“Cu”, símbol d'un metall vermellós brillant, que es pot estendre en làmines fàcilment i ajuntar amb altres metalls; magnífic conductor de l'electricitat i la calor. Aquesta seria la definició del coure a la que es podria afegir: “botí més desitjat pels lladres en els darrers temps”.

Fa una setmana els mossos  d'Esquadra presentaven l'estadística: enguany 550 detinguts per robatori d'aquest metall en els diversos formats. Aquest divendres la consellera de Justícia, Montserrat Tura , es mostrava  convençuda que, amb la reforma del Codi Penal espanyol, els lladres de coure seran condemnats a penes més severes. Tura interpretava que amb la nova llei a aquests grups se'ls podrà imputar la pertinença a un grup criminal, una nova figura jurídica. A més, no només se'ls condemnarà pel valor del material robat, sinó per les conseqüències negatives del robatori sobre, per exemple, el servei ferroviari. Una nova mesura jurídica que intentarà contra un autèntic filó per les màfies organitzades que buiden des de transformadors, fanals, línies de telèfon i semàfors.

Què té el coure?

La principal característica d'aquest mineral és una vida incombustible, això és que es pot reciclar tant com es vulgui, que el metall no perdrà cap de les seves propietats. Per fer-nos una idea, el 80% del coure utilitzat al llarg de la història encara es troba en ús. A l'Estat espanyol, el 41,5% del coure que està al mercat és reciclat (a Europa un 43%) segons les xifres del Centre espanyol d'Informació del Coure(Cedic) i, per tant, facilita la feina als lladres per la rapidesa de la seva fosa i pel difícil control de l'origen del material.

El coure, sotmès a una gran demanda per part sectors estratègics, és una mina sense fons que gaudeix d'una vida interminable. Per exemple, un turisme fabricat a Europa necessita uns 25 quilos de coure i una turbina eòlica d'1 MW inclou gairebé 4 tones d'aquest metall. Per sectors els números són molt clars: el sector elèctric acapara el 60% del consum;infraestructures i construcció registren el 26% de les vendes de coure; i l'enginyeria i automoció consumeixen un 15% del metall del mercat.
El consum mundial de coure reciclat a augmentat un 20% segons el Cedic en els darrers 5 anys, amb Xina, Estats Units i Japó com els principals consumidors. La demanda no s'atura, i pels lladres, tampoc. Només una xifra, el coure fa deu anys es pagava a 1,5 euros/quilo, aquest setembre s'ha situat a 5,7 euros/quilo.