Corruptes... i també corruptors

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Teyco, Urbaser, ACS, Grupo Soler, CPISA, TEC-Cuatro, Oproler, Ayesa, Impulsa Ortiz, Certis Obres i Serveis, Pasquinsa, Romero Gamero, Benito Arnó e Hijos i Construcciones Deco. Totes elles són empreses constructores. I segons la Fiscalia Anticorrupció, totes elles van pagar, com a mínim entre els anys 2008 i 2015, grans quantitats de diners a Convergència Democràtica de Catalunya i a les seves fundacions, la CatDem i Fòrum Barcelona. A canvi de finançar irregularment el partit de Jordi Pujol i Artur Mas, s'asseguraven una bona posició en els processos d'adjudicació d'obra pública de les administracions que controlaven els convergents. La Fiscalia va presentar la setmana passada un escrit que demana a diversos dirigents del partit, des dels extresorers Daniel Osàcar i Andreu Viloca a l'exgerent Germà Gordó passant per l'extinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives, fins a vint-i-un anys de presó. Ahir, donant el seu temps a les defenses perquè hi diguin també la seva, l'Audiència Nacional va acordar enviar-los a judici per un cas de corrupció que fa anys que s'investiga.

En els pròxims mesos parlarem, lògicament, dels acusats. Dels que van ordir la suposada trama de finançament il·legal i del partit que se'n va aprofitar per poder-se presentar a les eleccions dopat fent les campanyes electorals més cares i gaudint d'un aparell nombrós i ben greixat que li permetia arribar a tots els racons del país. Un avantatge competitiu en comparació amb altres formacions que no recorrien a aquests mètodes i que es finançaven només amb les subvencions que els pertocaven per la representació i amb les quotes dels militants i els càrrecs públics. Es parlarà, com deia, dels acusats, però també caldria fer-ho dels que paguen, dels corruptors. De les empreses que accepten participar d'un sistema il·legal que embruta la democràcia i amenaça de podrir-la per aconseguir, tal com detalla la Fiscalia, alterar concursos de l'Ajuntament de Barcelona, el Port de Barcelona o ajuntaments com el d'Olot o Sant Cugat, per citar només alguns exemples investigats en la instrucció. 

En ple procés, i després que decidís despenjar-se de l'statu quo que fins aleshores havia defensat, CDC va veure's assetjada per diversos escàndols de corrupció. Els que havien mirat anys i panys cap a una altra banda van deixar de fer-ho i les irregularitats costaven cada cop més d'amagar: el cas Palau, el del 3%, la confessió de Pujol i les ombres sobre l'activitat empresarial dels seus fills que n'han enfosquit el llegat polític, el cas de les ITV... El partit ho va acabar pagant fins al punt d'haver-se de dissoldre i el PDECat, que el va succeir, encara en paga la factura. Junts, on han anat a parar la majoria de quadres i dirigents de l'antiga CDC que encara estan políticament actius, va fundar-se renunciant als drets electorals per no tenir-hi a veure ni assumir responsabilitats del que ara pugui venir. 

Seria, però, necessari i exemplar que de totes les irregularitats que es jutjaran en donessin també explicacions i n'assumissin les seves responsabilitats els corruptors. Al cas Palau, ja jutjat i sentenciat, hi havia imputats directius de la constructora Ferrovial, que pagaven comissions il·legals al partit gràcies a un sistema ideat per Fèlix Millet i Jordi Montull, que també s'omplien les butxaques i que van acabar admetent el saqueig de la institució. El tribunal va considerar provat que el partit i la constructora havien subscrit un "acord criminal" que va durar entre 1999 i 2009, quan els Mossos van escorcollar el Palau de la Música i va esclatar l'escàndol. A la sentència, però, i mentre que Millet, Montull, Osàcar i CDC quedaven condemnats a presó o a multes, els directius de Ferrovial eren absolts del delicte d'administració deslleial i tràfic d'influències perquè tot plegat ja havia prescrit.

Ara, a les empreses del 3% la Fiscalia els demana multes de més de 100 milions per delictes com la corrupció entre particulars, el tràfic d'influències o el frau. Si en el procés judicial es demostra una culpabilitat que els principals acusats neguen i hi ha condemnes penals (a més de les públiques) seria injust que empreses que accepten aquest joc n'escapessin. La Justícia ha de ser implacable amb els corruptes. I també amb els corruptors.     
 

