Malgrat ser la segona autoritat autonòmica el president de les Corts Valencianes viu hores baixes. Vinculat amb diversos casos de corrupció, ja no té el protagonisme que va gaudir durant el mandat de Francesc Camps. Això però no li resta energia per a exercir una de les seues aficions favorites: avisar, advertir, alertar dels perills que assetgen els homes de bé.


“ Des de fa uns anys -publica Juan Cotino en un article al diari ABC- es ve sembrant a Catalunya, i també en sectors minoritaris de la Comunitat Valenciana, el vent de l'independentisme. I ja se sap que aquell que sembra vents, recull tempestes (...) Eixe vent independentista s'ha consolidat ja a Navarra. I, des de Catalunya, hi ha qui pretén traslladar-lo també a la nostra terra, ja que l'afany expansionista és inherent als nacionalismes.”


Segons Cotino, “és responsabilitat d'aquells que no opinen igual” defensar el sistema democràtic emanat de la Constitució. Una missió que “afecta tots els espanyols però, molt especialment, els valencians”. I és ací on el president de les Corts Valencianes manifesta una temerària parcialitat, impròpia de qui governa la cambra de representació sobirana de tots els valencians. En referència a un possible govern d'esquerres a partir de l'any que ve, diu: “Si el front antisistema governa la Comunitat Valenciana, donarà pas a l'incendi de l'independentisme que ja tenim a les portes.”


L'articulista acompanya el seu argument d'una breu reflexió històrica que comença el 1998 amb el Pacte de Lizarra. Després del fracàs d'aquest pacte, “el front antisistema dissenyà una nova estratègia a Perpinyà amb el mateix objectiu de trencar Espanya però amb mètodes no violents”. Una maniobra, segons Cotino, “astuta”. Al seu parer, tots aquells que li diuen “País” al territori on viuen (País Basc, Països Catalans...) són de tendència rupturista. I sentencia: “Per aconseguir els seus objectius poc els importa mentir i tergiversar la història fabulant segons els seus interessos.”