Pocs conflictes com el d'Israel-Palestina tenen la capacitat d'afectar alhora tants actors de l'escena internacional. Això es produeix, a més, en plena guerra d'Ucraïna i quan el pols per l'hegemonia global entre els EUA i la Xina es troba en una etapa decisiva. Aquí teniu un llistat de tots els actors que juguen un paper en l'actual conflicte.
[noticiadiari]2/263867[/noticiadiari]
Hamàs, la milícia que ha humiliat Tel-Aviv
Fundat el 1987 com a Moviment de Resistència Palestina, aquesta organització és islamista i té dos grans objectius: establir una societat sotmesa a la xaria, la llei islàmica, i la destrucció d'Israel. Té un braç polític i un armat, les milícies Ezedin al Qasam. Ismail Haniye és el líder màxim de Hamàs, després de la mort a mans d'Israel del carismàtic xeic Yasin. L'atac del 7 d'octubre contra Israel, que va causar més d'un miler de morts i la presa d'un centenar d'ostatges, va estabornir Israel. Tot i ser una organització sunnita, la branca majoritària de l'Islam, disposa del suport de l'Iran xiïta. [noticiadiari]2/263727[/noticiadiari]
Cal recordar que en l'enfortiment de Hamàs hi van jugar un paper actiu diversos governs israelians. Qui fou líder laborista Shimon Peres, els anys noranta, va considerar que podien ser útils per afeblir el moviment polític que aleshores liderava Iàssir Arafat. Molt més recentment, Netanyahu va veure amb bons ulls la seva presència per afeblir el govern de l'Autoritat Nacional Palestina. Errors estratègics, mirant d'usar un islamisme que es presentava sense aspiracions militars i polítiques, però que podia debilitar l'esquerra palestina, que ara s'han demostrat fatals.
La Cúpula de Ferro en funcionament: els interceptors del sistema a l'esquerra i a la dreta una bateria mòbil Foto: Europa Press / Viquipèdia Commons
Benjamin Netanyahu, la deriva autoritària
Líder del partit conservador Likud, el primer ministre d'Israel, que havia fet de diplomàtic als Estats Units, és la figura dominant de la política del seu país des de fa més de 20 anys. Personalista i d'una voluntat de ferro, acusa el desgast de molts anys de govern i breus parèntesis d'oposició. La seva aliança amb partits ultres de signe divers han polaritzat la societat i el seu intent de reforma judicial ha dut el país a una greu crisi interna. Ara ha d'afrontar una guerra després del gravíssim error que ha suposat no preveure l'atac de Hamàs.
L'extrema dreta israeliana
L'actual govern és el més radical de la història d'Israel. Netanyahu s'ha hagut de posar en mans de Poder Jueu, del ministre de Seguretat Itamar Ben-Gvir, de línia nacional-religiosa i procolons, així com formacions ultraortodoxes com el Shaas, que volen acabar amb la condició laica de l'Estat. Aquests socis han dut Netanyahu a una posició encara més bel·ligerant contra els palestins. 
Bombardejos israelians contra Gaza Foto: Europa Press
L'oposició israeliana, calculadora i dividida
Fins ara, el centreesquerra israelià ha estat incapaç de posar fi a la carrera de Netanyahu. Amb un Partit Laborista que ho havia estat tot i que avui és minoritari, l'oposició és en mans de dos dirigents centristes: el general Benny Gantz, excap de l'estat major i l'experiodista Yair Lapid, que va presidir un govern i que ara s'ha negat a entrar en el de Netanyahu. L'oposició espera que acabi la guerra per forçar Netanyahu a l'ostracisme.
Joe Biden, l'aliat imprescindible (i incòmode)
Els Estats Units s'han alineat al costat de Tel-Aviv davant la guerra. L'Administració Biden ha estat fins ara distant amb el govern israelià i havia criticat l'intent de sotmetre el Tribunal Suprem. Però l'aliança estratègica amb Tel-Aviv és una de les bases de la política exterior nord-americana i ho continuarà sent. Mentre hi hagi guerra, Washington demostrarà que "Israel no està sol", en paraules del secretari d'Estat Blinken.
La UE, dividida i temorosa
Brussel·les ha emès missatges més suaus que els de Washington. Divendres, però, Ursula von der Leyen feia un pas més i subratllava que "la UE està amb Israel" i el seu "dret i obligació" de defensar-se, però des de la Unió es reclamava una resposta "proporcionada". Hi ha nervis en algunes capitals, especialment a París, on s'han prohibit manifestacions propalestines per motius de seguretat i hi ha dues potents comunitats islàmica i jueva. Divendres va ser assassinat un professor per un txetxè islàmic. La UE tampoc vol trencar tots els ponts amb els palestins, i el comissari hongarès que va anunciar la dels ajuts a l'Autoritat Nacional Palestina va ser desautoritzat.
Ursula von der Leyen i Roberta Metsola, aquest divendres a Israel
L'Aràbia Saudita i l'Iran, els grans enemics
Dins dels països musulmans de l'Orient Mitjà, dues potències emergeixen i es veuen l'un a l'altre com un enemic a abatre. L'Aràbia Saudita lidera els sunnites en la seva versió més rigorista, la de l'escola wahhabita, i ara estava a punt de normalitzar relacions amb Tel-Aviv. L'Iran, cap del món xiïta, branca minoritària i populista de l'Islam, és observat com una amenaça per la monarquia dels Saud i no amaga el seu suport entusiasta a Hamàs.
Hezbollah, l'amenaça libanesa
La milícia libanesa de religió xiïta és un dels poders fàctics al Líban i és considerada la guerrilla més potent del món. Hasan Nasrallah, un home que va créixer en un barri pobre de Beirut i va quedar enlluernat per la figura del líder iranià Khomeiny quan estudiava a Qom, gran centre intel·lectual del xiisme, dirigeix aquesta força. Partit i milícia alhora, protegida per Teheran, és també aliada de Hamàs, a qui ha promès fer costat. El que ningú sap és fins a on durà la seva intervenció. L'obertura d'un front des del Líban encendria la guerra regional.
L'ANP: esperant la successió d'Abbas
L'Autoritat Nacional Palestina, el govern creat pels Acords d'Oslo, és en mans de Mahmud Abbas, successor de Iàssir Arafat i líder d'Al-Fatah, partit nuclear de l'Organització per l'Alliberament de Palestina, el moviment que continua encarnant el nacionalisme secular i progressista palestí, avui en hores baixes davant el protagonisme de Hamàs. L'ANP reconeix Israel, però ha perdut lideratge, amb un govern circumscrit a Cisjordània des que el 2007 Hamàs li va arrabassar el control de Gaza. Ara afronta, a més, el que serà la problemàtica successió d'Abbas, amb vuitanta-set anys. [noticia]263689[/noticia]
