A l’obrador de la fleca i pastisseria Passions de Calafell, la pastadora fa dies que treballa per fer la massa de les mones de Pasqua: un brioix tradicional, amb tocs d’anís, sucre i vainilla. Coronada amb un ou dur, la mona Cristina ha sigut premiada com la millor mona tradicional de pasqua 2025. El secret per fer-la? Cura, paciència i, segons Aleix Solà -un dels encarregats del negoci-, “tenir un pare que en sap molt”.
Treball en equip -i en família-
Passions és una fleca i pastisseria familiar que va néixer de la mà de l’Aleix i el seu pare. La Miriam Esplugues, ara també aporta el seu granet de sorra empentant el negoci. El 2024, ja van guanyar el Concurs al millor tortell de Reis i, enguany, han guanyat el premi a la millor mona de Pasqua. Tenen locals a Vilanova i la Geltrú, al Vendrell i a Calafell. Aquest últim, el pioner i on també tenen l’obrador.
L’obrador és un d’aquells llocs que mai dorm. “Tot té el seu temps de repòs”, explica la Miriam, mentre es treuen les masses de les mones preparades el dia anterior, després d’haver passat 24 hores a la nevera. Ara, toca donar forma a unes 60 mones, banyar-les d’ou, fornejar-les i decorar-les amb sucre, anís, l’ou dur i les típiques plomes. Un procés que pot semblar ràpid, però que, amb quatre persones i vuit mans a la massa, en van tardar gairebé dues hores.
Paral·lelament, es prepara la massa que l’endemà seguirà el mateix procés. S’afegeixen tots els ingredients amb cura i es corregeix la textura fins a donar amb l'elasticitat necessària. El pare de l’Aleix -que recordem que en sap molt- explica que, quan la massa queda seca, s’ha de posar més ous. Però si ens passem de líquids, l’única solució són les escombraries.
Un cop tenim la massa perfecta, es deixa reposar abans de porcionar-la en el que seran les futures mones. Abans d’entrar a la nevera, cada porció es pesa i es mesura per aconseguir un acabat perfecte.
“En rebosteria, no es pot cuinar a ull”
Durant tot el procés, es pren molta cura de les mides i els temps de repòs. Si la massa ha de reposar vint minuts, no en reposarà quinze. És per això que l’Aleix i la Miriam coincideixen que la cura i la paciència són la base per fer una bona mona de pasqua. Si hi ha unes mides, uns passos, uns temps… és perquè s’ha de seguir. Durant els anys han anat perfeccionant la tècnica i experimentant amb els ingredients, però mai han sacrificat la qualitat de l'elaboració.
Mar Ibáñez, cap de pastisseria del restaurant Aürt i jutgessa del Concurs de la millor mona de Pasqua 2025, coincideix en aquest punt. “Per fer una bona mona -i pastís en general- s’ha de seleccionar la millor matèria primera, de bona qualitat. També ha d’haver-hi un procés on es respectin els temps de fermentació”. Per tant, per ser un bon pastisser s’ha de tenir paciència. Segons la Mar, també s’ha de ser molt treballador i autocrític per poder millorar les receptes. De fet, assegura que “un bon receptari el pot tenir qualsevol, la qüestió és tenir bona actitud”.
