Això, a la pràctica, ha deixat sense manera d'entendre's treballadors socials i persones que poden afrontar riscos imminents que van des d'un desnonament a situacions de violència masclista. Entendre's és el primer pas i ara aquesta realitat no està garantida. De fet, els darrers dies s'han produït casos en què treballadors municipals han demanat el servei de traducció i mediació intercultural per acompanyar famílies amb infància en risc i possible violència contra la dona i se'ls hi ha denegat de manera explícita. El motiu és que parlen algun dels nombrosos idiomes que queden fora de la cobertura actual, fins i tot quan es tracta de casos de gravetat. Aquesta desprotecció inclou llengües com el bengalí o el francès.
De fet, la limitació anunciada per l'Ajuntament -que té el servei subcontractat a l'empresa Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)- el que fa és prioritzar les llengües més demandades. L'àrab i l'urdú gairebé s'enduen la meitat de les atencions que es fan des del Servei de Traducció i Mediació Intercultural en els serveis socials de Barcelona. Tot seguit, però, completen la llista de més requeriments el xinès, el tagal, el panjabi, el bengalí, el rus, l'anglès, el polonès i el romanès. Així consta en el document de licitació del contracte municipal. La majoria d'aquestes llengües queden fora del nou límit marcat pel consistori barceloní. "Atenem molta població que només parla aquests idiomes", explica la Vanesa, delegada de la CGT i treballadora a un centre serveis socials, en referència a les famílies migrades que encara no dominen el català ni el castellà. "Estem parlant de nens amb discapacitats, o de dones maltractades o de casos que poden arribar a ser greus si no hi ha un acompanyament complet", remarca la dona.
De fet, els quatre idiomes que sí que mantenen una mínima atenció només accepten casos que tinguin a veure amb la pèrdua imminent de l'habitatge per part de la família, amb infància o adolescència en risc, amb violència masclista o amb tràmits com el reagrupament familiar o alguna gestió vinculada al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Aquests escenaris ja només s'atenen amb traducció i mediació, però, en urdú, panjabi, àrab i amazigh. "Això no havia passat mai fins ara, que ens ho reduissin tot a només quatre idiomes", explica la treballadora municipal.
[noticiadiari]2/265377[/noticiadiari]
Aquest daltabaix ha propiciat que hi hagi una mena de competició forçosa als equipaments de serveis socials per ponderar a quines famílies primen a l'hora de demanar traducció i mediació. "Es crea una mena de conclave entre treballadors per decidir gairebé qui fa més pena a l'hora de prioritzar les famílies, ara que tenim tan retallat el servei", exposa la Vanesa.
L'Ajuntament promet canvis el gener del 2024
El govern municipal assegura que s'han vist superats per unes necessitats cada vegada més grans. Asseguren que el contracte vigent ha quedat desfasat. "Ara mateix funciona un tipus de contractació que es va dissenyar fa anys quan la demanda era menor", apunten fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona. El pla del govern de Jaume Collboni (PSC) ara passa per establir un "acord marc" que faci que "les diferents empreses que presten el servei puguin obrir els expedients en funció de les necessitats". També està ideant-se "en paral·lel" la incorporació de sistemes de traducció complementaris per a situacions que no requereixen que hi hagi un mediador. Això hauria d'acabar amb l'actual disfunció: que quan s'acaben els recursos del contracte, les famílies es queden sense traductors i mediadors per poder-se comunicar, almenys fins que no hi hagi més pressupost. De moment, el consistori té previst resoldre la crisi de traductors als serveis socials el pròxim mes de gener. Així, l'assistència lingüística i mediadora a famílies migrants haurà quedat sense cobertura -a excepció de casos greus de quatre idiomes- durant més de dos mesos, si es compleixen els terminis previstos. "Fins que es recuperi el servei habitual, que serà el gener de 2024, es mantindrà el servei per a situacions d'emergència", rematen des del govern municipal.
Un problema que ve de lluny
Sigui com sigui, el problema ve de molt més enllà de la problemàtica actual. Fa anys que els treballadors socials denuncien que arriba un moment del curs en què se'ls comunica que ja no poden sol·licitar la presència dels traductors -tenen una funció purament lingüística- i mediadors -aprofundeixen en la gestió de diferències culturals importants i amb situacions complexes- en el seu dia a dia. Quan arriba aquest moment, els presenten una retallada del servei i ja només poden convocar l'assessorament si tenen situacions considerades excepcionals. És a dir, que el funcionament ple només dura uns mesos i després els tallen l'aixeta. Així, si no pots justificar motius com la violència masclista o la infància en risc, sigui quin sigui l'idioma que requereixes, no hi ha la possibilitat d'obtenir traducció o mediació."Això deixa les famílies sense poder explicar o detectar una situació de risc", comenta la Vanesa, qui precisament va posar una queixa davant la Sindicatura de Greuges de Barcelona perquè ja els havien limitat el servei al juny. "Cada vegada passa més aviat", protesta la representant sindical de la CGT. En aquell cas, el síndic barceloní li va donar la raó i va reclamar a l'Ajuntament que prengués mesures per restablir el servei en les seves plenes funcions. "El que va passar, però, és que en comptes de revertir aquella instrucció racista es va empitjorar i es va limitar només a quatre idiomes", assevera la treballadora social. De moment, el govern municipal promet resoldre totes aquestes mancances a partir del gener. Els treballadors socials i les famílies afectades s'ho miren amb frustració.