---

Avui no et perdis

»Com funcionava el finançament irregular de CDC?; per Bernat Surroca.

»Un informe del Parlament Europeu assenyala el govern espanyol per l'espionatge a independentistes; per Bernat Surroca.

»Marlaska, preguntat sobre el cas Pegasus: «Bé, adeu, ja parlem»; per Marc Orts.

» Crònica: Cartes que travessen cel·les; per Pep Martí.

» El PSC alerta el Govern que no aprovarà els pressupostos sense un acord previ a la tramitació; per Carme Rocamora.

» La presidenta de l'ANC aconsegueix una plaça al Departament de la Presidència; per Bernat Surroca.

» Josep Maria Forné es manté al Govern després de la sortida de Junts.

» Mor Carme Alcoriza, exsecretària i guardiana dels secrets de Jordi Pujol; per Pep Martí.

» Opinió: «De Rodalies al preu de l'energia»; per Antònia Maria Dols i Oriol Sales, portaveus de Batec.

» Mentir a Twitter no surt gratis: primera condemna a Catalunya per difondre «fake news»; per Lluís Girona.

» Opinió: «Carta als trols assetjadors»; per Alba Carreres.

» Cava al Gòtic: l’escola de Sant Felip Neri serà pública el curs vinent; per Irene Montagut.

» El nou pla de Colau a la ronda Sant Antoni: tres claus i dues incògnites; per David Cobo.

»El llegat de Black Panther: Wakanda Forever converteix Marvel en una lluita colonial; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Acte emotiu a l'Ateneu Barcelonès ahir. S'hi va presentar el documental Cartes a la presó: finestres entre murs que s'ha projectat amb la intervenció posterior de Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Pina i Neus Ràfols, de Maragda Mediàtica, que ha produït el treball. La periodista Sara González va moderar la taula rodona -on, per cert, la presidenta de l'Ateneu, Isona Passola, va fer una defensa del seu bon periodisme després de patir un allau d'atacs a les xarxes per la seva informació sobre el cas Dalmases-. Durant l'acte es van explicar episodis molt sucosos sobre les cartes a la presó. Una la va relatar l'exsecretari general de Junts Jordi Sànchez, que era a la sala. Va explicar que el president Jordi Pujol era potser l'única persona que els escrivia per persona interposada, que era qui feia de remitent. D'aquesta manera, volia evitar cap mena d'entrebanc o d'incomoditat per als presos.

Vist i llegit

Fa uns dies us explicàvem el cas del compte fake de Twitter Joana Masdeu, que estava vinculat al telèfon de Rai López Calvet, conseller nacional i empleat de Junts i del cercle més proper a Laura Borràs. Hi ha molts polítics que, donant o no la cara, opten per aquesta xarxa per passar comptes o abocar les seves frustracions. És el cas de l'exdirigent de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, que en els darrers mesos s'ha aproximat a Vox. Fa uns dies va explicar que marxava de Twitter després que la xarxa limités el seu perfil per haver titllat de "subnormal" el pianista James Rhodes. Però Girauta no ha marxat realment... ara piula des d'un suposat grup de suport a la seva persona: els Girauters. Ho explicaven a elDiario.es. Ridícul és poc.    

 L'efemèride

Tal dia com avui fa 33 anys que va caure el Mur de Berlín. Aquest fet marca l'inici de l'ensorrament del sistema polític i econòmic socialista que, sota l'òrbita de l'URSS, havia governat l'est d'Europa i marcat la política de blocs des del final de la Segona Guerra Mundial. El col·lapse de la RDA i la pressió ciutadana van fer que el mur s'obrís i es comencés a enderrocar. Alemanya es reunificaria uns mesos després. Us deixo el reportatge de Pep Martí sobre la caiguda del mur i els deu rostres clau en el canvi d'època.

 L'aniversari

Avui hauria fet 86 anys el jurista, escriptor, economista, polític i divulgador científic Eduard Punset, que va néixer a Barcelona i va morir-hi el maig de 2019. Va ser ministre de la UCD i dirigent del CDS però el seu salt a la fama va arribar com a divulgador en programes de ciència de Televisió Espanyola. Amb el seu particular estil va fer entenedors temes d'astronomia, medicina, benestar emocional o com afrontar la mort. Albert Om va ser el seu Convidat.

 ​Fes clic aquí per rebre'l