions, 15 més que la xifra que finalment se li ha reclamat.

La reunió anual per revisar les tarifes no ha estat com les habituals. El consell el presideix la Generalitat perquè és l'administració majoritària a l'ATM –50%-, mentre que la meitat restant se la reparteixen entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana (ATM). Amb el cessament del Govern derivat de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per reprimir el procés independentista, no l'ha encapçalat com és habitual el conseller de Territori i Sostenibilitat, que és Josep Rull. L'executiu de Rajoy ha delegat la presidència de la sessió al secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font. El govern espanyol, com fa cada any, ha pogut enviar-hi un representant en qualitat d'observador.

El PSC ha insistit les darreres setmanes a reclamar la congelació de les tarifes de cara al 2018, mantenint-se així la política que s'ha mantingut en els darrers anys. Va ser una de les primeres qüestions que va posar sobre la taula després que Colau l'expulsés del govern barceloní pel suport socialista a l'aplicació de l'article 155. Al ple de novembre, el líder socialista al consistori, Jaume Collboni, va preguntar a Colau si pensava congelar preus l'any que ve, i l'alcaldessa va replicar que tenia "tota la voluntat" de fer-ho, però que la decisió no depèn només d'ella.

Collboni recorda a Colau que amb Trias va haver-hi rebaixa

Collboni venia advertint del fet que l'ATM podia apujar el preu del transport públic per l'augment de l'IPC, i és un debat que ja es va tenir en el govern municipal quan el PSC en formava part. El socialista va tornar a pressionar aquest dimecres perquè no s'apugin les tarifes l'any que ve, i va exigir en concret que la T-10 es mantingués per sota dels 10 euros com a condició per iniciar converses sobre els pressupostos municipals del 2018. Collboni va recordar que amb el convergent Xavier Trias d'alcalde va pactar la disminució de la T-10 fins als 9,95 euros. "Si va ser possible una rebaixa en el preu amb un govern de dretes com el del Sr. Trias, no serà possible amb el govern de la Sra. Colau?", va apuntar.

La darrera mostra pública de pressió de Colau a l'Estat va ser l'enviament d'una carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per demanar-li que incrementés en uns 40 milions l'aportació estatal al sistema metropolità de transport, arribant als 148 milions i igualant així la inversió que preveu fer el govern municipal. Amb la missiva, el consistori li va traslladar la proposició que va aprovar el ple municipal del divendres a instàncies de BComú. Colau considera que l'aportació que reclamava a l'Estat era necessària per poder congelar les tarifes.

Reducció de les aportacions de l'Estat del 45% en els darrers anys

El consistori denuncia que l'Estat ha deixat d'invertir 540 milions, un 45%, mentre que l'Ajuntament ha incrementat en un 86% la seva inversió entre el 2010 i el 2017. L'Àrea Metropolitana i la Generalitat també han augmentat les seves aportacions entre un 21 i un 27%. El que ha deixat d'invertir l'Estat equival al deute que té el sistema. Malgrat tot, l'executiu de Rajoy no havia contestat a la missiva, com a mínim aquest dimecres, segons va assegurar la regidora de Mobilitat i vicepresidenta primera de l'ATM, Mercedes Vidal. La tinent d'alcalde Janet Sanz va reiterar que és l'Estat qui ha d'aportar la inversió "necessària" que "permeti avançar cap a una tarifació més justa".